La importància de poder veure un tros de cel

0
49

Dos cops a la meva vida he estat acompanyant familiars en la seva estada al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca. De l’edifici em van impressionar diverses coses:

– Que era nou, net i endreçat, amb passadissos i sales d’estar/menjador agradables i lluminoses.

-Que les habitacions fossin tant i tant justes d’espai i tan poc còmodes.

-La poca lluminositat de les habitacions. Em va sorprendre l’única balconada estreta amb una reixa fixa exterior que impossibilita una visió àmplia del cel i el carrer i que impedeix una bona entrada de llum.

Aquest poc sol, poc cel i poca llum dona a les habitacions un to trist. Des de fa un mes i mig hi penso moltíssimes vegades: què deuen fer tota aquella bona gent tancada/confinada en aquelles petites habitacions sense vista, amb poquíssim espai per moure’s mínimament? M’esborrona imaginar-ho.

Faig dues propostes:

  1. Fa temps es va anunciar una ampliació del centre. No sé si ja hi ha projecte fet, però seria un gravíssim error que es mantingués el mateix format de les petitíssimes i fosques habitacions actuals.
  2. Que en l’edifici actual s’eliminin, el més aviat possible, les reixes fixes que tenen les balconades de les habitacions, per possibilitar que des de dins es pugui veure una mica de cel.

Els optimistes diuen que de les crisis se n’ aprèn.

Una forta abraçada a totes les persones grans que viuen en residències i a tot el personal sanitari que en té cura.

Joan Sàbat Gili

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI