GPS per fer el seguiment d’una parella d’àguiles cuabarrades al parc del Garraf

0
251
Exemplar d’àliga cuabarrada. (foto: Eulàlia Gómez - Diputació de Barcelona).

El diputat d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Tarín, i el president del Gremi d’Àrids de Catalunya (GAC), Alfons Porro, han signat aquest dimarts un conveni de col·laboració per a l’estudi i conservació de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) al Parc del Garraf. El conveni té com a objectiu millorar la informació i poder dissenyar accions de conservació d’aquesta espècie protegida i amenaçada. El conveni estableix a fer el seguiment d’una de les tres parelles d’àguila cuabarrada que nidifica al parc equipant els dos exemplars amb emissors de seguiment GSM/GPRS, que donaran informació del seu moviment i localització diàries, de manera permanent i durant un llarg període de temps.

Aquest tipus de seguiment té múltiples aplicacions en els estudis d’espècies de fauna salvatge i és molt important per a l’obtenció d’informació bàsica sobre la seva biologia, com ara la determinació de l’àrea que freqüenta la parella, dominis vitals, selecció d’hàbitat, zones d’alimentació, ritme d’activitat diària i detalls sobre el comportament reproductiu, entre altres.

La informació obtinguda s’utilitzarà per fer una bona gestió dels espais naturals, integrant els elements naturals prioritaris establerts en el Pla de conservació del patrimoni natural i de la biodiversitat dels parcs del Garraf i d’Olèrdola. També es tindran en compte tant a l’hora per dissenyar els plans de restauració de les pedreres presents en les zones del Parc més favorables per a la preservació dels hàbitats de l’espècie.

L’àguila cuabarrada, també coneguda com perdiguera, és un rapinyaire diürn de mida mitjana-gran, típica d’ambients oberts amb vegetació mediterrània i clima temperat. Cria des del nivell del mar fins a alçades de 1.000 metres i nidifica preferentment en cingleres, encara que també ho pot fer en arbres.

A Catalunya, la població de cuabarrada va sofrir una davallada notable des dels anys setanta fins al 2000, any en què van arribar al mínim conegut de 66 parelles reproductores. D’aleshores ençà, la població s’ha anat recuperant lentament i actualment compta amb prop de vuitanta parelles, una desena de les quals al Penedès. Aquesta és una de les aus rapinyaires més amenaçades a Europa i té protecció de la Generalitat, de l’Estat i de la Unió Europea.

FER UN COMENTARI