Indults

0
288

Després de dies preparant el terreny, el Govern de l’Estat finalment ha fet el pas i ha indultat –només parcialment– els presos polítics catalans. Un primer pas cap a la distensió –diuen–, que coincideix gairebé dia per dia amb els informes emesos pel Consell d’Europa que han deixat Espanya ben retratada, situant-la al mateix nivell que Turquia. No, no és casualitat que els hagin alliberat en el moment en què un organisme internacional ens està dient que vivim en una monarquia bananera. Espanya coneixia el contingut de l’informe, fins i tot hi havia intentat fer esmenes en va. Per tant, els indults han arribat només quan han estat inevitables. Anirà més enllà, el Govern de l’Estat? La resposta és clara: només sota pressió, només si ho troba inevitable.

El Consell d’Europa, per fer el seu informe, s’ha informat, i ha constatat que l’única violència que hi va haver l’1-O va ser la dels policies robocops contra la ciutadania que volia votar. Ha vist que s’ha criminalitzat un acte que uns podem qualificar de democràtic i uns altres de desobediència. I prou. Però no és això el que s’ha jutjat. S’han jutjat les idees, s’han jutjat les opinions polítiques.

I ara, un cop excarcerats, què? Doncs, hi ha exiliats polítics; hi ha 3.000 represaliats. Hi ha sentències com la de l’Adrian Sas o la del Marcel Vivet, sense proves, només amb el testimoni dels que sí que feien anar la porra a cor què vols, i amb penes de presó. I amb la Generalitat de JxC-ERC exercint d’acusació particular. I hi ha un Tribunal de Comptes que pretén arruïnar tothom que pugui que hagi tingut relació amb l’independentisme. Un Tribunal de Comptes els membres del qual han estat nomenats per PSOE i PP.

El Consell d’Europa també diu que cal retirar les euroordres de persecució contra els exiliats polítics, però tothom sap que, tot i els revessos judicials espanyols per part de les autoritats europees, tan bon punt posin el peu a la frontera, aniran de pet a la presó. Per tant, sí, l’indult és un primer pas, però n’han de venir molts més, i ara per ara no es veu clar que hi hagi disposició a fer-ne més. Amb l’amnistia, ens ho començaríem a creure. I una votació –perquè, tot i la repressió, el suport independentista no ha decaigut– ajudaria a resoldre-ho. Però no es pot demanar la lluna en un cove. La clau, com hem vist, la té Europa. I només s’hi arribarà si hi ha demanda popular i si s’hi senten obligats.

FER UN COMENTARI