La Quadra del Gorner

0
193

La quadra medieval era una demarcació amb un grau de llibertat jurisdiccional respecte al terme on es trobava, fos castell o jurisdicció reial. Estava presidida per una torre o casa forta.

Dins de la quadra del Gorner s’englobava el nom originari de la població de Puigdàlber. La quadra se situava entre els termes municipals de l’anomenada població, de Subirats i del Pla del Penedès. En aquell temps pertanyia al monestir de Santa Maria de Solsona, segons un document de l’any 1110. L’entitat de la quadra es va mantenir fins ben entrat el segle XIX. També la comanda de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers) hi cobrava rendes (1405) i també els nobles Avinyó (1447). En la documentació trobem vivint-hi, per exemple, Bernat Bonastre (1385), Pere Sati, Bernat Borràs (1386), Joan Cortes i Sala (1390), tots inculpats per ferir un home estranger.

El topònim de Gorner podria ser també Guarner i derivar de cognoms en aquesta grafia.

El comencem a trobar en documents a partir de l’any 1275. El primer fou Ferrer Guarner, que sabem que era originari de la quadra. Entre els anys 1330 i 1344 Bartomeu Guarner era rector de l’església d’Olèrdola. De la quadra era també el pagès Jaume Guarner. Era propietari el 1388 de diferents terres als termes de Vilafranca, Puigdàlber, Moja, Lavit…

Pere Guarner, que era abaixador de draps (ofici relacionat amb el de teixidor) i propietari d’una de les masies situades a la quadra del Gorner, devia ser una persona influent, ja que diferents persones del terme de Subirats el van nomenar procurador perquè defensés els seus drets. Va ser administrador de la Pia Almoina de Vilafranca a mitjans del segle XV. Un fill de Pere fou el barber Nicolau Guarner, també molt assidu als documents notarials. Vivia a Vilafranca del Penedès. En el seu testament de l’any 1464 nomenava administradores dels seus béns persones originàries de la quadra del Gorner, el capellà Nicolau Gerald i el pagès Pere Punyera.

Fins ben bé el segle XIX (com hem dit), anem trobant la quadra del Gorner en la documentació. Dos exemples més: a la casa del mestre de Baix del Gorner es feren reparacions, el propietari era Josep Giró (1776); també a la casa de Pere Batlle Bou, situada a la quadra del Gorner, es feren reparacions, el mestre de cases era Joan Viu de Puigdàlber (1849).

FER UN COMENTARI