La vara del poder

0
145

Dissabte va tenir lloc a tots els ajuntaments els plens d’investidura dels alcaldes i alcaldesses que encetaran l’onzena legislatura municipal. A banda de les notícies pertinents, dediquem una pàgina d’aquesta setmana (pàg. 24) a fer una anàlisi gràfica de la seva composició, que permet treure algunes conclusions.

Així, per exemple, el mapa d’alcaldies de la vegueria Penedès amb data 15 de juny permet constatar que Junts per Catalunya, l’hereva de CiU, es manté amb diferència com el partit amb més suports, sense perdre pràcticament “quota de mercat” en relació a les anteriors legislatures, i que concentra bona part de la seva força a la depressió central penedesenca. Destaca també que conserva una plaça forta: Vilafranca. El PSC ha anat clarament perdent tirada entre l’electorat en els darrers anys, però conserva algunes de les places més importants, com són els quatre municipis més poblats del Baix Penedès (els tres del litoral i l’Arboç) i també va guanyar a Sant Pere de Ribes i Vilanova, per bé que aquí s’ha quedat a l’oposició. El gran salt endavant de les eleccions del 26 de maig l’ha fet ERC; un partit que fins ara no havia traslladat als ajuntaments la seva puixança electoral general i que ara té les alcaldies dels dos municipis més grans del Garraf i també bona part de les de la conca del Bitlles. El PP reté a Pontons la seva Gàl·lia catalana i Ciutadans, ni hi és, ni se l’espera.

Més constatacions en aquesta radiografia política penedesenca: hi ha 31 alcaldies independentistes, davant d’onze del bloc constitucional i de cinc de candidatures independents. Però més enllà de la retòrica de les campanyes electorals i de les declaracions de cara a la galeria, a l’hora dels pactes la política de blocs no sempre es compleix. Així, hi ha per ara quatre governs sociovergents: Vilafranca, Cunit, Subirats i la Granada. Perquè a l’hora de gestionar el dia a dia, les relacions personals, els tarannàs d’uns i altres i també els programes electorals de temes concrets, de vegades pesen més que els grans marcs ideològics.

I una denúncia d’un fet que clama al cel: per molt que hi hagi una llei de paritat de gènere que obliga a tenir un mínim/màxim de 40-60% d’homes/dones a totes les candidatures, tan sols una de cada quatre alcaldies del Penedès és en mans de dones. Encara. La bona notícia és que al Garraf tots els consistoris tenen alcaldessa.

FER UN COMENTARI