Del 6 al 9 de setembre, quan la calor persisteix però ja comença a amainar, la majoria de gent ha tornat de vacances i la mainada es prepara per al nou curs escolar, a Sant Sadurní és Fires i Festes, una de les festivitats més importants del calendari local, en què el groc fil·loxera ha passat a ser color oficial.

1. Fires i festes

Més de 240 nens i nenes participen cada any a la Festa de la Fil·loxera infantil. // FOTO: AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ

El programa d’actes està més que consolidat, sempre amb algunes novetats que no en modifiquen l’estructura. L’arrel de Fires i Festes és la celebració d’un mercat de productes agrícoles que es feia a les portes de la verema, de quan encara es començava a collir el raïm passada la primera setmana de setembre. L’evident canvi climàtic ha fet que en les darreres tres dècades això s’hagi modificat de manera accelerada i s’hagi avançat considerablement el primer dia de la collita. Això no obstant, no ha fet variar les dates tradicionals de celebració de Fires i Festes, del 6 al 9 de setembre, encara que amb un programa d’actes molt diferent del d’antany.

Com cada any, les Fires i Festes tenen com a protagonista la Festa de la Fil·loxera, que commemora com a finals del segle XIX els sadurninencs van superar la plaga de la fil·loxera que va arrasar les vinyes de la capital del cava. La Festa, que enguany celebra la seva 38a edició, va ser declarada Festa Popular d’Interès Cultural l’any 2017.

Sens dubte, el foc és un dels grans protagonistes. Abans que Sant Sadurní tingués bèstia pròpia, poques guspires s’havien vist al poble, i com relataven ara fa un any a La Fura els creadors de la figura de bestiari festiu sadurninenca, el primer cop que van treure la Fil·loxera al carrer la gent s’espantava. Ara ja no s’espanta ningú. De 1981 ençà han canviat molt les coses. La gent s’hi va familiaritzar ràpidament, la Festa de la Fil·loxera es va anar fent grossa, agafant el format de les festes tradicionals catalanes per bé que és una festa moderna, i avui dia quasi ningú se la vol perdre i fins i tot atreu públic d’altres municipis. I enguany la previsió és que això vagi a més, ja que les Fires i Festes coincideixen plenament en cap de setmana.

Dia 6, el tret de sortida

El Ball de Gitanes. // FOTO: AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ

Malgrat que ja fa dies que hi ha actes previs, com el sopar de la Gàrgola o les Fires a la Casa dels Avis, serà el pregó el que avui divendres donarà el tret oficial de sortida de la “festa major” d’estiu de Sant Sadurní. Enguany el pronunciarà Josep Maria Esteve, el qui durant 27 anys va ser director de l’escola (ara institut-escola) Jacint Verdaguer. Al final d’aquest reportatge, podeu llegir una entrevista amb ell.

En acabar el pregó, que es farà des del balcó de la Casa de la Vila, hi haurà la primera de les novetats d’aquest any, que és l’actuació a la mateixa plaça de l’Ajuntament dels grups de folklore local que formen part de l’Associació de Balls Populars, que enguany commemora el seu cinquè aniversari i que ha estrenat recentment un nou grup, els Pagesos.

Al cap d’una estona, a les 10, sortirà des de la plaça Manuel Raventós el Korrebars que, per espai de tres hores, desfilarà pels carrers del poble amb final al parc de la Rambla, on hi haurà una festa amb el grup de versions Sixtus, una proposta amb què la gresca està assegurada.

Dia 7, el preludi

Dissabte la festa arrencarà amb la fira del disc, a la plaça Nova, que hi serà de 10 del matí a 9 del vespre. Un espectacle d’aigua per als més menuts, el concert-vermut Electrogralla (combinant el so de la gralla i de l’acordió diatònic), una actuació de clown i les sardanes són alguns dels actes que s’han programat al llarg del dia, fins a l’arribada del vespre, amb el tradicional castell de focs que donarà pas a l’escampada de fil·loxeretes.

Dos grups de 15 fil·loxeretes cadascun sortiran del carrer Castelló i iniciaran dues cercaviles de foc que recorreran diversos carrers en dos circuits diferenciats per a trobar-se de nou a l’Era d’en Guineu, davant la casa pairal d’un dels Set Savis de Grècia, Marc Mir, on hi haurà la petada final junt amb la Fil·loxera gran. Aquest acte, que representa l’aparició de la plaga de la fil·loxera, és el preludi de la Festa de la Fil·loxera pròpiament dita, que se celebrarà l’endemà a la plaça de l’Església.

Ja més tard, la jornada clourà amb una de les nits de gresca més llargues de les Fires, amb dos escenaris diferents: l’escenari Foc (obert fins a les 3 de la matinada), ubicat al parc de la Bòvila, i l’escenari Insomni, per als concerts més tardans (fins a les 6), a les pistes del Gat Cendrer.

El ball de Fires anirà a càrrec del grup Millenium, a la pista de l’Ateneu; l’empalmada, al Gat Cendrer, estarà amenitzada per la Festa d’Adolescents.cat i Love History; i el concert al parc de la Rambla comptarà amb el cantautor anglòfon Steve Smyth & The Diablos, que portarà la seva proposta de blues, folk i rock, i amb The Unfinished Simptahy, una referència ineludible de l’escena del rock independent barcelonina que presentarà el disc It’s a Crush.

Dia 8, el punt àlgid

Els Set Savis de Grècia. // FOTO: AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ

Diumenge les Fires viuran el seu punt àlgid amb la Festa de la Fil·loxera, en el marc de la qual centenars de sadurninencs vestits de groc sortiran al carrer per celebrar la superació de la plaga. Al matí, serà el torn de la festa infantil, que en els últims anys cada vegada ha anat prenent més cos. Actualment ja hi participen més de 240 nenes i nens. Enguany aquest acte centrarà una de les principals novetats. I és que la cercavila presentarà un circuit circular, que començarà i acabarà a la plaça de l’Església, on els més petits podran gaudir d’un triomf final com els grans.

Ja a la tarda, per anar fent boca, tots els elements de la festa adulta es plantaran al carrer Raval. En paral·lel se celebraran diversos actes, com la ballada de sardanes amb la Cobla Maricel (a la plaça de l’Ajuntament) i el concert familiar Xics’n’roll (al carrer Raval), que presentaran els temes més mítics de la història del rock, en un format que pugui agradar tant als adults nostàlgics com als més menuts de la casa.

Ja a la nit arrencarà la Festa de la Fil·loxera pròpiament. Els diferents elements baixaran del carrer Raval fins a la plaça de l’Església, on pagesos, fil·loxera, fil·loxeretes, ceps i Set Savis de Grècia escenificaran com Sant Sadurní va combatre el temut insecte. La festa acabarà amb l’anomenat triomf final, una ruixada general de cava en què es convida el públic a ballar amb el mocador groc alçat.

Seguidament tindrà lloc l’espectacle Ye Orbayu, que combina humor, teatre, clown i jocs d’equilibris amb ampolles de cava. Serà a l’Era d’en Guineu. Les alternatives, més enllà de la mitjanit, seran la Festa Blue Fluor Party i un concert amb les actuacions del cantautor riudebitllenc Cesk Freixas, que aquest 2019 celebra 15 anys de trajectòria amb el treball Festa major, i els altafullencs Porto Bello, que portaran els seus ritmes enèrgics i la seva vitalitat damunt de l’escenari.

Dia 9, el torn del folklore

Segonamà, un dels grups que conformen l’ampli ventall de propostes musicals de Fires.

Dilluns serà el torn del folklore popular. Al migdia tindrà lloc la cercavila de balls populars amb els Gegants de Sant Sadurní, el Ball de Panderetes, el Ball de Bastoners, el Ball de Gitanes, el Ball de Pagesos i els capgrosos infantils. I al vespre seran els Diables Se m’en Refum qui prendran els carrers del poble, junt amb les colles convidades Nefastus d’Avinyonet i els Diables de Torrelles de Foix.

A la nit, com cada dia de Fires, se succeiran diverses propostes musicals. Al Gat Cendrer actuaran els Flashy Ice Cream, que presentaran Brillar o morir, una proposta de música urbana en català que mescla des del trap al rap, passant pel dancehall i el reggaeton. Al Parc de la Rambla hi haurà concert amb els lleidatans La Terrasseta de Preixens i la formació Segonamà, que presentarà els temes del seu últim disc Respira, que compta amb col·laboracions especials de Txarango, Che Sudaca i Doctor Prats.

Dies 10 i 11, els últims actes

Tot i que el dia 9 finalitzaran oficialment les Fires i Festes, dimarts i dimecres encara se celebraran alguns actes. La cercavila dels diables infantils marcarà l’agenda de dimarts, que tancarà amb la Festa del Mestissatge, una de les propostes nocturnes que en els últims anys ha guanyat més adeptes. No hi faltarà la batucada Brincadeira que animarà el públic entre concert i concert. Ja dimecres, les Fires clouran sis dies de gresca amb la tradicional cercavila de cavalls i els actes propis de la diada de l’11 de setembre.

2. Les novetats i el marxandatge

Cep ballant a la Festa de la Fil·loxera. // FOTO: BLAI CARDA D’ÓBAL ESTUDI

L’Associació Festa de la Fil·loxera ja ho té tot a punt per tornar a combatre, com cada 7 i 8 de setembre, la plaga de la fil·loxera. La principal novetat de la 38a edició serà l’estrena d’una música i del seu respectiu ball en la segona aparició que fan els pagesos i la primera dels Set Savis.

A més, aquest any es continuarà apostant per ser més inclusiva i, per aquest motiu, la Comissió de la Festa tornarà a instal·lar dues pantalles gegants a la proximitat de la plaça de l’Església. Una estarà destinada al públic en general, amb una visió general, i s’ubicarà al costat de les escales que donen accés al carrer Església. L’altra, a la plaça dels Pins, està destinada a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda, fet que els permetrà viure la Festa d’una forma pròxima i segura (les reserves de plaça s’han de fer a festa@festadelafiloxera.cat).

Una fil·loxera de joguina

Cal recordar que la botiga de la fil·loxera és una de les principals fonts d’ingressos per finançar la Festa i estarà ubicada el 6, 7 i 8 de setembre a la plaça de l’Ajuntament. Entre les novetats d’aquest 2019 destaca una reproducció de joguina de la fil·loxera gran. També s’han encarregat gots reciclables per utilitzar durant les Fires i unes carpetes.

Com a novetat de cada any també hi ha la samarreta. Dissenyada per Sergio Alvarado, amb el seu disseny s’ha volgut “introduir tots junts els veritables protagonistes de la festa de la fil·loxera: la gent i la fil·loxera representant el triomf final, on s’acaba la festa i comença el triomf del poble”.

3. Mirades

BLAI CARDA D’ÓBAL ESTUDI

Una de les principals novetats de les Fires i Festes 2019 és l’edició d’un nou programa de Fires, que tindrà un nou format i suposarà també l’inici d’un nou projecte de revista cultural sadurninenca, que s’anomenarà Mirades. El programa, que recull articles de diverses persones de la vila que hi han col·laborat, pretén ser un producte més fresc i proper. Es pot adquirir, per 10 euros, a la llibreria Jepi, l’Estanc Oliver, la Cava del Regal i a Cal Sol.

4. Sant Sadurní és una societat molt tradicional, que comença a canviar

Josep Maria Esteve Gibert, pregoner de Fires i Festes de Sant Sadurní 2019.

Josep Maria Esteve Gisbert ha estat durant 27 anys director de l’escola Jacint Verdaguer (els últims anys, institut-escola), fins que va deixar la direcció en acabar el curs 2018/19. Abans n’havia estat mestre durant quatre anys més. És també formador, assessor educatiu i expert en noves tecnologies aplicades a l’educació i ha escrit diferents articles i llibres.

Què representa per a una persona de Sant Sadurní fer el pregó de Fires?

Primer va ser una sorpresa. Em va trucar el Josep Maria Ribes i em va dir que tot el Consistori hi estava d’acord. Què puc dir, jo? M’he dedicat tota la vida a l’educació.

No és un encàrrec fàcil.

Sempre és molt difícil fer un pregó a casa teva. Jo soc formador i assessor de docents, estic acostumat a fer xerrades, però aquí tothom em coneix.

Com l’enfocaràs?

Bàsicament parlaré del que sé: de la meva vida, de l’educació i de les Fires.

Com ha canviat el món de l’educació en les darreres tres dècades?

En general, ens vam trobar amb una educació hereva del franquisme. La transformació de l’educació era un repte perquè els docents tenien una formació que venia d’un moment social i polític convuls. Encara avui en dia el sistema educatiu es basa en molts dels principis del sistema franquista: si poguéssim portar un docent i un cirurgià de fa cent anys cap aquí, el cirurgià no reconeixeria gens la sala d’operacions, en canvi el docent podria entrar i seguir la classe.

No hi ha diferències, doncs?

Sí que n’hi ha hagut, però no ha estat gens fàcil. La gran diferència és que si nosaltres preparem els alumnes simplement per saber coses, no sabran adaptar-se als canvis. Cal que aprenguin a prendre decisions, a treballar en equip, raonar, ser crítics, que no deixin de voler aprendre mai… això és el que transforma la societat. Des del 1986 teníem una estructura educativa basada en els temaris de sempre, treballs individuals, examen. Calia potenciar les capacitats de cada nen o nena. Però no teníem prou preparació encara per fer-ho. Vam començar a viatjar per Europa; Suècia, Itàlia, Rússia, Dinamarca, Finlàndia… i vam veure que es podia educar d’una altra manera, en què els nens anessin a l’escola contents i tinguessin ganes d’aprendre i no avorrir-se. Es van intercanviar experiències amb altres centres, la universitat, la Fundació Jaume Bofill i darrerament amb l’Escola Nova 21, de la qual en vam ser dels centres impulsors. Ara, a moltes classes tenim tres docents a l’aula, els alumnes treballen en equip, amb responsabilitat, amb ganes, al voltant de projectes de treball en què han de resoldre reptes o preguntes.

I 60 alumnes a l’aula.

Les ràtios no són tan importants. L’important és tenir més docents per atendre’ls. Si hi ha tres professors i treballen de manera cooperativa, es poden acompanyar de manera més fàcil. Es tracta que el docent no estigui sol a l’aula.

El Jacint Verdaguer va ser pioner en la introducció de les TIC a l’aula. Com han influït les noves tecnologies en l’educació i en la maduració dels infants?

Qualsevol cosa que té vint anys no és una cosa nova i menys per als humans. Les noves tecnologies no són el motor del canvi, però sense elles el canvi és més difícil de fer. Si tenim una aula amb 25 nens, que tots llegeixin el mateix tema i els demanem que al cap d’un temps ho repeteixin en un examen, no té cap sentit ja que no es produeix coneixement, sinó una memorització temporal per aprovar. Tots som diferents, cada nen o nena té un potencial enorme en alguna cosa, però com que li fan aprendre una cosa que no li interessa, acaba abandonant i avorrint l’educació, i això no ens ho podem permetre. Les noves tecnologies permeten a l’alumnat fer recerca, manipular, crear, construir i aprofundir en el tema que més els interessa, i en allò que segurament triomfarà i no oblidarà. Perquè el dia de demà, a l’empresa i la vida serà molt més important quines competències tens per aplicar els teus aprenentatges, que no pas saber moltes coses sense saber per què serveixen. I abans només t’educaven per aprovar un examen, ara eduquem per a la vida.

Ens dibuixes un món de l’educació actual idíl·lic en contrast amb l’anterior.

Nosaltres això ho fem des de fa uns anys, no vol dir que ho haguem aconseguit al 100%, estem sempre en un procés de millora. Un dels nostres models és el High Tech High de San Diego, que treballen el 100% així. Fan projectes, els presenten, els comparteixen i els avaluen tota la comunitat educativa i els pares. És possible fer una educació diferent i cal fer-la. Nosaltres vam començar a introduir les noves tecnologies a l’aula des de molt petits, i després vam començar a dubtar. Perquè calia abans tocar sorra, tocar aigua, fer construccions, disfressar-se, moure’s…, l’ordinador era una peça més.

Les noves tecnologies a l’escola també tenen danys col·laterals.

Què ha de fer, l’escola? Prohibir-ho o educar en un bon ús? Quan vam introduir el portàtil a ESO, els nens també portaven mòbil perquè hi ha app de matemàtiques, de llengua o de ciència que són útils per a l’aprenentatge, i no en feien mal ús. No obstant això, vam crear una normativa segons la qual dins de l’aula no es podia utilitzar el mòbil si no ho permetia el docent. Al pati, que fessin el que volguessin (amb cura). I en paral·lel hem organitzat debats, xerrades i formacions que han fet que els problemes hagin estat anecdòtics. Quan es dona un cas de bullying, és més fàcil detectar-lo perquè deixa registre. L’entomem, parlem amb els pares, la psicopedagoga, amb el nen o nena. L’adolescència és un procés continu, error i assaig. Els nens són meravellosos, com ho han estat sempre, i viuen al segle XXI, que és diferent d’abans.

Finalment, com ha evolucionat Sant Sadurní en aquests trenta anys?

El poble no ha canviat massa, però es comencen a veure petites transformacions, ja que ara la gent ja no treballa exclusivament en el sector del cava i ha hagut de sortir. A nivell educatiu, quan els pares matriculen els seus fills, es percep que demanen un canvi del sistema tradicional, veuen que els nens no van contents a l’escola. Quan arriben a casa hi ha deures, hores d’estudi per als exàmens. És un drama. I la societat de Sant Sadurní, que era molt conservadora, ha anat canviant la mentalitat. No s’havia previst que vingués gent de fora. Abans no calia estudiar gaire perquè tenien la feina assegurada. Ara una bona orientació laboral és clau. Sant Sadurní s’ha transformat a causa de qüestions econòmiques, però encara és una societat molt tradicional, que comença a canviar.

FER UN COMENTARI