La cita amb Hisenda

0
91

L’arribada del mes d’abril suposa, cada any, l’arribada de la primavera i el bon temps. Els dies s’allarguen i la sang s’altera, en el que representa una autèntica invitació a sortir a l’aire lliure per citar-nos amb la natura, els amics i el sol. Malauradament, l’entrada al mes d’abril també comporta una cita que, per a molts ciutadans, és molt menys agradable: la cita amb Hisenda.

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter personal que grava, segons els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les persones físiques, d’acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i familiars. En aquest Tema de la Setmana recordarem els antecedents i l’origen d’aquest impost, repassarem les dates claus de l’actual campanya i donarem alguns elements perquè la seva complexa elaboració sigui una mica més senzilla.

1. Els orígens de l’impost sobre la renda

Foto: Adobe Stock

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) tal com el coneixem actualment, va néixer el 1978, amb l’actual Constitució espanyola. Però per trobar-ne les arrels cal retrocedir fins 180 anys enrere, concretament el 1845, any en què l’Estat espanyol va introduir el primer sistema tributari general. Va ser una reforma fiscal impulsada per l’aleshores ministre d’Hisenda Alejandro Mon que tenia com a objectiu simplificar i unificar la gran quantitat d’impostos que hi havia en aquells temps, alhora que mirava de fer-los extensibles a tota la població.

Alguns d’aquells impostos, com el del delme –que gravava un 10% de la collita dels pagesos i es destinava al manteniment del clergat i els edificis religiosos–, van desaparèixer, mentre que altres, com els de la sal o les mines, es van integrar al nou sistema general.

Un sistema que es va anar perfeccionant al llarg del segle XIX i la primera meitat del segle XX. El 1870, per exemple, es va crear un impost a les cèdules personals que afectava totes les persones més grans de 14 anys. Però no va ser fins a la Segona República quan es va aprovar el que es pot considerar com el primer impost sobre la renda.

2. La Llei Carner

Jaume Caner i Romeu, precursor de l’IRPF. Foto: Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fons Família Castellví.

Curiosament, en el naixement d’aquest impost hi té un paper destacat un penedesenc, Jaume Carner. Nascut al Vendrell, aquest advocat va tenir una prolífica carrera política que el va dur a ser diputat per ERC a les corts constituents, on el president Manuel Azaña el va designar el 1931 com a ministre de Finances. Des d’aquest càrrec va ser l’impulsor d’una reforma tributària que, actualment, es considera com la precursora de l’actual IRPF.

La Llei Carner va entrar en vigor a principis de 1933, i contemplava un mínim exempt anual de 100.000 pessetes, una quantitat força elevada per aquella època. Per aquest motiu, només l’havien de presentar unes 5.000 persones, tot i que el primer any van ser prop de 3.000 les que ho van fer. La llei va tenir un recorregut curt, a causa de l’esclat de la Guerra Civil. Amb tot, va esdevenir un important precedent sobre el qual s’aixecaria el futur sistema tributari espanyol.

No va ser fins a la mort del dictador Francisco Franco que es van posar les bases d’aquest nou sistema, que és el que es manté vigent en l’actualitat. En aquest cas, l’impulsor va ser Francisco Fernández Ordóñez, ministre d’Hisenda del govern d’Adolfo Suárez. L’IRPF naixeria el 1978 amb fins a 28 trams diferents, una complexitat que en els anys posteriors s’aniria reduint, fins a establir-se els actuals sis trams.

L’impost era obligatori per als que cobressin més de 300.000 pessetes, amb un gravamen que, en els seus trams més elevats, podia arribar al 65,5%. Per fomentar la contribució dels ciutadans es van fer importants campanyes publicitàries, com la del famós eslògan “Hisenda som tots”.

En aquests més de 45 anys de vigència de l’IRPF s’han anat introduint canvis importants, com la cessió del 50% de l’impost a les comunitats autònomes. La digitalització i la presentació telemàtica també han contribuït a facilitar el procés, ja que al principi calia recollir l’imprès a l’estanc i fer llargues cues a la delegació d’Hisenda que pertoqués.

3. Principals canvis de la Renda 2024

Foto: Adobe Stock

Abans d’encarar l’elaboració de la declaració de la renda és vital tenir en compte els canvis que s’introdueixen cada any, i que poden afegir més complexitat al procés. Un dels més importants d’enguany té a veure amb el mínim exempt per a la presentació obligatòria de la declaració. Aquest es manté en els 22.000 euros quan només hi ha un pagador o quan, en el cas d’haver-hi més pagadors, el que s’ha obtingut del segon i els següents pagadors no supera en conjunt els 1.500 euros.

El canvi arriba pels que han tingut més d’un pagador i la xifra obtinguda del segon i els següents pagadors hagi superat els 1.500 euros. Si l’any passat el límit exempt en aquest cas se situava als 14.000 euros, enguany puja fins als 15.000 euros.

Un altre canvi que s’ha introduït aquesta campanya afecta els autònoms i les seves despeses deduïbles de difícil justificació. El percentatge de reducció augmenta del 5% al 7%, sempre amb un límit anual de 2.000 euros. A més a més, els autònoms tenen l’obligació aquest any de declarar sense importar l’abast dels seus ingressos. Fins ara en quedaven exempts si la suma dels seus rendiments no superava els 1.000 euros anuals.

També cal tenir en compte diverses deduccions que entren en vigor aquest any. Una d’elles és per les inversions fetes en la millora de l’eficiència energètica en immobles, com ara la instal·lació de plaques solars, amb bonificacions corresponents a un 60% del cost de les obres, amb un topall màxim de 5.000 euros.

La compra de vehicles elèctrics o híbrids té, per la seva banda, una bonificació si aquesta s’ha fet amb data posterior al 30 de juny de 2023. Els que en el segon semestre de l’any hagin adquirit un cotxe o una moto elèctrica per un cost inferior als 30.000 euros, poden recuperar un 15% del seu valor amb un topall màxim de l’import recuperable de 3.000 euros.

Cal recordar que els contribuents que hagin de pagar a Hisenda un cop feta la declaració poden dividir l’abonament en dos períodes, si així ho prefereixen. Això permet pagar el 60% en el moment de la presentació i el restant 40% fins al 5 de novembre.

Trams de la Declaració de la Renda 2024

  • Des de 0 fins a 12.450 euros: retenció del 19%.
  • Des de 12.450 fins a 20.199 euros: retenció del 24%.
  • Des de 20.200 fins a 35.199 euros: retenció del 30%.
  • Des de 35.200 fins a 59.999 euros: retenció del 37%.
  • Des de 60.000 fins a 299.999 euros: retenció del 45%.
  • Més de 300.000 euros: retenció del 47%.

*Estimació sumant el gravamen estatal i l’autonòmic, prenent com a referència per a aquest segon els tipus aplicables als contribuents no residents a Espanya.

El contribuent no tributa per la totalitat dels seus ingressos al tipus de retenció més alt, sinó que els percentatges es van aplicant un per un, començant per l’inferior. Per exemple, si una persona ingressa 22.000 euros bruts a l’any, no paga per l’IRPF el 30% del total, sinó un 19% pels primers 12.450 euros, un 24% dels 7.750 euros següents (segon tram) i un 30% pels restants 1.800 euros (tercer tram).

4. En mans de professionals

Foto: Adobe Stock

Fer la declaració de la renda, tot i no ser excessivament complicat, sí que té diversos aspectes que afegeixen una certa complexitat al procés. Tot i que Hisenda ofereix un esborrany per a tots els contribuents, cosa que facilita poder elaborar la declaració de forma personal i des de casa, cal tenir en compte que aquest pot tenir mancances que acabin suposant un maldecap econòmic, especialment si no s’inclouen tots els ingressos. Igualment, segons la situació de cada contribuent hi pot haver deduccions que no figurin a l’esborrany. Per no mencionar tot el que poden suposar els rendiments de capital immobiliari, els ajuts que s’hagin pogut rebre o les diferències entre fer una presentació individual o conjunta en cas que es tingui cònjuge. Per aquest motiu, una bona solució és que aquest tràmit el dugui a terme una gestoria especialitzada en aquests assumptes, amb professionals que coneguin al detall tots els aspectes. En aquestes pàgines podreu trobar diverses opcions que us facilitin tot aquest procés de la inevitable cita anual amb Hisenda.

FER UN COMENTARI