Estímuls en cadena

0
661

Quan a finals de març l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles ens va demanar a la meva companya de projecte i a mi que ideéssim un protocol d’actuació durant el confinament per tal de donar continuïtat a distància al taller d’estimulació cognitiva i emocional que durant tot el curs hi portem a terme, no podíem ni imaginar que la iniciativa afavoriria no només la continuïtat en el treball sinó que, a més, suposaria iniciar sinergies que fins al moment havien estat impensables.

Aquell grup d’usuaris de 75 anys en amunt que ara fa un any i mig van conèixer de primera mà –amb convidats i demostracions in situ– el món dels youtubers i que al desembre van poder exercir ells mateixos de youtubers penjant el seu propi vídeo a les xarxes amb l’inestimable ajut del documentalista Pep Puig, en ple confinament han anat una mica més enllà i estan utilitzant la tecnologia com si ho haguessin fet tota la vida.

Per aconseguir aquest context tan inaudit i, alhora, font de sorpreses tan grates, ha estat clau la seva actitud davant el desenvolupament d’una sèrie d’eines de treball tecnològiques de manera creativa, però també el suport d’un consistori en ple, d’unes famílies implicades i d’una xarxa ciutadana de voluntariat que aquest municipi penedesenc ha teixit d’ençà que l’obligada reclusió va esdevenir un fet.

És així com ha estat possible que els usuaris persisteixin en la seva habitual tasca cognitiva i emocional, tot i no poder coincidir presencialment: les eines i els dispositius han canviat, però l’esperit de treball és el mateix. Però és que a més d’haver-se enfrontat amb un èxit absolut al domini de la comunicació digital –de manera que sostenen videotrucades individuals o videotrucades conjuntes amb una naturalitat pasmosa–, s’han envalentit i se les han empescat per inventar reptes per a nosaltres, les facilitadores, que hem d’assolir satisfactòriament setmana rere setmana mitjançant els seus tutorials.

El resultat és que ara mateix i des de casa seva tots els nostres usuaris i usuàries sense excepció, i les voluntàries que ens acompanyen habitualment, estan estimulant les seves capacitats cognitives, expressant el que senten, compartint els seus neguits i apropant-se a un context de bombardeig informatiu amb criteri i perspectiva. Sens dubte tot això ha estat possible gràcies al treball dut a terme durant les sessions que es fan durant tot el curs, però també gràcies a l’assoliment d’un cert grau d’autoestima perquè, sense ella, és impensable propiciar aquest nou ordre de les coses en què, més que mai, l’aprenentatge és a nombroses bandes.

FER UN COMENTARI