La plaga del soroll

1
217

El soroll és una plaga. Faig aquesta afirmació reconeixent que soc amant del silenci, de la meditació, de l’escolta… Em sento agredit davant qualsevol font de soroll innecessària: altaveus de cotxes, motos espetegants, to de veu de determinades persones… El soroll és una agressió des del moment que envaeix el teu espai i afecta el teu dia a dia, la teva salut física i mental. Aquest és un país sorollós, potser per això és el destí preferit de molta gent –joves i no tan joves– que venen aquí a divertir-se pensant que això és xauxa.

Però hi ha una cosa que em molesta més i és l’actitud incívica dels seus autors. Respostes com “A casa meva faig el que vull!” o “A tu què collons t’importa?” demostren la insensibilitat i la bretoleria d’aquests individus i em provoquen una profunda desolació. La seva manca d’empatia em depassa.

Darrerament el soroll es trasllada progressivament a un temps en el qual el cos demana descans i reparació: la nit. Els botellons, la impunitat, la ineficàcia per manca d’autoritat de les forces de l’ordre…, tot suma en aquesta escalada “deciBÈLICA”.

La batalla serà dura i s’haurà de lliurar en tres fronts: el primer no és metafòric. S’haurà de guanyar la batalla de l’ordre públic i per això les forces d’ordre hauran de tenir tot el suport de les institucions. Els sindicats policials alerten de la desmotivació professional a causa del seu “qüestionament” per part de la classe política. El segon front és l’educatiu. S’haurà de fer molta pedagogia als centres educatius i a les famílies per millorar resultats. El tercer front és el socioeconòmic, ja que la situació de la joventut no és de color de rosa. Al parèntesi relacional de la covid cal afegir els mals endèmics de la nostra societat: atur juvenil molt per sobre de la mitjana europea, manca de projecte vital, desmotivació… En aquest escenari demanar a la joventut que cregui en els valors socials no sembla gaire atractiu.

Rafa Higueras

La Granada

1 COMENTARI

  1. “A casa meva faig el que vull!” és el que em va escopir un veí que portava mesos fent obres infernals al pis de sobre del meu. No estic segur que fosin obres menors, a mi em van semblar obres majors i insuportables, com la frase que comento.

FER UN COMENTARI