El filòsof medionenc Josep M. Esquirol publica nou assaig

0
1492

El professor de filosofia de la Universitat de Barcelona i medionenc Josep Maria Esquirol acaba de publicar un nou llibre de filosofia, titulat La penúltima bondat (Quaderns Crema / Acantilado). Com diu el subtítol, “Assaig sobre la vida humana”, hi reflexiona al voltant de tres dels grans trets essencials de la condició humana, com són viure, pensar i estimar. En aquest sentit, l’autor proposa un itinerari amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment, i aborda també dualitats, o reversos de la mateixa moneda, com són “la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà –car només l’humà pot ser inhumà–, la proximitat i la indiferència”. Esquirol afirma que “aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat”.

Nascut (i resident) a Mediona l’any 1963, Esquirol és el coordinador també del grup Aporia, que té com a camp d’estudi el pensament contemporani i centra el seu interès en explorar les possibilitats del discurs filosòfic, ètic i polític en el si del món tecnològic. És, així mateix, coordinador del programa de doctorat: “Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics”, i entre els guardons que atresora hi ha la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya (2003), el Premi Ciutat de Barcelona (2015) i el Premio Nacional de Ensayo 2016 pel seu assaig La resistencia íntima.

El filòsof medionenc ha publicat més de deu llibres i vuitanta treballs en llibres col·lectius i en revistes. D’entre les seva nombrosa obra destaquen Los filósofos contemporáneos y la técnica (2001), El respirar de los días (2009), El respeto o la mirada atenta (2008), Uno mismo y los otros. De las experiencias existenciales a la interculturalidad (2005), La frivolidad política del final de la historia (1998), Tres ensayos de filosofía política (1996), D’Europa als homes (1994), premi d’assaig de la Fundació Joan Maragall, i Raó i fonament (1988).

FER UN COMENTARI