Hi ha nusos i nusos

0
197

Moltes de les paraules que fem servir tenen un sentit real i un de figurat. Quan parlem de l’ull de seguida pensem en la part del cos que ens permet de veure-hi, que és l’òrgan del sentit de la vista. Però per semblança també hem donat el nom d’ull a altres objectes o a les seves parts, i fins i tot a alguna altra part del cos. Per això parlem de l’ull d’un pany, d’una agulla, d’un pont o d’un formatge; de l’ull de bou d’un vaixell; de l’ull de l’escala; de l’ull d’un cicló…; i fins i tot de l’ull del cul o l’ull del darrere, fent servir un dels nombrosos eufemismes relacionats amb el sexe i l’escatologia.

D’exemples d’altres paraules amb sentits reals i figurats en trobaríem a cabassats: gat, pet, catifa, òrgan, pera, bleda… o nus. M’hi ha fet reflexionar un àlbum magnífic, titulat precisament Nusos (Baula, 2019), escrit per en Xavier Blanch i il·lustrat per la Sílvia Cabestany. Un àlbum d’aquells que podem llegir de gust tant els petits com els grans. Un àlbum d’aquells que convé compartir en família, a l’escola, a l’esplai, perquè ens permetrà de parlar, entre altres coses, de sentiments i emocions d’una manera senzilla i poètica alhora. Ho dic, tot això, perquè l’argument de Nusos és d’allò més planer, però també d’allò més ric: una nena de vuit anys ens explica com està de contenta perquè ja se sap fer tota sola el nus de les vambes, ja que “em feia una mica de vergonya que m’haguessin d’ajudar” (p. 6). Tot seguit repassa altres nusos variats i de vegades difícils de fer fins i tot pels grans: els de la corbata, els dels mocadors de coll i de les bufandes… Fins i tot recorda com són de complicats els nusos viaris anat amb cotxe, entrant ja, segurament que sense saber-ho, en el terreny dels sentits figurats; per passar, a través d’un entremat de nusos que sembla immens i impossible de desembolicar, molt aconseguit per part de la il·lustradora (p. 16-17), als nusos que de veritat l’amoïnen, els més difícils d’aprendre a desfer en aquest cas, i que són dos, “el nus de la gola i el nus de la panxa” (p. 17).

Hem entrat de ple en el sentit figurat de la paraula nus, figurat i simbòlic alhora. I la nena de l’àlbum ens en donarà alguns exemples clars i creïbles, d’aquests nusos, perquè els ha patit en més d’una ocasió, com els hem patit tots, xics i grans. I molt important, ens dirà la seva manera de superar-los, de desenredar-los. I serà una manera que tots podrem fer nostra, infants i grans, perquè compartir les preocupacions, les penes, les angoixes és la millor manera de superar-les. Sovint les històries aparentment més senzilles són les que ens arriben més, sigui perquè ens hi podem identificar fàcilment, sigui perquè ens obren camins que no suposàvem, que desconeixíem, segurament pel fet de no haver-los compartit amb ningú.

FER UN COMENTARI