Emocions i sentiments analitzats

0
830

Llegir assaig, i sobretot assaig filosòfic, no forma part de les meves lectures habituals, però quan algun bon amic com en Manel Güell o en Josep Muñoz treuen alguna novetat no me’n sé estar. És per això que m’he endinsat en la darrera obra d’en Manel, Emociones en serie. De la inteligencia emocional a la inteligencia ética (Ed. Comanegra, Barcelona, 2017); una obra que no dubto de recomanar-vos, per molt que, com deveu haver vist, només s’ha publicat en castellà, per exigències editorials, ja que cada vegada, diuen, és més complicat editar assaig en català, ja que no resulta rendible.

Deixem el tema per a una altra ocasió i anem al gra: per què em sembla una obra recomanable per a un públic molt ampli? Doncs per diverses raons, entre les quals voldria destacar les següents: en primer lloc pel tema tractat, les emocions i tot el que les envolta; un tema ben actual i d’allò més ric, però alhora ben desconegut per a la majoria de mortals, entre els quals m’incloc.

En segon lloc pel rigor i la documentació amb què ens el presenta, sempre amb exemples d’allò més clars i didàctics. Deixeu-me’n destacar un parell que m’han cridat especialment l’atenció: l’actitud de l’espectador davant d’uns focs artificials per explicar les emocions secundàries o complexes (p. 25-26) o el fet de pagar o no pagar el transport públic per fer-nos entenedors els tres nivells de la consciència moral (p. 47-48).

En tercer lloc, per la implicació personal de l’autor, que ens apropa el text, no només pel fet de ser redactat en primera persona, sinó perquè deixa ben clar que quan s’ha de mullar es mulla: “A pesar de todo, me arriesgo y expongo mis argumentos” (p. 30).

En quart lloc per una qüestió estilística que dona un to d’originalitat i d’actualitat encara més contundent al tema: els cinc capítols que formen la segona part estan dedicats a analitzar les diverses emocions a partir de les sèries de moda, des d’Els Simpson a Joc de trons, passant per Black Mirror o Narcos (15 sèries si no m’he descomptat). I podríem seguir amb altres raons, com ara la riquesa, claredat i precisió de les definicions, i amb tantes d’altres que cada lector hi anirà descobrint en funció, una mica, dels seus gustos, de les relacions que estableixi… Res, que per als llecs és d’agrair que ens acostin amb tanta traça, passió i interès temes tan complexos. L’assaig divulgatiu crec que és important en totes les matèries, però en filosofia potser encara més.

FER UN COMENTARI