Des de fa uns anys Europa viu una onada en la qual l’extrema dreta va guanyant cada vegada més terreny. No és un fet sense precedents, ja que fa menys d’un segle que el continent va viure una tendència similar. La primera meitat del segle XX va estar marcada per l’ascens del feixisme a Itàlia, Alemanya i Espanya, amb règims que van imposar el silenci i la repressió. El nazisme va arribar al poder a Alemanya de manera aparentment democràtica, a través de les urnes. El 1933, després d’un incendi al Reichstag i una campanya de manipulació i intimidació, Hitler va accedir a un poder gairebé absolut. A partir d’aquí, els camps de concentració van començar a rebre els primers deportats. Opositors polítics, jueus, comunistes… i progressivament la maquinària de l’horror es va posar en marxa. Una vegada els camps van ser alliberats, va començar un procés per recordar i jutjar tot el que havia passat.
És interessant veure com la capital alemanya ha esdevingut un museu per si mateixa. Berlín és un exemple viu sobre com un país pot assumir la seva responsabilitat històrica. Saben que tenen una obligació de recordar i de mantenir viva la història, d’homenatjar les víctimes que aquest període d’horror es va cobrar i commemorar els supervivents que van poder sortir del malson. Per aquest motiu, a Alemanya, l’apologia del nazisme està penalitzada. Els grups neonazis no es mostren massa en públic, ja que el preu a pagar després és massa alt.
A casa nostra, la memòria històrica és encara una assignatura pendent. La dictadura franquista va deixar un rastre que sovint ha estat blanquejat. Encara avui, podem veure símbols del règim sense cap mena de penalització, i no són pocs els qui es mostren nostàlgics del passat dictatorial. De fet, segons un estudi de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, el percentatge de nois joves que prefereixen una dictadura per davant de la democràcia és 20 punts superior al d’altres franges d’edat. A més, un 16% dels menors de 25 anys afirma que preferiria viure sota un règim autoritari. Un fet que es relaciona directament amb l’ús de les xarxes socials. La via per on els joves reben cada vegada més informació parcial sobre aquest període històric, sovint a través dels canals gestionats per l’extrema dreta, que són aquells qui no volen recordar. Davant aquest escenari, s’ha de promoure que les noves generacions puguin reinterpretar el passat amb eines democràtiques per construir una història plural.
