La festa major de l’Arboç recupera la tradició

0
304
Carretillada dels Diables.

Dos anys sense festa major tradicional és molt de temps. I l’Arboç, aquest any, ja sense restriccions, vol recuperar el temps perdut i recuperar també tot allò que no ha pogut fer durant el bienni negre de la pandèmia.

Aquest divendres, 26 d’agost, començaran sis dies de festa major, en què tornaran els actes típics i tradicionals, aquells que fan que tota la seva població surti al carrer i que n’atregui de fora, principalment la carretillada de diumenge a la nit dels Diables arbocencs. Tant la carretillada com els Diables van ser declarats el 2009 pel Govern de la Generalitat com a Elements Festius Patrimonials d’Interès Nacional. I el conjunt de la festa major, Festa Patrimonial d’Interès Nacional. No n’hi ha per menys, perquè té un patrimoni folklòric riquíssim, pel volum de població que hi ha.

Castells de nivell

L’altre gran focus d’atenció mediàtica serà la diada castellera de diumenge al migdia, en un carrer Major que segur que s’omplirà de dalt a baix. La diada començarà a l’hora tradicional, la 1 del migdia, i el cartell torna a ser de luxe: Castellers de Vilafranca i Vella de Valls, en la seva diada prèvia a Sant Fèlix; la Jove de Tarragona, i els locals Minyons de l’Arboç centrats a recuperar la condició de colla de set. Els castells de nou hi estan garantits a dojo, i caldrà veure fins a quin punt les tres colles de fora són valentes de portar un o més d’un castell de gamma extra. Perquè el nivell de les colles encara no és el prepandèmic.

Castells a banda, tornen les cercaviles i processons, els balls folklòrics i també una bona colla d’espectacles, balls i concerts, tots gratuïts, destacant el concert de rock de Sau30 per obrir l’empalmada de dissabte o els balls amb les orquestres Maravella i Metropol.

Festa Major dels Petits

I també són destacables, més enllà del folklore, les múltiples activitats infantils que s’han programat enguany, sobretot la setmana entrant. La festa major de l’Arboç dedica un dia a la Festa Major dels Petits, que enguany serà el dilluns 29 d’agost. Hi haurà l’encesa d’una traca infantil a la rambla Gener a 1/4 de 12, la cercavila infantil amb els balls infantils de Diables, de Bastons, Nans, Capgrossos, Gegantons Gumersind i Teresina, Garotet, Gitanes, Pastorets i Minyons. I com els grans, en acabar faran l’exhibició folklòrica a la plaça de la Vila, juntament amb el cos infantil de l’Esbart Sant Julià. I a la tarda, nova cercavila.

El 30 i 31 d’agost hi haurà trenet infantil, bàsquet 3×3, bitlles catalanes, tobogan d’aigua, màgia, etc.

La història dels Diables, en un llibre

Dissabte a la tarda va tenir lloc al Cinema Centre de l’Arboç l’acte de presentació del llibre L’Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d’un model, que és fruit de la recerca que han realitzat l’historiador especialista en folklore històric, l’igualadí Daniel Vilarrubias, actual director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, i Frederic Herrero Calvo.

Al llarg de 600 pàgines, la investigació històrica publicada pel Ball de Diables arbocenc pretén aportar una relectura molt més experimentada de les fonts i la incorporació d’aquelles de recent aparició, per formular noves hipòtesis i afegir claror a diverses afirmacions anteriors sobre diferents aspectes que cal matisar i documentar sobre la història dels balls de diables. S’hi explica què són els Diables, els seus orígens i etapes des de l’època medieval fins al vuitcents al Penedès, i les característiques comunes que tenen els balls de diables centenaris del territori (principalment l’Arboç, Sant Quintí, el Vendrell, Vilafranca i Igualada), com són l’acte sacramental, l’ús del timbal, la desfilada en formació, la tipologia de vestit pintat i la seva posada en escena, amb influències de l’auge militar de finals del segle XIX.

A l’acte hi van participar els autors del llibre, també l’alcalde Joan Sans i el president del Ball de Diables de l’Arboç, Ramon Cañas. També s’hi va poder veure, per primera vegada, la representació de l’Auto Sacramental (la lluita entre el bé i el mal) del text de Joan Tarafa Gumà, que és una còpia manuscrita de l’antic auto sacramental de l’Arboç de 1899-1900).

FER UN COMENTARI