Els verds fan un Tots Sants espectacular, amb 3 de 10 i 4 de 9 descarregats

0
177
3 de 10 dels verds (foto: M. Rosa Ferré).
foto: M. Rosa Ferré
Els Castellers de Vilafranca van fer l’1 de novembre una diada de Tots Sants excepcional, per emmarcar, descarregant el que encara ningú havia fet aquesta temporada, quatre castells de gamma extra. La demostració de força que van fer els de la camisa verda, sobreposant-se a una temporada que no havia estat a l’alçada de les anteriors, i després d’arrencar amb molts dubtes, són una prova més de la seva capacitat, de la seva fortalesa mental i és el triomf de la perseverança i el premi just a no rendir-se mai. Torre de 9 amb folre i manilles, 4 de 9 sense folre, 3 de 10 amb folre i manilles i pilar de 8 amb folre i manilles. Tot descarregat. Entre les quinze millors actuacions de tots els temps.
La diada no va començar bé, amb dos peus desmuntats de 3 de 10. Mal presagi, en una colla que habitualment el clava a la primera i no s’ho pensa gaire. A la tercera, l’ortodòxia castellera obliga a tirar-lo amunt i el van arriar amunt sense rumiar-s’ho gaire, amb el tronc reforçat amb alguns canvis, però ja amb sisens col·locats i setens pujant es veia fràgil a tot nivell i van fer bé de desfer-lo per evitar mals majors.
Lluny de rendir-se, els verds van asserenar-se amb el seu castell comodí, la torre de 9. La novena del curs. Un valor segur, per treure nervis i passar novament a l’atac en tercera ronda. I aquí hi va haver el gran encert tàctic dels de Toni Bach, en posposar el 3 de 10 per al final, després d’haver muntat estructura de folre i manilles quatre vegades seguides, i encarar abans el 4 de 9. El 4 de 9 era l’autèntica carta amagada dels verds. No perquè no l’haguessin anunciat, que ho havien fet, però sempre condicionat al gran objectiu de Tots Sants que era descarregar d’una vegada per totes el castell de deu.
4 de 9 per Tots Sants (foto: M. Rosa Ferré).
Ja per Sant Fèlix n’havien fet un intent desmuntat que no va mostrar bons senyals. Ara, amb dos mesos més de rodatge a Cal Figarot, estava més ben afinat a tot nivell, i tot i no presentar unes mides excel·lents, els Castellers de Vilafranca van saber plantar un 4 de 9 molt ben controlat en tot moment, fins al punt que malgrat el moviment constant, mai va fer la sensació que es podia perdre. En l’any de renovació de troncs, els verds van aconseguir el dia 1 una fita molt difícil d’assolir amb castellers sense llarg rodatge, i van avisar que estan vius, i ben vius. A més, arribava després de tres anys de no completar-lo, des de Tots Sants de 2016.
Un cop descarregat el primer “fora de sèrie” de la temporada, l’estat mental de la colla va fer un tomb de 180º i tot ja va anar rodat. El 3 de 10 de quarta ronda va ser bufar i fer ampolles. Com els setze anteriors que havien descarregat quasi successivament des que al 2013 completessin el primer.  Van muntar folre i manilles amb rapidesa, el van fer pujar sense pensar-s’ho i les pors de primera ronda van quedar aparcades per tornar a ser l’única colla que completa enguany el castell de deu. Excel·lent final d’una temporada complicada, amb dos castells il·lusionants, “guanyadors”, sempre amb la mirada posada al proper concurs, i amb una rúbrica que hi havia d’estar en sintonia, el tercer pilar de 8 del curs. De traca i mocador.
Els Capgrossos de Mataró van fer doblet de nou, 4 de 8 amb agulla i pilar de 8 carregat; els Castellers de Sants van fer la tripleta màgica i els Xiquets de Tarragona, tripleta de vuit amb dos intents desmuntats de 5 de 8.

FER UN COMENTARI