En mans expertes

0
382

La fisioteràpia és una disciplina mèdica que busca prevenir i tractar dolors tan diversos com un esquinç, els efectes de l’esclerosi o l’artritis, entre altres, passant per la recuperació que el nostre cos necessita després d’una operació o d’una malaltia neurològica… Així, els professionals de la fisioteràpia ens ajuden a recuperar la mobilitat del nostre cos, a mantenir-lo sa i a tractar malalties i lesions que poden fer del nostre dia a dia un turment constant.

1. La fisioteràpia, necessària

ISTOCK

La covid-19, i la pandèmia en general, han causat estralls a la nostra salut de maneres molt diverses. El confinament, l’aïllament, la incertesa i la por al contagi han afectat la nostra salut mental, el virus ens ha debilitat i deixat seqüeles, i el sedentarisme a què ens hem vist abocats ha desacostumat el nostre cos al moviment i a la seva vitalitat natural. Des de l’arribada de la pandèmia que molta gent pateix dificultats per respirar i que sent les articulacions (i els ànims!) més debilitades.

Aquest canvi de paradigma tan generalitzat s’ha fet notar a les consultes dels fisioterapeutes: segons el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, que apunta que un 80% dels fisioterapeutes col·legiats treballen en centres privats, la pandèmia i els seus efectes han fet augmentar la demanda dels seus serveis. Per tant, posar-nos a les seves mans pot ser una solució per pal·liar els efectes físics d’aquests darrers anys, i també per mantenir el cos actiu i entendre quins són els moviments, tractaments i postures que necessita.

2. Abans que sigui massa tard

ISTOCK

Un error que cometem amb freqüència és visitar el metge, el dentista o el fisioterapeuta quan tenim alguna molèstia, i no abans. Així, un problema que inicialment era una petita càries, un encostipat o un mal gest pot acabar derivant en una lesió, un tractament més invasiu o una patologia crònica.

És important visitar-se a una consulta de fisioteràpia per aprofundir en els hàbits posturals i de salut, per corregir allò que no fem de manera correcta i per afegir sistemes, activitats, exercicis i rutines que contribueixin a millorar la nostra salut. Potser tenim una dieta alimentària adequada, però practiquem un esport que no s’adapta a les nostres necessitats reals; o sense saber-ho hem adquirit una postura a la feina que ens malmet la columna vertebral i ens dificulta la circulació, o utilitzem materials a casa que ens forcen a fer postures que poden derivar en un pinçament, etc.

Un fisioterapeuta acreditat pot saber, després d’una inspecció o fins i tot a primera vista, quines són les postures i els mals costums a què hem avesat el nostre cos, i quins exercicis i hàbits hauríem d’adoptar per solucionar-ho. Com abans es detecti, més fàcil serà la cura o, si més no, més aviat podrem començar a prendre les decisions i mesures necessàries per cuidar-nos com ens cal i millorar el nostre benestar. Així, com tot el que es relaciona amb l’àmbit mèdic, la prevenció és clau.

3. Números insuficients

ISTOCK

A inicis d’aquest 2022, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya reclamava un augment dels professionals del sector arreu del sistema sanitari, però especialment als centres d’atenció primària. Els col·legiats apunten que, seguint els barems que estableix l’Organització Mundial de la Salut, el sistema sanitari públic de Catalunya fa curt de 2.000 fisioterapeutes: “incorporar més fisioterapeutes i fer-los valdre permetria una derivació directa dels pacients, sense haver de fer una primera consulta amb el metge de capçalera, i s’agilitzaria l’assistència sobretot en els casos de patologies neuromusculoesquelètiques, que suposen un ampli percentatge de les consultes d’atenció primària”, expliquen. De fet, els malalts crònics i els pacients amb patologies osteoarticulars representen un 60% de les atencions primàries.

Incorporar més fisioterapeutes podria traduir-se en un estalvi econòmic (el cost mitjà d’un dia a la Unitat de Cures Intensives és d’uns 1.500 euros per llit, i les UCI amb servei de fisioteràpia aconseguien altes per als seus ingressats dos dies abans de la mitjana), i una oferta més integral i qualitativa amb relació a l’atenció a la salut dels ciutadans.

De moment, però, la realitat és una altra i moltes de les consultes, els diagnòstics i els tractaments que no absorbeixen les unitats de fisioteràpia del sistema públic s’atenen des de centres i consultes privats; espais professionals i segurs que garanteixen una atenció focalitzada i especialitzada dels pacients i mantenen les mesures de seguretat i higiene corresponents.

4. L’intrusisme al sector

ISTOCK

La fisioteràpia és la professió sanitària que pateix més intrusisme, i sovint molts pacients no saben com comprovar que es troben en mans expertes. Hi ha diverses disciplines que poden complementar, però no substituir, la tasca dels fisioterapeutes: alguns centres de massatge i altres teràpies sense base científica, o amb un coneixement molt superficial al voltant de l’anatomia i fisiologia humana, poden desenvolupar alguns alleujaments o cures; però no diagnosticar i tractar malalties, lesions i patologies. Així, els fisioterapeutes són els professionals formativament preparats i legalment designats per aplicar teràpies manuals com tota mena de massatges i manipulacions, drenatge limfàtic o la utilització de teràpies i tractaments com l’electro i magnetoteràpia, tractaments amb ventoses, la punció seca, correccions posturals, exercicis de rehabilitació…

Els fisioterapeutes acreditats treballen seguint unes pautes científiques i de comportament que permeten fer un diagnòstic i tractament adequat i més fiable, basat en una avaluació integral dels pacients que pot conduir a un acompanyament més especialitzat i personalitzat, a la derivació a altres professionals i especialistes o a recomanacions d’un canvi de rutines i moviments per garantir el benestar del pacient.

Accedir a una consulta a càrrec d’un fisioterapeuta titulat ens assegurarà una resolució més efectiva i un diagnòstic més acurat del nostre estat de salut i del tractament adequat a seguir, ja que tenen estudis universitaris i un coneixement exhaustiu del cos humà, les seves especificitats i el seu funcionament integral.

5. Fisioteràpia i covid

COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA

La fisioteràpia ha ajudat molta gent a millorar la seva salut i a augmentar la qualitat de vida, també en el context de la pandèmia i les lesions i perjudicis que la covid-19 ha deixat en milers de pacients, i per això aquests darrers mesos ha anat prenent més valor.

A més, una de les seves especialitats ha estat especialment útil i preuada: la fisioteràpia respiratòria. Aquesta disciplina busca millorar la funció respiratòria, i per això pot utilitzar tècniques basades en un ampli coneixement de l’anatomia humana i la fisiologia de l’aparell respiratori, exercicis de respiració per modular el flux, dispositius instrumentals o programes de reentrenament a l’esforç, entre altres.

La fisioteràpia respiratòria serveix per tractar persones que pateixen patologies respiratòries i també patologies que tenen algun tipus d’impacte pulmonar, com pot ser el cas d’algunes malalties neuromusculars.

Dos anys després dels inicis de la pandèmia, i en un dels moments en què l’evolució de les variants víriques està provocant un augment dels contagis elevat, s’està observant que entre el 10 i el 15% de les persones contagiades de covid-19 tenen risc de patir afeccions després de passar la malaltia que poden convertir-se en cròniques. Això s’anomena covid persistent, i passa quan els símptomes i indicis de la covid es mantenen uns tres mesos després d’haver-se contagiat.

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya assegura que tres de cada quatre persones que pateixen covid persistent continuen experimentant malestar general, cansament, alteracions digestives, problemes de memòria, concentració o insomni, pèrdua del gust i l’olfacte, dificultats respiratòries… Això vol dir que encara que hagi passat temps després d’haver superat la malaltia, algunes persones en viuen les seqüeles molts mesos després. Amb la fisioteràpia, aquestes afectacions es poden disminuir o controlar, i també es pot ajudar els pacients a millorar la respiració i recuperar la força i la mobilitat.

“La covid persistent recorda la fibromiàlgia: en el seu moment va ser una malaltia estigmatitzada i no s’hi destinava prou atenció. Ara, els pacients que pateixen covid persistent sovint tenen com a única opció dirigir-se al sistema privat, i això afecta les classes més desfavorides: les autoritats haurien d’assegurar que aquests pacients no quedin en l’oblit, perquè la covid persistent és una realitat que cada vegada anirà a més i hem de poder donar-hi resposta” puntualitza Ramon Aiguadé, degà del Col·legi.

La covid persistent, o long covid, es pot tractar amb fisioteràpia respiratòria, teràpia manual, exercicis terapèutics, i amb educació i divulgació sanitària.

“Cal que des de les administracions es prenguin mesures per ajudar a tractar la covid persistent, ja que es relaciona amb el volum de contagis i aquesta problemàtica es pot agreujar més pròximament amb les dades actuals”, apunten des del Col·legi.

6. “La pandèmia ha evidenciat l’essencialitat de la fisioteràpia

Què és la fisioteràpia i quins en són els beneficis?

La fisioteràpia és una professió que utilitza mitjans físics en el tractament de les patologies de les persones, però és molt important recordar que també treballa per la prevenció i la promoció de la salut. Els mitjans que usem poden ser molt diversos: aplicació de fred o calor, moviment, mobilització passiva, massatge, electricitat… En el camp de la prevenció dels problemes de salut encara no es destinen prou recursos, sobretot perquè la presència dels fisioterapeutes en el sistema públic és molt escassa.

De fet, recentment heu reclamat més presència de fisioterapeutes (concretament 2.000) al sistema sanitari públic català.

La pandèmia per coronavirus ha posat molt en relleu aquesta mancança de fisioterapeutes i altres especialistes sanitaris, sobretot en l’atenció primària. La presència de més fisioterapeutes en aquest àmbit hauria agilitzat tràmits que ja hem fet, com la realització de PCR, testos d’antígens o rastreig, o, com ha estat el cas en altres països, hauríem pogut posar vacunes. I això hauria estat molt útil i essencial, sobretot en un moment en què falten i se saturen metges i infermers. Per altra banda, el referent dels programes i les campanyes de prevenció i d’educació en salut als centres educatius són els centres d’atenció primària (CAP), i en molts casos el personal que hi participa són metges, infermers i altres professionals en comptes de nosaltres. I això també ho trobem, per exemple, en la reeducació del sòl pelvià o exercicis terapèutics com grups de caminar, de ioga o de prevenció del mal d’esquena o de caigudes per a gent gran: hi ha altres professionals com els infermers i infermeres, fent competències pròpies del fisioterapeuta en uns moments en què falten molts infermers, i això també passa als centres hospitalaris.

Quins beneficis tindria augmentar el nombre de fisioterapeutes?

Hi ha pacients que accedeixen al CAP per un esquinç, una lumbàlgia, una cervicàlgia o alguna altra patologia de baixa complexitat, però d’alta prevalença (de tractament poc complex però que les pateix molta gent) i el procediment a seguir és molt llarg. El pacient passa pel metge de capçalera, que potser li recepta analgèsics o antiinflamatoris o bé el deriva a fer-se proves, l’acaba destinant al traumatòleg o a un altre especialista, etc.; i en tot aquest temps pot ser que una primera lesió acabi suposant una cirurgia. Si hi hagués un accés o derivació directa a fisioteràpia el circuit s’hauria escurçat, hi hauria un estalvi econòmic i, sobretot, implicaria una millora de la salut i satisfacció del pacient. S’evitarien més baixes, problemes emocionals i psicològics i cronificacions de mals hàbits.

Abans de la pandèmia, es qüestionava la necessitat de disposar de fisioterapeutes en Unitats de Cures Intensives (UCI) i altres espais?

Durant els moments més greus de la pandèmia els fisioterapeutes van fer altres funcions i van atendre pacients a les UCI, i això ha contribuït a visualitzar la seva importància. Nosaltres creiem que els fisioterapeutes no han “d’anar” a les UCI, sinó que han de “ser-hi”, perquè s’ha demostrat que quan hi som i podem participar en les decisions del dia a dia hi ha un important estalvi econòmic, perquè s’escurcen les estades dels pacients a les UCI i en moments de col·lapse això ajuda a poder atendre més pacients i de millor manera. A més, els efectes del confinament a pacients geriàtrics, tant físics com emocionals, s’han pogut pal·liar des de la fisioteràpia. Cada vegada es fa més evident que hi ha d’haver més fisioterapeutes al nostre sistema de salut.

Ara que fa dos anys dels inicis de la pandèmia al territori, quins efectes heu observat sobre la salut de les persones? Com se’n ressent, el cos, del sedentarisme i els confinaments?

Hi ha hagut diversos perfils afectats. L’obertura progressiva del confinament va fer que molta gent que no feia esport habitualment comencés a fer-ne per poder sortir a l’exterior, i s’acabaven lesionant. En les persones grans el confinament va ser molt dur, però el problema és que les seqüeles perduren: molta gent gran ha deixat de fer vida social i de moure’s i fer les activitats que feien abans per por, i quan una persona gran deixa un hàbit com caminar, anar a buscar els nets a l’escola, anar a comprar o fer-se el menjar, pateix una pèrdua funcional que costa molt de recuperar. Per altra banda, i en un sentit general, hi ha hagut afectacions causades pel sedentarisme derivat dels confinaments, però sobretot unes conseqüències psicològiques que acaben afectant el cos i les postures que adoptem, i que continuen passant amb els confinaments curts dels casos positius d’avui. Els aspectes psicològics van molt lligats amb el dolor que patim i la seva percepció, i també amb tot el moviment que fem amb el cos, que empitjora amb la tristesa, la culpabilitat, la por i l’ansietat. Pel que fa al sedentarisme, hem observat problemes psicomotrius, de sobrepès, de mobilitat, de respiració i circulació… Tot plegat són patologies silencioses i sovint el pacient no hi dedica la importància que requereixen, però no són problemes menors perquè poden cronificar-se o empitjorar si no es tracten.

Com ens hi pot ajudar la fisioteràpia?

La fisioteràpia és la ciència del moviment, del moviment dels pulmons, les articulacions, l’aparell fonador… Els professionals que l’exercim utilitzem un vessant més actiu, que no agrada massa als pacients (planifiquem exercicis terapèutics pautats i adequats a les característiques de cada pacient), fem un control del sistema respiratori per respirar bé per la panxa i amb el diafragma, utilitzem teràpies manuals passives… Cada vegada mirem d’implicar més el pacient i de fer-lo partícip de la seva pròpia recuperació o tractament, i en això ens ajuden molt les noves tecnologies.

Què ens assegura que un fisioterapeuta formi part del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya?

La fisioteràpia, com la resta de professions sanitàries amb grau universitari, és de col·legiació obligatòria, i això és un sistema de garantia per als ciutadans. En el cas del Col·legi de Fisioterapeutes, que un professional estigui col·legiat ens indica tres coses: que el fisioterapeuta té la titulació correcta, que segueix un codi deontològic respecte la relació amb el pacient, els seus familiars i els companys sanitaris, i que treballa amb una assegurança de responsabilitat civil perquè si hi ha algun accident o males praxis es facin els procediments pertinents. Actualment hi ha 12.000 col·legiats, dels quals 10.500 es troben en exercici actiu. La gran majoria en clíniques, consultes i centres privats.

Generalment acudim a la fisioteràpia quan patim un esquinç o quan ja fa temps que tenim alguna molèstia. Pot ser un error, no visitar-nos abans de notar que alguna cosa no va bé?

Molta gent tenim l’hàbit d’anar com a mínim un cop l’any al dentista per fer-nos una neteja i prevenció, i en fisioteràpia hauria de passar el mateix. Amb una revisió anual podem fer un control dels hàbits del pacient, l’esport que fa, el calçat que utilitza, la salut més física en general, prevenir lesions temporomandibulars o aspectes relacionats amb el sòl pèlvic… Tenim la sort de poder viure molts anys, però hem de tenir present que el nostre cos anirà patint un procés fisiològic que l’anirà adaptant a circumstàncies diferents i al pas dels anys, i a partir de determinades edats hem de començar a saber quins exercicis fer i quins hàbits tenir per evitar problemes que acabin suposant patologies greus, fractures o una cirurgia que s’haurien pogut evitar. Estic convençut, però, que en un futur pròxim la societat acabarà adaptant-se i normalitzarà fer-se una revisió anual al fisioterapeuta.

FER UN COMENTARI