Fer de pagès

1
115

Hi ha dues èpoques de l’any en què els viticultors es mengen les ungles de nervis, perquè s’hi juguen les viandes de tot l’any: quan s’ha de fixar el preu a què se’ls pagarà el raïm. Els pagesos que van per lliure, els que entren el raïm a cellers i caves, viuen amb el temor dels preus baixos –ja un clàssic, des de fa molts anys– durant bona part de l’estiu, quan s’acosta la verema. És aleshores quan els grans cellers, els que agafen més raïm, diuen a quin preu el pensen pagar. Són els que fixen el preu del mercat. Els que els posen més alt, entren un percentatge de quilos molt baix. L’altre gran moment és ara, quan un cop descomptats tots els costos, es marca el preu de l’ampolla i les cooperatives vitivinícoles fixen el preu que pagaran el raïm als seus socis.

Tots dos, uns i altres, són pagesos, i tots dos tenen el seu moment d’ai al cor. Els cooperativistes ja saben que el seu preu serà menor, però tenen garantit el comprador. I tots es passen l’any –com s’ha fet tota la vida– pendents del cel, de si plourà poc o massa, de si pedregarà, glaçarà quan no convé, hi haurà sequera o calor tropical.

Els problemes de la pagesia són ancestrals, però ara estan redoblats. Ja no n’hi ha prou amb portar la vinya. Cal ser un bon empresari, saber portar una economia d’escala, lidiar amb la burocràcia, encomanar-se a la Verge, al Papa i els bons esperits perquè el canvi climàtic els doni un respir per un any; i resar també perquè als qui tenen la paella pel mànec se’ls apliqui la legislació que prohibeix vendre per sota de preu de cost. Si es complís aquesta llei, només que es fes complir aquesta llei, avui el sector de la pagesia seria un altre, tindria unes perspectives de futur més optimistes.

Perquè amb la mecanització del camp, amb l’alt grau de formació existent, amb el progressiu canvi de la vinya (i els cellers) cap a l’agricultura ecològica, més respectuosa amb la terra, l’esdevenidor no tindria el cel tan emboirat, i el jovent veuria amb més claredat que treballant la terra, hi pot tenir un futur. De tot això –i de molt més– parlem en el Tema de la Setmana que us presentem avui. Un reportatge ampli dedicat al nostre sector primari, maltractat com pocs, però essencial si volem seguir tenint un Penedès tal com el coneixem fins ara. Us convidem a llegir-lo.

1 COMENTARI

  1. Em solidaritzo amb els pagesos i especialment amb els del Penedès, perquè pinten bastos. Ja ha començat la migració de les vinyes dels cavistes cap els Pirineus amb el pretext del canvi climàtic. Em sap greu.

FER UN COMENTARI