En un moment de la nit, quan tot està tancat i no pots més, aprofites un racó obscur per deixar-te anar. En aquell moment tot just passa per allí un guàrdia urbà dins el seu vehicle i t’imposa una sanció per micció a la via pública de 300 euros. D’acord. El problema el tenim en totes aquestes grans empreses subcontractades que fan moltes vegades el que volen, fins i tot imposen els seus propis preus a l’Ajuntament. En la pròxima fase és quan el consistori demana un crèdit a aquestes multinacionals per aconseguir diners per altres vies no tan freqüents sense haver de recórrer als bancs.
Algunes d’aquestes empreses fan el que volen perquè no estan gens controlades per part de l’administració. Hi ha un plec de clàusules que controlen la relació entre aquests dos elements, però no hi ha ningú que s’atreveixi a posar el cascavell el gat. Si l’empresa diu que hi ha 70 contenidors al carrer, potser en tens 40 i més de la meitat fets malbé i aquí no passa res. Si et trobes sobre el paper amb cinc monitors, potser en són la meitat i un parell de pràctiques i mil històries més que cada municipi adapta a les seves circumstàncies. Sobre el paper posa que la netejadora passa dos cops per setmana, doncs res, un cop al mes i encara gràcies quan no és estiu i s’han de cobrir les necessitats turístiques del municipi.
Aquí hi ha un punt que caldria estudiar perquè tot funcionés com toca. En teoria és molt bonic, però la realitat és una altra. Jo crec que en molts casos els alcaldes només menteixen una mica sobre la magnitud real dels serveis contractats, però a manca de control exhaustiu aquí cadascú tira cap a ell. Hi ha coses molt més greus que una pixarada en una nit quan no trobes cap lloc obert, però pocs ho tenen en compte.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
