Sí, també és cert, ningú és profeta a la seva terra. El millor currículum, les seves credencials, sempre són el millor llegat que deixa qualsevol artista. Quan vaig a la biblioteca Torras i Bages, per molt d’interès que tingui per la lectura, em costa apartar la mirada d’una obra de ceràmica que penja de la paret de la sala principal. És d’admirar i penso que és irrepetible. A la memòria se m’acosta el record del pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. L’obra és fruit del qui va néixer artista i mestre Carles Munts Milà. Em vull centrar en aquesta obra (ja hem vist reportatges seus, del petit museu de casa seva, el llibre dedicat), tot i que es continuarà escrivint sobre ell, la llança que trenco i reclamo avui en el seu favor és que m’agradaria veure aquesta última gran obra al lloc que es mereix, com és el museu de Vilafranca, que com tantes i tantes obres exposades en tots els museus, que quan surts de les sales d’exposició pots adquirir làmines que es poden emmarcar de les obres que més agradin. Aquesta n’és una, la de l’artista profeta a la seva terra.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
