Horts a l’urbs

Els horts, fa només dues o tres generacions, havien estat una peça clau a la majoria de les llars del país. Els nostres avis i besavis aplicaven coneixements ancestrals sobre l’hort que els permetien garantir bones collites (aprofitament de restes orgàniques per fer compost, obtenció de les llavors dels millors fruits que els garantissin les properes collites, cicles lunars, etc.). Malauradament, a meitats del segle XX, a causa d’un seguit de canvis socials, aquesta cadena de transmissió de coneixement es trenca i l’home es va separant de la terra, delegant la producció d’aliments a tercers; l’agricultura s’industrialitza i el sistema de producció d’aliments pren un abast mundial. Consumim el que és produït a milers de quilòmetres i produïm el que serà comprat ben lluny de casa nostra.

A Catalunya, l’existència de petites explotacions i de cooperatives, la creixent agricultura ecològica i l’impuls del consum de km 0 han fet que aquesta tendència de producció i consum mundial quedi més mitigada, però ni de lluny aïllada. Al món el model productiu d’aliments no és en mans de camperols i petits agricultors, sinó que queda controlat per grans empreses transnacionals, gegants internacionals que concentren el mercat mundial del gra, les llavors, la producció i els serveis i que han abocat bona part de la població a una gran crisi alimentària (es produeix més que mai, però hi ha més fam).

Davant aquesta realitat apareix el concepte de Sobirania Alimentària, és a dir, el dret de cada poble a decidir què produir, com fer-ho i què consumir. Un model que posa al centre l’agricultura familiar sostenible, el consum d’aliments de temporada i afavoreix les cooperatives de productors i de consum. I és justament en aquesta línia que apareix i pren força la reivindicació de crear i recuperar horts. En aquest Tema de la Setmana nosaltres ens fixarem únicament en els horts que s’estan creant en zones urbanes i periurbanes.

A més de la seva localització, entenem per hort urbà tot aquell de producció intensiva, de caràcter familiar i/o col·lectiu que té com a finalitat obtenir aliments vegetals diversos i de temporada. Per tant, d’horts urbans en podem trobar en espais ben diversos (en solars enmig d’edificis, en jardins d’habitatges i patis d’escola, en terrasses, balcons i fins i tot sostres).

Cada vegada són més els que decideixen aprofitar el balcó o la terrassa per plantar-hi vegetals i introduir-se al món de l’horticultura. Amb una torreta o qualsevol estri que faci entre 20 i 30 centímetres de profunditat n’hi ha prou per començar, tot i que si el que es vol és tenir un hortet, el més aconsellable és optar per les taules de cultiu, que permetran tenir més d’un vegetal plantat i simplificaran molt el sistema de reg.

Hi ha tres aspectes clau que cal tenir clars abans de fer l’hort: l’espai disponible i la seva orientació, la quantitat de llum solar que hi ha durant el dia i l’accés a l’aigua. Amb aquests tres punts definits caldrà aconseguir una bona terra. La terra de l’hort és l’organisme viu més important i complex de tots, en la part que no veiem sota la planta existeixen milions d’organismes vius que permeten que les plantes puguin alimentar-se i créixer sanes i fortes. Per això, convé fer-se amb un bon substrat ric en nitrogen, potassi i fòsfor. A l’hora de decidir què plantar, els experts aconsellen començar per cultius de cicle curt (es cull en un mes o mes i mig) com enciams, espinacs o bledes.

Amb una taula de cultiu d’uns 150×70 cm i amb reg gota a gota es poden arribar a collir fins a 10 kg de tomàquets, 25 enciams o 15 kg de cogombres cada temporada.

A la vegueria Penedès hi ha diferents iniciatives d’horts urbans que funcionen des de fa temps. La majoria són impulsades pels mateixos ajuntaments, que cedeixen els terrenys als seus ciutadans, però, com veurem en les següents pàgines, trobem també altres sistemes de gestió (horts col·lectius) i amb finalitats diverses.

Santa Margarida i els Monjos va ser un dels primers municipis de Catalunya a impulsar un parc d’horta; de fet, a la vegueria va ser pioner i el projecte va néixer vinculat a la recuperació del riu. L’any 1999 va posar en funcionament el Parc d’Horta del Foix, amb un total de 66 parcel·les d’uns 150 m² cadascuna, equipats amb una petita caseta i amb un pou que serveix per regar-les. Són horts municipals regits per un reglament de funcionament que, per exemple, obliga al reg per degoteig per fer un ús racional i sostenible de l’aigua. La majoria dels 66 horts estan destinats a particulars (jubilats, famílies…), però n’hi ha alguns que estan reservats a entitats i projectes municipals (escoles, plans d’ocupació, etc.). En aquests moments, a més, s’està treballant per destinar alguna d’aquestes parcel·les a usos socials.

A Vilafranca, l’Ajuntament va obrir la primera convocatòria pública per a la concessió d’horts municipals, l’any 2011. Ara mateix hi ha 15 parcel·les a la zona de Melió i 24 més a l’Espirall. Són parcel·les d’entre 80 i 90 m² i s’obliga els usuaris a treballar-los de forma ecològica. A més d’aquestes 29 parcel·les, també compten amb tres parcel·les que funcionen com a horts provisionals, ja que estan en solars de propietat majoritàriament municipal i que a la llarga han d’acabar urbanitzant-se, però mentrestant se’n cedeix l’ús a entitats sense ànim de lucre perquè hi desenvolupin un projecte social. Per altra banda, l’any 2012, l’Ajuntament va posar en marxa el projecte d’horts socials amb l’objectiu que esdevinguessin espais per a la integració social de col·lectius amb risc d’exclusió, persones desocupades i amb manca de recursos. Aquests horts, situats a la zona de les Bassetes, tenen 25 parcel·les i els mateixos Serveis Socials són els que s’encarreguen de seleccionar els usuaris. Finalment, des del departament de Medi Ambient, també es col·labora i assessora en el projecte de 7 horts escolars en diferents centres de la vila.

A Sant Pere de Ribes es disposa de 72 parcel·les d’horts de titularitat municipal que se cedeixen a veïns i col·lectius per períodes de quatre anys. Del total d’aquests horts, 40 estan al nucli de Ribes, prop de l’escola Els Costarets, mentre que la resta són al carrer Montgrí de les Roquetes. Tenen una superfície d’uns 50 m² i es van començar a posar en marxa els anys 2010 i 2011. Actualment estan destinats a quatre tipus d’usuaris diferents: jubilats i/o pensionistes, usuaris derivats de Benestar Social, persones en atur i per a entitats o associacions amb finalitats socials.

A Vilanova, l’any 2011 es van concedir les primeres parcel·les municipals d’horts urbans ecològics. Aquest projecte compta amb 41 parcel·les de 25 m² cadascuna, situades en un solar proper a l’avinguda Rocacrespa, al costat de l’institut Dolors Mallafré, i té per objectiu fomentar espais verds “singulars” a la ciutat i promocionar l’agricultura ecològica i de proximitat. Hi poden optar totes les persones empadronades al municipi de qualsevol edat, tot i que tenen preferència els majors de 60 anys, persones en atur i amb rendes baixes, així com associacions. A més, des del 2015 es van impulsar els horts socials ecològics, cinc grans parcel·les de més de 600 m² ubicades als carrers Masia d’en Cabanyes, la Falç, Sarrià, Tiràs i avinguda dels Sis Camins, que estan adreçats a entitats sense ànim de lucre amb finalitats socials.

Finalment, al Vendrell l’Ajuntament posa a disposició de les persones jubilades del municipi un total de 33 parcel·les situades a la zona recreativa del Fondo de la Mata i a la de Tomoví.

A Vilanova, l’Associació AFAMMG (Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf) gestiona des del 2014 un hort socioterapèutic de 280 m² a la zona de la Masia Nova. Gràcies a un conveni de cessió amb el Patronat del Museu Balaguer, aquesta associació pot formar i capacitar, a través de l’hort, persones amb malaltia mental i en risc d’exclusió social. L’any passat, per exemple, va comptar amb una vintena d’usuaris (14 d’un entorn proper i 6 provinents del departament de Justícia) i d’ells 3 van trobar feina.

L’Hort Salut és un projecte pioner a Catalunya i funciona amb tres tècnics que se’n responsabilitzen. Els usuaris hi treballen tres matins a la setmana i a més de les tasques agrícoles, cada usuari té un pla individualitzat. L’objectiu del projecte no és tenir una gran collita, sinó que els usuaris adquireixin habilitats, es socialitzin i aprenguin a treballar en equip. Cada dimecres al matí fan una parada al mateix hort, és una manera d’obrir portes a tota la comunitat i els diners que recapten es destinen a finançar sortides.

També a Vilanova hi ha una altra experiència singular. El col·lectiu Ecol3Vng, promotor del Projecte Turuta (moneda social de la ciutat), gestiona dos horts comunitaris (del Palauet i de la vinya), és a dir, creats de manera col·lectiva i gestionats per grups de treball formats per socis de la mateixa entitat. Els horts són treballats de forma voluntària per un nombre variable de persones, normalment entre 5 o 7. Cada equip de treball compta amb la figura de la persona “coordinamitzadora”, un càrrec rotatiu que s’encarrega que l’equip avanci, l’hort es treballi correctament i tothom hi estigui a gust. Les hores de treball que aporta cada persona es converteixen en turutes (1 hora = 10 tt), per tant, amb el treball als horts es genera una massa monetària de la turuta. A la producció, que segons expliquen ara encara és molt baixa, hi poden accedir tots els socis del col·lectiu i s’intercanvien productes per turutes (1 tt = 1 euro).

Veient la diversitat d’experiències existents, podem afirmar que els horts urbans són espais de convivència i col·laboració entre veïns, entre col·lectius d’edats i procedències diverses; són també una forma d’educació ambiental i nutricional, ja que esdevenen punts on educar i aprendre; afavoreixen la regeneració d’espais degradats i augmenten les àrees verdes; i fins i tot poden ser, com hem vist, una eina de transformació social.

Marta Salamé, tècnica del Servei d’Agricultura i Medi Rural del Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Tinc una terrassa i m’agradaria fer-hi un hort amb una taula de cultiu d’aproximadament 1,5 m. Cap on és millor que l’orienti?

Si podem triar, la millor terrassa serà aquella que disposi de més hores de sol, en aquest sentit les terrasses orientades al sud són les millors. Com que això no es pot triar, el que farem serà posar-la al lloc on tinguem més hores de sol. Un truc que podem fer és pintar les parets de blanc, perquè reflecteixin al màxim la llum visible.

Quantes hores hauré de dedicar-hi a la setmana?

Això depèn de cadascú, però sobretot necessita l’atenció del reg, especialment en èpoques de calor. Així doncs, 2 hores a la setmana en tindrem prou, tot i que, us aviso, això enganxa!

Per quines hortalisses m’aconselles començar
en aquesta època? Quines són les més agraïdes? 

Per a terrasses amb poques hores de sol, es recomana plantes de fulla i arrel, tipus espinacs, api, col, coliflor, enciam, porro, raves, bledes, escarola, maduixes i plantes aromàtiques com el julivert, la menta i l’orenga. Per a terrasses amb moltes hores de sol s’aconsellen plantes de les quals s’aprofita el fruit, com tomaqueres, pebroteres i cogombres. Les plantes més agraïdes solen ser les de fulla, ja que les mengem abans de florir i fer fruit, per tant les recol·lectem abans! Ara bé, si tenim canalla, no hi ha res més satisfactori que veure un infant recol·lectant els seus propis tomàquets cirera! 😉

Sabem que hi ha plantes que “s’entenen entre elles”, és a dir, que n’hi ha que si estan juntes “s’ajuden”. Tenint en compte això,
a la primavera podríem plantar: enciams, raves, pastanagues, cebes i tomàquets.

I a la tardor, què puc plantar que em sigui senzill?

Tenint en compte el que acabo de comentar, la proposta podria ser: enciams, escarola, bleda, espinacs, col, coliflor, pastanagues i rave.

He de fer reg gota a gota o amb una regadora en tinc prou?

La millor manera de regar és amb regs lleugers i freqüents, ja que, per la seva poca profunditat, el substrat té menys capacitat d’emmagatzematge. Això es pot fer mitjançant una regadora o amb un sistema de degoteig i un programador automàtic. El moment òptim del dia per regar és al vespre, d’aquesta manera s’evita l’evaporació i afavoreix la infiltració de l’aigua en el substrat.

Si la terra que faig servir ja és bona, cada quant l’hauré d’adobar? 

L’èxit del nostre substrat depèn principalment de dues coses: ha de tenir bona capacitat d’airejar-se i ha de ser capaç de retenir l’aigua i drenar correctament. Una proposta de substrat interessant és: 50% d’humus de cucs + 50% de fibra de coco. Amb aquesta combinació ja cobrim les necessitats de nutrients minerals que necessiten les plantes. El que haurem de tenir en compte és reomplir la taula de cultiu amb substrat, entre cultiu i cultiu, per la disminució que hi hagi hagut a causa de la compactació.