La intel·ligència espiritual

0
118

De cop, un gir inesperat de la vida et colpeja sense pietat a la boca de l’estómac, el cor s’accelera, la raó diu que no pot ser, però les emocions es descontrolen, la por, el pànic entren a escena i s’apoderen de tu amb brutalitat. El control i aquell ordre quotidià salten pel aires, la confusió és demolidora, una esgarrifança recorre la columna vertebral, pensar i entendre amb claredat és complex. La buidor comença a aparèixer i com una llosa, la pressió s’expandeix sobre el pit fins a arribar a la gola, la respiració és ràpida i superficial, no hi ha prou aire per respirar. Els colors s’han esvaït i la vida de cop s’ha vestit de gris. La confirmació de la notícia ha arribat, ha mort! El món s’ha enfonsat, tot i que per la finestra observo que tot segueix rodant com si res hagués passat, aterrida i devastada em pregunto: Per què? I ara què?

Aquestes i altres preguntes existencials en moments extrems com els que acabem de llegir, o al capdavant d’altres tragèdies de la vida, és quan la intel·ligència espiritual intervé i pot convertir-se un pilar fonamental de la nostra existència. Tot ésser humà, només pel fet de ser-ho, té aquesta capacitat de la intel·ligència espiritual. Una dimensió interior que neix dins nostre i va més enllà de nosaltres mateixos. En ella hi podem cercar les respostes que ens aclaparen i enfonsen.

Espiritual ve del llatí i vol dir “qualitat relativa a l’ànima”. Està considerada actualment com la vuitena intel·ligència, dins les intel·ligències múltiples, segons Howard Gardner. Tot i això, soc conscient del recel i desconfiança que pot causar parlar d’espiritualitat, un terme maltractat i utilitzat abusivament, però cal adonar-se de tot el que aquesta intel·ligència espiritual ens pot fer qüestionar i replantejar. És justament en el procés de dol quan més s’expandeix i ens empeny amb més força que mai a explorar dins el pòsit de saviesa que tots tenim, a retrobar-nos amb l’ésser essencial que som, una extensió sagrada de nosaltres mateixos, que va més enllà de la raó i la comprensió.

Íntimament lligada a les emocions, ens formula molts interrogants, com per exemple: Quin és el sentit de la meva vida? D’on vinc? Hi ha un més enllà després de la mort? Aquestes qüestions que fins ara potser no ens havíem plantejat mai, ara, davant de la tragèdia, la por o un imminent final de vida, prenen una rellevància excepcional, perquè ens apropen a les grans preguntes de l’existència humana.

Percebre aquesta part espiritual, invisible, immaterial, pot suposar una revelació essencial, un despertar de la consciència, on se’ns convida a considerar la vida i la mort des de un context més ampli i transcendent, i alhora ens proporcionen una escletxa de creixement i transformació personal per esbrinar i aprofundir sobre les preguntes existencials que en moments fonamentals i greus devasten la nostra vida.

FER UN COMENTARI