S’ha acabat una altra Conferència pel Clima (COP). Ja en van trenta, i continuem sense aconseguir compromisos ferms per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Aquest cop, de la declaració final s’ha omès qualsevol referència als combustibles fòssils, principals emissors de CO2.
Però el CO2 no és l’únic gas a reduir. N’hi ha altres, entre ells el metà, vuitanta vegades més potent en termes d’escalfament. Així que ja (per fi) es comença a parlar de reduir les emissions d’aquest gas, que té la particularitat de romandre a l’atmosfera molt menys temps que el CO2, així que si s’avancés en aquest front tindria un gran impacte a curt termini, que és ara mateix l’imprescindible.
Les principals fonts de generació de metà són l’extracció i tractament de combustibles fòssils, les fuites en les seves cadenes de subministrament, la digestió dels ramats i els abocadors de residus. També se sap que sota el gel de l’Àrtic i l’Antàrtic hi ha grans quantitats de metà que es podrien alliberar pel desgel provocat per l’escalfament global, i pel cada cop més abundant trànsit de trencagels, que obren noves rutes marítimes per reduir temps i costos en el transport.
L’ONU ja ha avaluat el potencial de mitigació que es podria aconseguir amb mesures ja a l’abast: sector energètic 72%, residus 18%, i ramaderia un 10%.
Mentre la generació d’electricitat amb fonts renovables avança a bon pas, on cal molta feina és en el sector transport, responsable de més d’un terç de les emissions. Reduir els vehicles de combustió és prioritari.
A escala local, on es pot fer més és en el tractament dels residus, i d’aquí (obligats per una directiva europea, tot s’ha de dir) és d’on surt la iniciativa d’implantar el sistema porta a porta arreu de la vegueria. El sistema consisteix a recollir de forma separada, en dies i hores determinats per l’administració, els residus domèstics, de manera que s’augmenta significativament el nivell de reciclatge, i es disminueix el volum abocat o incinerat.
Està demostrat empíricament que els municipis que l’apliquen aconsegueixen taxes de reciclatge superiors al 70%, quan la mitjana estatal no supera el 40%. El sistema també genera tradicionalment un rebuig frontal de l’usuari, massa acostumat a baixar les deixalles quan li va bé i a deixar-ho tot allà on li sembla.
Es tracta d’un petit sacrifici (i curt, fins que t’hi acostumes) que pot contribuir a la reducció massiva del metà a l’atmosfera i a mitigar el canvi climàtic.
Som reticents al canvi per definició, però pensem en el bé superior, si us plau.
@tribas2112.bsky.social
