Aquestes darreres festes (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis…), a més de les trobades familiars més o menys concorregudes i del neguit per encertar els regals per a familiars i amics, a Vilafranca hem pogut gaudir d’esdeveniments musicals diversos (concerts d’orquestres, concerts de corals, nadales a la plaça de la Vila, etcètera). També hem pogut gaudir del so de les nadales als carrers i places, des de la Fira del Gall fins a la cavalcada de Reis.
En dues o tres ocasions vaig passar per l’espai lúdic nadalenc de la plaça Jaume I, a tocar de la basílica de Santa Maria. Cada vegada hi estava sonant alguna nadala en castellà o en anglès. Vaig pensar que podia ser una casualitat, però ho vaig comentar amb diverses persones i em van assegurar que s’havien trobat amb el mateix fet.
Vull pensar que, de tant en tant, sonava alguna nadala en català.
En la salut i el futur d’una llengua hi tenen a veure molts factors i moltes actituds, totes importants o transcendents. Des de les persones individuals amb més o menys voluntat d’utilitzar-la de forma plena, sense canviar de llengua amb facilitat (per “educació” o per quedar bé), i transmetent-la a la gent que l’envolta (família, feina, amics…), fins a les entitats de tota mena, que agrupen persones diverses per una activitat comuna (cultural, social, artística, benèfica, etcètera), en què la llengua d’ús i de comunicació pot ser una o altra, depenent de l’acord a què hagin arribat els que la formen.
Finalment, tenim l’administració, en la qual deleguem perquè compleixi i miri de fer complir les normes en els diferents àmbits de la nostra vida en comú. També en la llengua.
Una cosa és la multiculturalitat d’una societat, ben entesa com a convivència de diferents llengües i cultures, i una altra l’abandonament, la deixadesa o el menysteniment d’una llengua (l’oficial a casa nostra), per molt que sigui en actes tan “innocents” com l’audició de nadales als nostres carrers i places.
Josep Bonfill
Secretariat Local AT Vilafranca
