Es tracta de sobirania

0
78

Dimecres milers de pagesos i ramaders sortien dalt dels seus tractors a tallar carreteres i autopistes del país. Tot i que en els darrers anys ens hem acostumat –desgraciadament– a veure’ls protestar, mai havien estat tants com en aquesta ocasió. El sector primari ha  tocat fons i ha dit prou. Amb raó. Fa anys que els agricultors s’empobreixen, que  viuen asfixiats per la burocràcia, que veuen com l’administració els endureix les normatives sanitàries que han de complir per vendre els seus productes, mentre al mateix temps permet l’entrada d’aliments vinguts de lluny que no compleixen les normatives que a ells se’ls exigeixen i que es comercialitzen a preus molt més baixos.

El 24 de novembre publicàvem “A contracorrent”, un Tema de la Setmana dedicat a la pagesia i en el qual recollíem el sentir d’alguns dels pagesos més joves del nostre territori. Més enllà de l’experiència vital de cadascun d’ells, tots coincidien en assenyalar com de menystinguda i mal pagada està la seva feina, en reclamar preus més justos pels seus productes i en lamentar-se de les hores que perdien davant de l’ordinador omplint desenes de formularis i sol·licituds per complir amb tots els requisits que els demanen les administracions públiques. Només la passió per la seva feina i l’amor a la terra els mantenia dempeus. Un d’ells, en Ferran Carbó, afegia: “Els pagesos som els únics garants de la sobirania que queden al nostre país”. I ben bé és així. Sense els nostres pagesos s’ha acabat el bròquil. De menjar no ens en faltarà, però d’on vindrà? Com s’haurà produït? A quin preu? En quines condicions?

Els problemes de la pagesia són també els nostres, els dels consumidors. Com deia una de les pancartes que penjaven dimecres d’un tractor: “El carro de la compra és la teva millor arma”. I és que no es tracta només d’alimentar la població, sinó també de garantir el seu dret a una alimentació sostenible.

Fa anys que sentim parlar que el sistema arriba al col·lapse. El sector primari ja ho ha fet. Les polítiques de lliure comerç han deixat l’abastament alimentari en mans de macroempreses, no hi ha pagès ni ramader que se n’escapi. Davant d’això, la lògica ens indica que només hi ha una alternativa: legislar i desglobalitzar. És l’hora que els polítics estiguin a l’altura. Als pagesos no se’ls pot demanar més.

FER UN COMENTARI