Es descobreix a Sant Pere de Riudebitlles un celler de vi prefil·loxèric

0
328

Aquest migdia ha tingut lloc la presentació dels resultats de les excavacions arqueològiques que es van dur a terme entre els mesos de gener i març al celler prefil·loxèric del nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. La presentació ha anat a càrrec de la cooperativa ArqueoVitis.

Durant els treballs de primera fase de millora de la via pública del nucli antic es va identificar un celler dels segles XVII-XIX amb diverses estances i els cups dels segles XVII-XIX. La cronologia i les restes trobades durant l’excavació indiquen que es tracta d’un celler abandonat abans de l’arribada de la fil·loxera. Arran d’aquesta troballa s’ha dut a terme una prospecció geofísica a les zones on està previst dur a terme la segona fase de millora del casc antic.

Durant l’excavació de l’estança s’han recuperat restes de ceràmica, fauna i també llavors de raïm i pinyols d’oliva ben conservats. Això últim és rellevant perquè es tracta de restes que corresponen al segle XVIII, anteriors a l’aparició de la fil·loxera al Penedès (documentada per primera vegada al 1887), i indica que el celler estava actiu en aquell moment. L’arqueòleg Dani López explica que a causa de la fil·loxera, “de cellers dels segles XVII, XVIII, XIX no n’hi ha a Catalunya, les masies i cellers es van transformar amb la fil·loxera, i ara tenim la foto de com era un celler antic”.

Gràcies a aquesta intervenció ha estat possible documentar dos paviments: el primer, arran dels arrencaments que s’observen als murs, que està al mateix nivell que el marxapeu, i el segon, i per ara el més antic (probablement segles XVII), documentat arran de les rajoles que s’observen a tocar del canal que creua l’estança. També s’hi han trobat dos cups (un molt ben conservat) i altres recintes -no excavats- que podrien ser lagars per trepitjar el raïm.

A través de la documentació escrita conservada, es pot documentar l’activitat del celler i també la seva aparició en un mapa de l’any 1776. Posteriorment, en un mapa de 1936 ja no hi apareix. Gràcies a aquesta documentació s’ha pogut saber que el propietari es deia Pedro Rovira i que, pressionat, va haver de cedir l’espai que ocupava als baixos de la rectoria i el celler a la parròquia de Sant Pere de Riudebitlles que va posar en subhasta aquest espai, cap a l’any 1884.

Encara queda bona part del celler per excavar i la previsió per part de l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles és la de realitzar una altra intervenció arqueològica quan s’enderroqui el garatge que hi ha a tocar, per així acabar d’excavar tot el celler.

D’altra banda, l’arqueòloga Sofia Aldeco, directora de l’excavació, explica que les llavors de raïm no carbonitzades que s’han trobat al celler, que s’han desfet en treure-les a la llum, permeten pensar que en el futur, en properes excavacions, “se’n puguin recuperar més per estudiar-les i estudiar quines varietats de raïm es cultivaven abans de la plaga de la fil·loxera”.

L’objectiu principal de la recuperació d’aquest celler, una vegada finalitzades les feines d’excavació, és la consolidació i adequació de l’espai per conservar-lo i deixar-lo a la vista per tal d’esdevenir un nou atractiu turístic i patrimonial pel poble, segons ha explicat l’alcalde Joan Llort.

FER UN COMENTARI