La sort cau i no cau del cel….

2
92

Del seguiment de les notícies m’atreveixo a fer aquestes reflexions, provisionals i incompletes, que ofereixo a la consideració del lector.

1.- Un règim controlat des de dalt per una judicatura pràcticament franquista no pot jugar a la democràcia. Se li veu en les maneres. En català diem que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena. La “mena” és el que ha aflorat, un cop més i sense rubor, en la sentència del Tribunal Suprem. L’acció dels advocats ha deixat al descobert la barroeria, la mala fe, el despit, la improvisació… (repassem el que hem llegit de la sentència; la condemna a Dolors Bassa adjudicant-li els càrrecs de Clara Ponsatí; els testimonis per a la rebel·lió transformada sobre la marxa en sedició; la falta de contrast dels videos…).

2.- La sort ha afavorit l’èxit de la denúncia dels acusats a través dels advocats puix s’ha imposat el pes d’estar a Europa, que ens esquiva, però que té una  justícia que respecta les pròpies regles de joc.

3.- L’Estat és una “mena” de gent que ha creat una pinya endurida. Ja de bon principi el Suprem, i sense la signatura de la fiscal, que depèn de l’Estat, s’ha reiterat en el procediment: és el poder-poder i independent…

4.- Contra la pinya ha aparegut una raó de força. La irresponsabilitat del PSOE i el pes de l’independentisme l’han portat a haver de tornar a dialogar amb Catalunya a través d’ERC per formar govern. Els cal defensar la supervivència del seu líder, dels acompanyants i la pròpia com a partit. Si pactava amb PP i Cs se li menjarien el líder per traïdor i procomunista; perdria bona part de la seva base perquè encara hi té gent que li repugnaria el pacte…

5.- Però el PSOE és de la mateixa “mena” que l’Estat; allà hi té molts interessos privats i de partit. Fa la feina que li manen des de l’Ibex i la judicatura; i tots papers de l’auca…! Sort, que ara ens són favorables… Qui ho preveia?

6.- ERC sap que no pot estirar massa la corda perquè si es trenca, el PP i Cs ens volen devorar; preveu la pèrdua de confiança del seu electorat; o que es generi una política desbocadament capitalista i visceralment anticatalana. Més el perill d’involució per part dels sectors durs del PSOE, PP i Cs, capaços de fer un “Santiago y cierra España”! i abandonar Europa. Més sagnies, doncs? Més presons? Nous líders…? Tot plegat l’obliga a repensar-s’hi fins allà on la dignitat i les expectatives de resistència ho permetin.

7.- Si hi ha sort, intel·ligència, astúcia, pressió popular i etc. ERC espera aconseguir el cessament de la persecució, que la deixin viure i algunes concessions en polítiques socials: podrà decantar-se, si governa, d’un pressupost ara alimentat per la feliç conjunció astral amb els Comuns (Podem-Estat; Ajuntament-pressupostos generals…). I, per fi, atenent les consignes del darrer congrés, decantar-se per realitzar la política que des de sempre se li reclama i jo mateix espero: més social (encara que JxCat remugui i la veu cridanera i demagògica de la Pilar Rahola del darrer FAQS la posi en evidència), amb més mobilitzacions; més forta amb el poble; amb desobediències civils, avals internacionals…, per aconseguir “forçar” l’Estat a pactar un referèndum. És una aposta, no cal dir trencadissa i que demana mantenir-se en els mateixos valors que ens han portat fins aquí.

2 COMENTARIS

  1. Cap govern d’Espanya d’acord amb les lleis democràtiques que tenim pot autoritzar un referèndum de secessió. Es poden realitzar intents a l’marge de la llei com el 9N, 1-O o els realitzats a Itàlia. La seva utilitat és molt limitada i provoca divisió social, més de la meitat de l’electorat (60% en les últimes convocatòries) no és “indepe”. Com deia el torero: el que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible.

  2. Un règim controlat des de dalt per una judicatura pràcticament franquista ??. 1º la judicatura, obviamente, no “controla” nada, pero entre sus funciones se encuentra el fiscalizar los actos de todos, también de los políticos a fin de que se ajusten a lo que las leyes establecen. 2º como el régimen de Franco acabó hace 45 años, no parece razonable decir que los miembros del Poder Judicial, que han accedido por oposición, sean franquistas, en principio serán cómo la sociedad de la que proceden.

FER UN COMENTARI