Una vegada

0
87

En un de tants i tants pobles de la nostra comarca vaig coincidir amb una persona –forastera– que em va fer adonar de la molta riquesa que hi tenim i que de vegades ens passa per alt. Un d’aquests dies vam sortir plegats al carrer i totes les persones amb qui ens vam creuar ens van saludar. Hola, adeu, bon dia, que vagi bé… Ni ens coneixíem ni ens havíem vist mai, i el foraster no va poder més i va esclatar: això és fantàstic, no té preu trobar-se la gent del poble pel carrer, adreçar-vos els uns als altres de manera espontània et fa –si més no– sentir-te bé.

L’Espluga de Francolí ha patit una calamitat com a conseqüència dels últims aiguats i tinc el convenciment que la seva gent se solidaritzarà perquè tot torni a ser com abans, i prova d’això va ser que diumenge (amb vent de tramuntana), al lloc on hi havia un celler es van posar a la venda les ampolles de vi encara enfangades per la riada, i l’afluència de gent va ser massiva. Tothom hi va tenir alguna cosa a dir, però a ningú se li va ocórrer preguntar prèviament el preu d’aquelles ampolles etiquetades de fang.

Miquel Àngel Santos

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI