Havia escrit aquest article el mes de novembre passat. Per raons que ara no venen al cas, vaig desistir de publicar-lo. Però les contínues notícies aparegudes darrerament m’han fet penedir de no haver-ho fet aleshores i m’han convençut de fer-ho ara.
El Departament de Política lingüística –de recent creació i del qual depèn el CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística)– ofereix cursos de català per a adults. El Departament de Cultura, directament, també. El Departament d’Educació, també. No cal dir que tots aquests organismes depenen de la Generalitat de Catalunya.
Cada any hi ha molta més demanda que oferta (o, dit d’una altra manera, cada any hi ha molta gent que no pot aprendre català perquè tots els cursos són plens). ¿Algú em podria explicar com és possible, això? Després que ens omplim la boca amb tot el que ens l’omplim, després de proclamar repetidament als quatre vents les sagrades prioritats que exigeix el preocupant estat de salut de la nostra llengua, després de tot això… algú em pot explicar com és possible que passi això?
Segons he pogut comprovar, aquests tres organismes no tenen cap connexió entre ells, pel que fa als cursos de català. En cadascun t’informaran de la seva oferta, però només de la seva. Si necessites més informació, has de navegar per les webs respectives (i no és tasca fàcil, creieu-me, en funció de què sigui el que busques). Si, a més, ets una persona nouvinguda preocupada per la integració al país i, conseqüentment, per l’aprenentatge de la llengua, navegant per aquests mars t’hi pots tornar mico.
Si ens situem en els cursos de C2, el “cadascú a la seva” és encara més escandalós. L’any passat em van demanar d’impartir un C2 lliure, no oficial, ja que molts professionals estan pendents que els en demanin el títol per a la feina que estan desenvolupant. Com que no volia ser acusat de competència deslleial –el vaig fer de franc–, al CPNL de l’Alt Penedès no només em van donar permís per tirar-lo endavant, sinó que m’ho van agrair, vista la necessitat que he explicat més amunt.
El mes de juny passat, al Departament d’Educació encara no sabien quins cursos oferirien al setembre, ni si n’oferirien.
I ara agafeu-vos fort: els diversos exàmens de C2 van tenir lloc a finals de maig, al juny, etc. (parlo de memòria). Però el dels cursos lliures, com el meu, el 20 d’abril. El 20 d’abril! ¿En té, d’explicació, aquest desori? I espereu, que ve la cirereta del pastís: les notes de tots els exàmens (des del 20 d’abril fins a no sé quan de juny) van sortir EL 4 DE SETEMBRE! ¿D’això se’n diu promocionar, facilitar, voler realment l’ensenyament del català?
Enguany, gràcies a Òmnium Cultural i l’AFA de l’escola Estalella Graells, el torno a impartir. Tinc vint-i-vuit alumnes interessats, entusiastes, compromesos i persistents. Pel novembre em preguntava si ens tornarien a fer el mateix; ara ja sé que sí: l’examen serà el 26 d’abril.
