La fauna recupera espais gràcies al confinament

0
458
corriol camanegre.

(foto de portada: femella de corriol camanegre covant a la platja de les Madrigueres)

Sens cap mena de dubte, el confinament està sent positiu per a la fauna salvatge, que ha vist com de cop els espais naturals que els són propis s’han buidat de persones i, per tant, tenen menys molèsties per anar d’una banda a l’altra pels boscos, camps i pastures, i fins i tot –i això, en alguns casos, ja és més perillós– han entrat a les ciutats. Jaume Bosch, cap de l’Àrea Regional de Barcelona dels Agents Rurals, explica que són diverses les espècies que “recolonitzen espais on per la pressió humana habitualment no s’atreveixen a anar”.

Senglar criant a Cunit

Senglar pels carrers de Cunit (foto_ M. Àngels Iglesias – TV3).

Parla, per exemple, del porc senglar, que si pot ser habitual la seva presència nocturna en els pobles més forestals, com Mediona, ara se n’han vist fins i tot per Vilafranca, Ribes i Sitges. També de dia i de nit a Cunit, on fins i tot una tarda de la setmana passada la Policia Local va acudir a l’avís de veïns que els van alertar de sorolls estranys en uns matolls d’un solar proper a la plaça Clara Campoamor, i hi van trobar una senglar que estava parint. En total va tenir cinc cries, que van néixer en plena trama urbana, i que tot just després van endinsar-se al bosc que està a tocar, amb la seva mare. Policia Local i Agents Rurals –amb qui la senglar es va mostrar agressiva– van acordonar la zona, per seguretat.

El cap de l’Àrea dels Agents Rurals també ha constatat un canvi de comportament en les orenetes, que si bé ja solen nidificar en espai urbà, sempre ho fan “en llocs on se senten poc molestades, i ara poden haver ampliat el radi de nidificació, igual que el corriol camanegre”, que pon els ous en platges com les de Coma-ruga, les Madrigueres, Cunit i Ribes Roges a Vilanova.

Vuit parelles de corriol camanegre reproduint-se

Cadernera, en un balcó de Vilafranca (foto: Jordi Valls).

Ricardo Collado, president del grup ecologista Geven, que fa el seguiment del corriol camanegre, explica que ara com ara hi ha vuit parelles reproduint-se simultàniament al Vendrell, entre les platges de Coma-ruga i les Madrigueres, i “això no havia passat mai!, o fa tants anys que no passava, que ningú ho recorda”.

Tot i aquest èxit reproductiu, que pot tenir en el confinament una causa directa, Collado es lamenta que “continua havent-hi gossos passejant deixats anar per la platja, i aquest és un dels principals problemes”. El corriol pon els seus ous a la sorra i es protegeix la zona amb una cordada, però els cans, si van solts, no hi entenen, de restriccions de pas. I aquesta mateixa setmana han trobat penjades de gos a la platja. Val a dir que està prohibit tant passejar cans per la platja com deixar-los anar.

L’ecologista encara recorda amb tristesa que “la majoria de postes de l’any passat es van perdre pels gossos, en tota la comarca només va sobreviure un pollet”; i entre les dotze parelles que hi ha a les platges del Baix Penedès hi va haver catorze intents de posta: set a les Madrigueres, quatre davant del port de Coma-ruga i tres a Cunit.

La pluja fa perdre les postes d’àliga cuabarrada

Femella d’àliga cuabarrada (foto: Xavier Bayer).

Igual com per al corriol camanegre, aquesta és l’època més crítica per a l’àliga cuabarrada, una espècie en perill d’extinció, que té una desena de parelles al Penedès i que ara cria. Necessita molta tranquil·litat, i el fet que enguany no hi hagi presència humana al bosc ho afavoreix. Tanmateix, tal com diu la dita, mai plou al gust de tothom, i enguany que ho tenia tot de cara per poder tirar endavant les seves postes, pot ser que acabi sent un mal any per a l’espècie.

La parella que hi ha al parc del Foix, aquest any no ha fet posta, i les dues parelles que n’havien fet al parc del Garraf han perdut la posta a causa dels cinc dies pràcticament ininterromputs de pluja que hi va haver fa dos caps de setmana. El director del parc del Garraf, Santi Llacuna, explica que “dos, tres, quasi cinc dies de pluja seguida és molta limitació d’hores per anar a caçar”, i tants dies sense alimentació, els polls nounats no els poden resistir. De la resta de parelles, els agents rurals no n’han volgut donar dades.

Amb tot, Santi Llacuna afirma que les pluges del mes d’abril hauran anat molt bé per a la resta d’espècies: “els falcons que tenim al parc sí que tiren endavant les postes; la tortuga tindrà molta vegetació per menjar i refugi per amagar-se; a les perdius, que s’estaven aparellant, i als conills, els haurà anat bé perquè tindran sol i aigua; també hem vist algunes guineus, cabirols… totes les altres espècies es veuran afavorides” per la pluja i per l’absència humana en l’època de l’any que més presència humana hi ha a la forest.

Pau Mundó, director del parc del Foix, destaca que en les darreres setmanes “s’han vist animals en llocs on no se’n veuen, com cabirols o genetes”, ja que el fet que no circulin excursionistes ni vehicles per les pistes forestals fa que creixi el seu radi de moviment. Un altre fet que ha comportat el confinament és que a la carretera del pantà de Foix no hi ha tants atropellaments d’amfibis, perquè hi ha menys trànsit. “Habitualment s’hi atropellen serps, gripaus, també senglars, i últimament no n’hi ha hagut cap”, diu Mundó.

Perillós per a la pagesia

Hi ha un col·lectiu que ha posat el crit al cel davant la proliferació de fauna en espais naturals on no era habitual: la pagesia. El sindicat Unió de Pagesos ha aconseguit que el Departament d’Agricultura de la Generalitat hagi accedit a ampliar les actuacions per fer front als danys a l’activitat agrària per part de les espècies cinegètiques, que s’haurien multiplicat a conseqüència del confinament. El sindicat lamenta, amb tot, que el DAR hagi tardat més d’un mes, tot recordant que el control d’algunes espècies, sobretot els senglars, és clau per evitar la propagació de malalties, especialment la pesta porcina africana i la tuberculosi bovina.

En concret, el Departament accepta que la pagesia afectada sol·liciti una autorització excepcional de control de l’espècie quan el pagès o el ramader pateixi o prevegi que patirà danys severs. A més, en el cas que el pagès o el ramader afectat sigui caçador, podrà disparar contra el senglar dins les seves finques, com reclamava el sindicat.

Unió de Pagesos afirma que els danys de fauna als conreus anirà empitjorant quan els cultius avancin en el seu desenvolupament. En la cirera hi ha danys d’estornells i garses, i en algunes zones, de senglars. Els conreus d’horta pateixen danys de tudons, i els arbres joves i els brots tendres de fruiters i vinya de tot Catalunya, de cabirols, en alguns casos amb pèrdua del 100% de la collita. Els senglars  també provoquen danys a altres zones fruiteres de l’Alt Penedès i hi ha un augment de conills a les vinyes del Baix Penedès.

Trenquen el confinament

D’altra banda, si bé el confinament ha estat generalitzat, hi ha hagut excepcions, que els agents rurals, quan han detectat, han denunciat. Així per exemple, el 19 de març van denunciar una persona que s’estava banyant a l’estanc i estava fent barbacoa a les Dous de Torrelles; el 8 d’abril van denunciar una persona per capturar ocells de cant amb arts de captura prohibits (xarxa japonesa) a Torre del Veguer (Sant Pere de Ribes); s’han posat denúncies per trobar gent collint espàrrecs a Cal Sogas (Olèrdola) o Castellet; també a dos escaladors a les penyes de Salomó de Font-rubí (16 d’abril) o per pescar al pantà de Foix (17 d’abril), entre altres. Tot i això, es tracta de casos puntuals, i ni tan sols per Setmana Santa hi va haver –com sí que va succeir a les segones residències de la costa– afluència de gent als espais exteriors.

La por al desconfinament

Ara que estem a les portes de començar el progressiu desconfinament, els gestors forestals temen la repercussió que pugui tenir per a la fauna. Per exemple, a Jaume Bosch el preocupen “les espècies que nidifiquen en llocs on no hi ha presència humana, i si tornen i són espècies molt sensibles, podrien perdre les postes”.

Santi Llacuna també afirma que els animals salvatges “s’acostumen molt de pressa als canvis, ara es mouen amb més tranquil·litat, segur que els senglars i els cabirols s’han mogut més lliurement, i quan tornem a passar amb el vehicle per pistes forestals, haurem d’anar amb més cura”.

FER UN COMENTARI