Esport d’elit i salut

1
165

Els Jocs Olímpics que s’estan disputant al Japó haurien de marcar un abans i un després no només en la història de l’olimpisme, sinó també en el de l’esport d’elit. Periòdicament es van donant senyals d’alarma que sovint passen desapercebudes, o que hi passa per damunt l’actualitat sempre canviant fins a deixar-les en l’oblit en un tres i no res. Però els Jocs Olímpics són l’aparador perfecte perquè tothom en prengui consciència i s’obri la porta a un canvi de paradigma.

El més cridaner ha estat la renúncia a competir de Simone Biles, la gimnasta sobre qui tothom tenia els ulls posats, a l’espera que s’endugués una carretada d’or amb els seus exercicis més inversemblants. Però vet aquí que quan tot el món hi tenia els ulls posats al damunt, sense amagar-se’n, sense dissimular, sense excuses, ha sortit a la palestra i ha dit que no pot més, que la pressió a què està sotmesa és molt alta i que la salut mental –la seva– és el primer. Chapeau a la seva valentia! Perquè no és de dèbils, admetre que no es pot més. Ben segur que són molts els esportistes d’elit que s’han empassat saliva dues i tres vegades i que no han gosat fer el pas que ha fet Biles.

Els problemes de salut mental són el pa nostre de cada dia a la societat actual, i cal normalitzar-ho. Les malalties mentals estan certament estigmatitzades, i per això cal aplaudir la ingent tasca que duen a terme entitats sense ànim de lucre com la cooperativa Entrem, la Fundació Mas Albornà, l’Associació El Turó, la Fundació Santa Teresa i el DINS Garraf. Entitats que atenen persones amb malaltia mental o amb trastorns mentals –temporals, intermitents o permanents–, i que, en la mesura que sigui possible, cal intentar evitar d’arribar-hi. Simone Biles ha pres una decisió preventiva, per evitar mals majors. Perquè la salut va primera que els llorers que pugui portar la competició.

Un altre cas relacionat amb la salut i els Jocs Olímpics, que passarà més desapercebut, és la retirada de la tenista catalana Paula Badosa, a mig partit, ja que no podia més, de tanta calor que feia. Realment, a ple estiu, amb les temperatures que hi ha, amb el canvi climàtic, és una salvatjada programar competicions esportives (siguin d’elit o no) com els Jocs. Al futbol, fa un any es va implantar la pausa d’hidratació per poder jugar a l’estiu. Fins on serem capaços d’arribar? Esport d’elit i salut no rimen.

1 COMENTARI

  1. Fer esport és fer salut, ens diuen. I ho sempre i quant no ens extralimitem. Cadascú veu on pot arribar, i si cal arribar-hi, si val la pena. La vida no és una competició per ser el més ben plantat del cementiri…

FER UN COMENTARI