Sí, he rebut l’escrit en què el govern de la Generalitat de Catalunya notifica que un grup de treball s’encarregarà de rememorar els cinquanta anys de la mort del dictador i la recuperació de llibertats democràtiques.
Penso que s’hauria de fer a partir del 20N que és quan mor finalment, al llit, no ho oblidem, i amb el personal botifler i caciquil de l’entramat franquista que no s’amagaria fins passat el 23F de 1981.
A finals del 1975 i al llarg dels anys 1976 i 1977 és quan fa eclosió, més majoritàriament a Catalunya, la mobilització social i política per la democràcia i l’autogovern català, i fruit d’això fou també essencial fa cinquanta anys el Congrés de Cultura Catalana, on vaig poder participar en el paral·lel que es va anomenar Congrés de la Joventut, i també a l’Assemblea de Catalunya (1976-77).
Coincideix quan escric aquesta carta que assisteixo a l’acte en memòria de les víctimes de l’holocaust al Palau del Parlament de Catalunya, conduït pel seu president Molt Honorable senyor Josep Rull i Andreu.
I és que les víctimes d’uns i altres van ser perseguides pel mateix, i a Catalunya per ser catalans, en un encadenament històric que ens porta a pensar que a l’Estat espanyol és l’únic lloc del món on Hitler va guanyar la guerra.
Raimon Gusi Amigó
Vilafranca del Penedès
