L’Ajuntament de Vilanova busca les famílies dels deportats vilanovins als camps nazis

0
607

L’historiador vilanoví Xavier López Soler realitza un estudi sobre la deportació a Vilanova, que ha aprofitat els padrons i censos municipals per localitzar fins a 19 persones que van patir l’horror dels camps de concentració. L’estudi inclou la documentació detallada de cada deportat de la qual es té constància a dia d’avui i sobretot, el seu recorregut des de l’inici de l’exili (1939) fins l’alliberament dels camps d’extermini nazis.

Dels 19 vilanovins deportats de què es té constància, de quatre encara no s’ha trobat els seus descendents. És per això que l’Ajuntament fa una crida per localitzar familiars d’aquests quatre descendents, que són Gerard Ill Vidal, Máximo Flores Sans, Miquel Obiol Bayerri i Joan Úbeda Siles. Els quinze sí coneguts són Eugeni Balduz Asensio, Joan Cerdà Perayre, Marcel·lí Garriga Cristià, Rafael Inglada Arnabat, Leandre Moliné Batlle, Armand Pueyo Jornet, Joan Sagarra Mateu, Llorenç Torné Nolla, Francesc Barceló Soler, Ramon Bascuñana Garcia, Camilo María Díaz, Antoni Sánchez Sánchez, Francesc Vidal Casanellas, Francesc Tremps Estrada i Lluís Camacho.

El projecte Stolpersteine

El ple de l’Ajuntament de Vilanova va aprovar per unanimitat el 14 de maig de 2018 participar en el projecte Stolpersteine, a proposta de la Comissió de Memòria Històrica.

El projecte Stolpersteine (pedres de topada), sota l’empara del Memorial Democràtic de la Generalitat, consisteix en petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig l’any 1993, en memòria de víctimes del nazisme. Un projecte per a tot l’espai europeu que ha sembrat d’aquests petits monuments diversos indrets d’Europa. A Catalunya, poblacions com Sabadell, Girona, Manresa o Navàs ja han tirat endavant aquesta iniciativa, i Vilanova i la Geltrú ho farà aquesta tardor.

Les pedres de topada o stolpersteine són una llamborda que es posa a la vorera del darrer habitatge conegut on va viure una persona abans del seu arrest i la seva deportació als camps de concentració o d’extermini nazi. Hi ha un llambordí únic per a cadascuna de les víctimes, fet de formigó de 10 cm per 10 cm i coberts d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Un fet que fa aturar els vianants per fer-los pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada, i en l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Com a gest de respecte i humanitat, els llambordins són realitzats a mà un per un, fet que pretén contrastar amb l’extermini mecànic i indiscriminat del Tercer Reich.

FER UN COMENTARI