La brossa pot arribar a ser el 38% de la captura pesquera de prop de Vilanova

0
158
Brossa que el mar ha tornat a les platges de Vilanova (novembre de 2018).

El pesquer és un dels principals sectors econòmics afectats per l’abocament d’escombraries al mar. Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC ha avaluat la quantitat i el tipus d’escombraries que hi ha a les aigües de poca profunditat de dues àrees de pesca de Catalunya, Vilanova i el delta de l’Ebre, i la diferència és notable. Els resultats revelen que a l’àrea d’influència de Vilanova, que és propera a àrees molt poblades i a rutes de navegació molt transitades, les escombraries poden arribar a ser de fins al 38% de les captures de les xarxes de pescadors. La densitat d’escombraries en aquestes aigües va des de 198 fins a 393 quilos per quilòmetre quadrat. I el tipus d’escombraries trobada és variada: des d’escòria (residu de carbó cremat dels vaixells de vapor), fins a tèxtils, plàstics i fusta processada (restes de mobles i similars). En canvi, l’àrea rural (delta de l’Ebre) presenta molta menys escombraries (entre 34 i 56 quilos per quilòmetre quadrat), fet que suposa “només” un 5% en el total de les captures de les xarxes.

L’estudi, codirigit per Eve Galimany, científica de l’ICM-CSIC, i Elena Marco-Herrero, científica de l’ICM-CSIC llavors i ara en l’IEO de les Balears, s’ha realitzat amb la col·laboració de pescadors artesanals de les dues localitats. Les investigadores destaquen que és difícil dir com es tradueixen aquests percentatges en quilos en cada tipus de pesqueria, perquè depèn de l’art, de la profunditat, de l’estat del mar i de l’època de l’any, entre altres factors. No obstant això, afegeixen, “en els nostres mostrejos en les dues àrees, comparant superfícies de mida similar, a la zona del nord arribem a extreure un total 33 quilograms de captura comercial i 61 d’escombraries, mentre que a la zona del sud, vam extreure 74 quilograms de fracció comercial i 5 d’escombraries. La pesqueria estudiada és principalment de marisc a poca profunditat”.

Els resultats fan palesa l’alta densitat de deixalles marines acumulades en àrees urbanes poblades i el seu possible efecte negatiu en la pesca, explica Eve Galimany. Per exemple, “els plàstics i les teles es poden enganxar i causar danys en els engranatges dels vaixells, mentre que la fusta pot trencar les xarxes o danyar les embarcacions per l’impacte”.

A més a més, “les escombraries en el mar poden causar un gran impacte en els ecosistemes, ja que la seva degradació natural precisa de molt de temps. D’aquí la importància d’una millora en la gestió de residus, que inclogui un programa de recompensa als pescadors per tornar a terra les escombraries marines, com antigament se’ls recompensava per retornar els envasos de vidre”, diu Elena Marco-Herrero.

Miquel Illa, pescador de la Confraria de Vilanova participant en l’estudi, explica que han vist un gran increment de les escombraries en els últims anys: “la gent no és conscient de tot el que es llença al mar, tarda una infinitat d’anys en dissoldre’s i no hi ha cap pla de neteja del medi”.

Tot i que ja se sabia que àrees properes a zones molt poblades acumulen més escombraries, aquest és el primer treball que quantifica la brossa marina dins d’una àrea de pesca.

FER UN COMENTARI