Justícia patriarcal

0
120

En aquests dies de reivindicacions feministes, amb permís de les meves companyes dones, voldria recordar que el feminisme va molt més enllà de la reivindicació del paper de la dona, atès que és un paradigma contraposat al del patriarcat i que és transversal a tota la societat.

La meva filla de 7 anys és víctima de la justícia que hauria de defensar les dones i que, en aquest cas, ha servit per a tot el contrari. Em vaig separar de la seva mare i, al cap del temps, vaig començar una nova relació. Va ser llavors quan em va arribar una denúncia per assetjament i una ordre d’allunyament. La mare de la nena va seguir fent vida de soltera mentre deixava la filla a cura dels seus pares, aprofitant la denúncia per aconseguir tots els ajuts possibles. En demanar un canvi de custòdia, la jutgessa del Jutjat de Primera Instància Núm. 7 de Vilanova i la Geltrú ens va obligar a arribar un acord sota amenaça d’enviar la nena a serveis socials. La mare de la nena es va negar a negociar res i vaig haver d’acceptar que la custòdia seguís sent per la mare, davant la por de l’amenaça.

Això no és feminisme. Donar-li la custòdia a la mare entenent que serà qui la cuidarà millor és justícia patriarcal. Aprofitar-se com a dona d’unes eines que tant ha costat d’aconseguir és il·lícit. I apartar el pare dels fills és violència cap aquests fills.

La meva filla seguirà vivint a càrrec de dos ancians que la tenen tot el dia mirant la televisió, i sota la custòdia d’una mare que creu que veient la nena a partir de les 8 del vespre és fer-li de mare. I tot això, ironies de la vida, gràcies a una jutgessa i fiscal d’instrucció, a una altra jutgessa i fiscal en el judici, totes quatre dones, i tants professionals de l’entorn de la nena que ho han vist i no han fet res, que s’ha evidenciat, un cop més, que encara tenim molt camí per recórrer fins a aconseguir una societat plenament feminista.

Gerard Pla

Vilanova i la Geltrú

FER UN COMENTARI