Gelida, Sant Sadurní i Sant Llorenç es conjuren per preservar 3.000 hectàrees de vinya

0
652

Hi ha un precedent molt llunyà, de principis de 1995. En deien Portal del Penedès i l’impulsaven els ajuntaments de Gelida, Sant Llorenç i Castellví de Rosanes, amb una idea similar. Aquella iniciativa impulsada des de l’administració pública va ser foc d’encenalls, no va tenir recorregut. Ara, més de 25 anys després, el neguit persisteix i fins i tot incrementat, i ha estat la societat civil la que s’ha organitzat amb la mateixa finalitat: protegir la plana vitícola del Penedès en el triangle comprès entre Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Sadurní.

Aquesta setmana s’ha presentat als tres municipis l’associació Espiells Terra de Vi, que vol, sobretot, explicar què hi ha dins aquesta gran pastilla de terreny, que és molt més que vinya. Hi ha, a grans trets, set pedanies, tres ermites romàniques, trenta masies, 3.000 hectàrees de vinya (més del 80% de cultiu ecològic), treballades per més de trenta pagesos, hi ha 14 cellers, una escola d’enologia de referència, una xarxa de camins i una gran biodiversitat. “Tenim l’obligació d’explicar el territori perquè molta gent de dins i de fora no ho han entès”, diu Maite Esteve, presidenta de l’associació, que creu que si els planificadors de grans infraestructures (llegeixi’s quart cinturó, parcs fotovoltaics o altres) ho coneixen, tal vegada canviïn de plans. Des d’Espiells Terra de Vi, aquests projectes es veuen com “una amenaça”, que portarien a canvis “irreversibles”. Però no s’oposen a tot. Veuen amb bons ulls, per exemple, empreses com Agromillora o projectes com el d’Ametller Origen.

Primer pla sectorial

Un primer objectiu és agafar-se a la nova Llei d’Espais Agraris de Catalunya, que obre la porta a redactar plans agraris específics d’una zona concreta. Espiells Terra de Vi vol redactar el primer pla sectorial d’aquesta mena que es faci a Catalunya, i ja hi està treballant, amb la connivència del Departament d’Agricultura. El pla no serà vinculant, és a dir, no podrà per se aturar grans infraestructures d’interès general, però, com diu l’alcaldessa de Gelida, Lluïsa Llop, serà “una capa més, una eina de protecció més que s’haurà de tenir en compte”.

Francesc Pasqual, pagès i elaborador, va recordar que en aquestes 3.000 hectàrees hi ha masies del segle XV encara actives, hi ha “un corredor ecològic impressionant”, també un espai lúdic i de gaudi per a molta gent, i és una terra “pionera en agricultura ecològica, biodinàmica i respectuosa”. I va lamentar que sovint “els de la capital ens miren com l’extrem del Penedès, i alguna vegada m’he sentit com que som el peatge a pagar, “si passa el quart cinturó per Gelida, no passarà per Vilafranca”, i nosaltres no volem ser el peatge de ningú”.

FER UN COMENTARI