Esclavistes i negrers (i 2)

0
112

El 7 d’abril de 1852, en plena efervescència esclavista, l’arquebisbe de Santiago de Cuba, el català Antoni Maria Claret i Clarà, escrivia al capità general de l’Havana aquestes frases: “Els propietaris de negres són uns animals i tracten com a tals els esclaus, i decideixen, fins i tot, qui ha d’aparellar-se amb qui. I aquests amos forniquen amb les seves esclaves. De tots aquests propietaris de negres, els més dolents de tots són els meus paisans catalans, que no es confessen, ni combreguen, ni van a missa. No estimen un altre déu que el seu propi interès”. No cal dir que els partidaris de l’esclavitud van perpetuar un greu atemptat contra Claret.

Alguns d’aquests industrials i esclavistes, anys després es transformaren en liberals i arribaren a combatre el comerç d’esclaus, ocupant prestigiosos càrrecs a la societat, i van fer nombroses obres benèfiques, socials i urbanes. Un d’aquests exemples el tenim en la família Samà. Un d’ells, Salvador Samà Martí, marquès de Marianao, propi-etari de molts esclaus que treballaven a les seves nombroses indústries o enginys, va finançar l’edifici dels escolapis de Vilanova i, igual que molts dels seus descendents, aportaren molts diners per a l’Hospital de Sant Antoni Abat, a la Casa d’Empara, a la construcció de l’església de Sant Antoni Abat, al Ferrocarril de Vilanova, a l’Exposició Regional, al perllongament de la rambla Principal, a la carretera de la costa i a nombroses millores urbanístiques, benèfiques, sanitàries i socials.

El cognom Samà va lligat de manera indissoluble a la majoria de principals fites, construccions i millores urbanístiques i socials de Vilanova i la Geltrú. Ho enderroquem tot? Em ve present la pregunta que va fer Jesús als més “valents i llançats”: “Els que estiguin nets de consciència (pecat), que llancin la primera pedra”.

Miquel Altadill
Vilanova i la Geltrú

FER UN COMENTARI