Inflació del 10,2%

0
124

Després d’anys pràcticament d’encefalograma pla, quant a variacions de la inflació, aquesta setmana hem conegut una dada esfereïdora: la inflació interanual al mes de juny supera el 10%, segons va informar dimecres l’Institut Nacional d’Estadística. Traducció: els preus s’han apujat de mitjana ponderada un deu per cent en els darrers dotze mesos. Un fet que no es donava, amb guarismes de dos dígits, des del període que va de la crisi del petroli (1973) als primers anys de la transició (1984).

El motiu pel qual hi ha aquesta escalada de preus és l’augment del preu dels carburants, que ho arrossega tot. El transport de mercaderies és essencial, avui dia. És un dels efectes de la sacrosanta globalització. Els productes km 0 hi són, però són minoria. El gran consum depèn de la combustió de grans quantitats d’energia (que –per postres– principalment es fa amb combustibles fòssils que provoquen l’escalfament de la Terra, però aquest és un altre debat). La mobilitat humana és essencial, el transport de productes d’una banda a l’altra del món és essencial, les fàbriques necessiten gran quantitat d’energia, etc., etc. I els productes alimentaris, que són essencials, també s’han disparat. D’això, de menjar, ningú se’n pot estar. Per tant, la inflació és una autèntica ratera per als sectors més vulnerables de la societat. Sempre reben els mateixos.

I el pitjor de tot és que no sembla que aquest increment desbocat de preus pugui tenir aturador. És evident que el govern d’Espanya, pel seu compte, no pot fer-hi front; dependrà d’una acció coordinada a nivell internacional que li tregui les castanyes del foc. Però ara per ara, a curt termini, res a fer. Per tant, compra el que necessitis avui perquè demà serà massa car. Fins al dia que no ho puguis comprar, que no trigarà a arribar. A la tardor, segurament; un cop passat l’estiu, un cop passades les vacances i una de les solucions que hi trobin sigui apujar els interessos bancaris. Ergo, hipoteques i crèdits més cars. La recepta és sempre la mateixa. I aleshores, el consum caurà en picat. També hem passat per aquí. I tard o d’hora, al govern que en temps de vaques grasses ha mirat cap a una altra banda i no ha fet res per sanejar l’economia, algú li tocarà el crostó i li dirà que si vol beneficiar-se de mesures econòmiques generals, s’haurà d’estrènyer el cinturó. Per tant, retallades. Mals auguris.

FER UN COMENTARI