L’art d’envellir

0
1264

L’esperança de vida dels catalans i catalanes és, segons dades de l’Idescat corresponents al 2020, de 82,3 anys, i abans de la irrupció de la pandèmia de la covid-19 aquesta xifra se situava als 84,01. La realitat és que la nostra societat envelleix més que mai i, afortunadament, la majoria ho fa amb més bona qualitat de vida que anys enrere.

Hem après a envellir més bé i ens hem dotat d’eines per ajudar-nos a fer-ho. En aquest suplement ens proposem anar desgranant els principals serveis que es posen a l’abast de la gent gran perquè pugui gaudir d’una vellesa tan activa, autònoma, digna i saludable com sigui possible.

1. Envellir a casa

AdobeStock

Poder viure al domicili de sempre, fent vida al mateix poble o barri, convivint en la mesura del possible amb veïns i veïnes de totes les edats, mantenint les rutines habituals… Segur que poder envellir a casa és la millor opció per a la majoria de les persones.

Justament, per ajudar a mantenir les persones en el seu medi i comunitat, en les millors condicions de vida, el màxim de temps possible i potenciant alhora la seva autonomia i el seu benestar, hi ha un ampli ventall de serveis d’atenció domiciliària. Aquests són ben diversos per donar resposta a la multiplicitat de la demanda: des de servei de tecnologies de suport i cura (com els sistemes de telealarma o teleassistència, per exemple), serveis directes d’ajuda a domicili per donar suport a l’hora de realitzar activitats quotidianes de la vida diària (higiene personal, anar a comprar, organització dels àpats i de la llar i altres), fins a tasques més integrals de cura i atenció (suport emocional, seguiment mèdic, etc.).

El sector de les cures i l’atenció domiciliària ocupa una part important de la població, principalment dones. Les persones que treballen en aquest àmbit representen una part important de la població ocupada, però, malauradament, fan tasques que sovint esdevenen invisibles o bé ho fan amb unes condicions laborals informals i precàries. A l’Estat espanyol, entre el 30 i el 40% de les treballadores de la llar no tenen un contracte de treball i, per tant, ni cotitzen a la Seguretat Social ni poden accedir a una prestació d’atur o de baixa laboral.

En bones mans

Per garantir una atenció de qualitat i alhora assegurar-se que les treballadores que desenvolupen aquesta tasca de cures ho fan amb unes condicions laborals dignes i justes, la millor opció és decantar-se per contractar els serveis d’empreses i cooperatives especialitzades. Les cuidadores tenen la formació, les eines i els recursos que convenen per oferir una atenció que pugui donar una resposta adequada i professional a les necessitats de totes aquelles persones que no poden desenvolupar el seu dia a dia amb total normalitat.

2. La Fundació Inglada Via, referent per a una vida saludable i activa per als més grans

El Centre de Dia Jaume Nicolás es converteix en un escenari per a la vitalitat i l’envelliment actiu

Sovint, quan ens fem grans pensem a envellir de la millor manera, somiem amb una vellesa activa, saludable i digna. La Fundació Inglada Via fa realitat aquests somnis oferint serveis de qualitat i proximitat a la gent gran de Vilafranca del Penedès i la comarca. L’entitat sense ànim de lucre duu a terme el ferm compromís social amb la gestió i coordinació unes instal·lacions de gran qualitat, com són la Residència Inglada Via, els Allotjaments Inglada Via del carrer Sant Bernat i el Centre de Dia Jaume Nicolás.

La Fundació Inglada Via orienta el seu enfocament a favor de l’envelliment actiu i saludable. I és que aquest compromís es reflecteix a les instal·lacions d’alta qualitat que es brinden a la població gran. Alhora, la Residència Inglada Via i els Allotjaments per a gent gran han demostrat ser serveis líders a la comarca del Penedès, oferint una gamma de serveis dissenyats per millorar la qualitat de vida, proporcionant seguretat i fomentant la socialització dels seus usuaris.

L’esperat Centre de Dia Jaume Nicolás, que va obrir portes el desembre, ha emergit com un símbol de la missió de la Fundació Inglada Via de fomentar l’autonomia personal i social, mantenint la gent gran en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions possibles. El centre, ubicat a la Casa Berch i Galtés davant del Parc Tívoli, està dissenyat per ser un oasi de comoditat i assistència per a les persones més grans de 65 anys que requereixen organització, supervisió o assistència en les activitats de la vida diària. És una alternativa atractiva a la residència completa i aporta un nivell addicional de suport a les famílies.

A través d’aquestes iniciatives, la Fundació Inglada Via estableix un nou estàndard d’excel·lència en la cura de la gent gran i ofereix espais que són amables amb el teixit urbà, interdependents i no massificats. Aquest nivell de qualitat, juntament amb el seu enfocament en la preservació de la dignitat i la promoció de la vida activa, assegura que la Fundació abanderi el concepte de vellesa activa i encomiable al Penedès.

3. Què dius?

AdobeStock

Una de les principals patologies associades a l’edat és la presbiacúsia, és a dir, la pèrdua de la capacitat de sentir-hi bé. Aquesta és una de les causes més freqüents de consulta al metge de família i, de retruc, a l’otorrinolaringòleg.

Aquest trastorn es presenta majoritàriament a partir dels 65 anys i suposa una limitació que pot comportar un perill d’aïllament i d’inseguretat i pot acabar desencadenant, com veurem més endavant, en risc de desenvolupar demència.

A l’Estat espanyol es calcula que hi ha uns tres milions de persones de més de 65 anys que pateixen presbiacúsia o, cosa que és el mateix, una de cada cinc persones d’aquesta franja d’edat té problemes per sentir-hi bé.

Les causes

La causa principal de la presbiacúsia és la degeneració de diverses parts de l’oïda interna –un òrgan molt complicat i delicat– a causa de l’edat. Però els especialistes també han identificat algunes causes secundàries que poden intervenir en la pèrdua d’oïda com els factors ambientals, haver patit algun traumatisme cranial, l’exposició continuada al soroll fort i continuat, patir hipertensió arterial, infeccions d’oïda, ser diabètic o haver pres algun fàrmac que pot danyar l’oïda interna.

S’ha de tenir en compte també que, generalment, la pèrdua de la capacitat auditiva es produeix de manera progressiva i lenta, de manera que a la persona afectada li costa detectar que va perdent oïda. És per això que diversos especialistes recomanen començar-se a fer audiometries de control a partir dels 50 anys.

No sentir-hi bé pot comportar i desencadenar problemes greus. Es comença per no sentir bé la tele o la ràdio, per no entendre paraules en qualsevol conversa amb amics o familiars, etc. Si no s’actua, la vida social i familiar dels afectats se’n ressent i pot arribar a impactar també en la salut psicològica. Pot passar també que no s’entenguin les indicacions del metge, que no se senti una sirena o un vehicle que passa pel carrer, el telèfon que sona…

Els tractaments

Hi ha diversos aparells i ajudes que poden millorar la pèrdua de l’audició. Posar-se en mans d’un especialista és vital, ja que existeixen diferents tractaments i cal conèixer quin s’adapta més bé a cadascú, tenint en compte la gravetat de la presbiacúsia. Un dels més comuns és l’audiòfon, un aparell electrònic que es col·loca a l’orella i que amplifica els sons. D’audiòfons n’hi ha molts al mercat i el més habitual és provar-ne uns quants per identificar el que més bé va a cadascú.

Altres sistemes per millorar l’audició requereixen ja cirurgia. Aquest és el cas dels implants coclears –a través d’una cirurgia es col·loquen a l’oïda interna–, els sistemes auditius fixats al crani –que esquiven el conducte auditiu. Una altra opció és aprendre a llegir els llavis, que pot ajudar a seguir una conversa.

Tal com hem indicat, recentment s’han publicat nombrosos estudis que posen de manifest que les persones amb pèrdua auditiva tenen 1,4 vegades més risc de desenvolupar demència que les que hi senten bé. Se sap també que les persones amb problemes d’audició que no utilitzen audiòfons tenen un 42% més de risc de patir demència mixta, anomenada també multifactorial. Segons aquest estudi, els audiòfons actuen com a protecció davant del risc de demència.

4. Tenir cura de les nostres oïdes, també a l’estiu

Francesc Carreño, director d’Audiologia de GAES

Apujar el volum del televisor, evitar reunions on hi ha moltes persones o, fins i tot, converses de grup perquè no sentim bé el que ens diuen són els primers símptomes del que pot acabar derivant en un problema auditiu. En la majoria dels casos, però, són els familiars o les persones del voltant qui perceben en primera instància aquests problemes. Un fet més habitual del que pot semblar, segons apunten els darrers estudis sobre la pèrdua auditiva. L’11% dels espanyols pateix algun problema auditiu, dels quals un 67% són majors de cinquanta-cinc anys.

Davant d’aquesta situació, el centre d’especialistes en prevenció auditiva GAES recorda com és d’important la prevenció. “En el moment que els símptomes siguin presents, hem de posar-nos en mans de professionals i fer-nos una revisió auditiva en un centre especialitzat”, recomana el director d’Audiologia de GAES, Francesc Carreño. Hem de tenir en compte que, com més aviat es faci aquesta revisió, millors resultats es poden obtenir.

En aquest sentit, tenir cura de la nostra audició i fer-nos una revisió a temps pot millorar considerablement la nostra capacitat auditiva i, de retruc, també la nostra qualitat de vida. I a GAES això ho tenen ben clar, oferint solucions que es poden adaptar no només a la nostra necessitat auditiva, sinó també al nostre estil de vida (quant a versatilitat, estètica, etc.). Sempre, però, amb la voluntat “de sentir i poder entendre tot allò que ens estan dient”.

Coincidint amb l’arribada de l’estiu, des de GAES recorden que en aquesta època de l’any també és fonamental protegir les nostres oïdes. “Hem de fer servir protecció solar, hidratar-nos constantment, però, què passa amb les nostres oïdes?”, es pregunta Francesc Carreño. I és que protegir-nos de la humitat residual de les oïdes després d’anar a la platja o a la piscina, o fer servir taps a mida mentre ens banyem, ens ajudarà a evitar acumulacions d’aigua i, sobretot, a patir algun tipus d’infecció.

5. A la cura dels peus

AdobeStock

A mesura que envellim, els peus poden experimentar una sèrie de canvis que afecten la nostra mobilitat i benestar general. Aquestes alteracions poden esdevenir en l’estructura dels peus, com l’aplanament de l’arc plantar, i són propenses a provocar dolor, molèsties i dificultats per caminar o mantenir l’equilibri. Depèn com, també poden desenvolupar diverses afeccions específiques dels peus, com a callositats, ungles encarnades, fongs o úlceres. És aquí on la podologia es converteix en un aspecte fonamental en la cura de les persones grans, proporcionant una sèrie de serveis i tractaments especialitzats que permeten avaluar i tractar les molèsties, brindant alleujament del dolor i millorant la qualitat de vida dels pacients. De fet, un dels serveis més comuns que ofereix la podologia geriàtrica és el tractament de les ungles dels peus. Les ungles encarnades són una afecció comuna en la vellesa i poden causar dolor i infeccions si no es tracten adequadament.

La prevenció també juga un paper important en la podologia geriàtrica. Els podòlegs poden realitzar exàmens regulars dels peus per a identificar possibles problemes abans que esdevinguin més seriosos. És important destacar des de la podologia és imprescindible treballar en estreta col·laboració amb altres àrees de la salut, com a la medicina geriàtrica, la fisioteràpia i la infermeria, per donar una atenció integral a les persones que atenen. Aquesta col·laboració multidisciplinària permet abordar de manera efectiva les necessitats de cura dels peus i garantir un enfocament integral en l’atenció geriàtrica.

Finalment, recomanem tenir una cura adequada dels peus, com l’ús de calçat adequat, netejar i eixugar adequadament dels peus, i la prevenció de lesions. I si ets una persona gran o cuides algú en aquesta etapa de la vida, no dubtis a consultar a un podòleg per obtenir la cura adequada dels peus.

6. L’Arc Serveis, innovació i compromís social al servei de la gent gran

Jerusalem Torra, gerent de l’Arc Serveis

L’Arc Serveis és una empresa fundada fa deu anys amb un fort compromís social, que des del principi ha tingut com a màxima donar resposta a les necessitats de les persones grans o amb dependència en tots els àmbits de la seva vida. Per aconseguir-ho, aplica una mirada transformadora capaç d’adaptar-se a les noves realitats i necessitats del col·lectiu de la gent gran i del sector del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD).

L’Arc Serveis gestiona el SAD de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès oferint serveis de cura/assistència i atenció a la llar. Ho fa treballant amb un equip professional transformador, proper i humà, fomentant la  prevenció en tots els aspectes i treballant l’autonomia de les persones al seu mateix domicili.

Dins els serveis que ofereix el SAD, s’inclouen l’atenció personal, domèstica, l’estimulació física i cognitiva amb activitats i jocs d’estimulació, el control de medicació, l’organització dels àpats, l’acompanyament en gestions administratives i en activitats de la vida diària, servei de bugaderia, etc. A més, L’Arc Serveis compta també amb el suport de pictogrames que s’instal·len a cada domicili quan es detecta l’existència de riscos per tal de facilitar la comunicació oral i reforçar habilitats cognitives. Així mateix, l’empresa també ofereix servei de neteja de la llar i millores d’adaptabilitat i accessibilitat.

A banda del SAD, L’Arc Serveis compta amb una botiga perquè tothom que ho vulgui pugui adquirir productes per fer més fàcil la vida a les persones grans (mobilitat, adaptabilitat, salut, jocs, domòtica i connectivitat), així com un servei de préstec de material tècnic (cadires, caminadors, crosses, etc.).

Amb la mirada transformadora que s’apuntava a l’inici, L’Arc Serveis compta amb les noves tecnologies com a bones aliades per garantir i facilitar l’assistència 24 hores els 7 dies de la setmana. És per això que incorpora a les llars dispositius com càmeres, temporitzadors o dispositius intel·ligents.

Quant a la faceta més social de L’Arc destaquen l’impuls de campanyes de sensibilització i dinamització en centres educatius, centres de salut, centres de dia o llars de jubilats; l’organització de tallers i formacions per combatre, per exemple, la bretxa digital; un servei d’assessorament sobre circuits socials, ajuts municipals, grups de voluntariat sènior, etc. i la promoció de concursos i projectes d’innovació aplicada a la gent gran.

7. Els centres de dia per a un envelliment actiu

AdobeStock

Cada persona envelleix de manera diferent, però és important fer-ho de forma saludable i satisfactòria. Això vol dir evitar la inactivitat, la desconnexió social i el sedentarisme, factors que poden tenir un impacte negatiu en el benestar físic i emocional de les persones grans. I una bona opció per garantir l’envelliment actiu són els centres de dia, espais que ofereixen, al llarg del dia, atenció integral i individualitzada als seus usuaris, ja sigui de tipus físic o psicosocial.

L’objectiu dels centres de dia és, per tant, millorar o mantenir el seu grau d’autonomia, ajudant-los a gaudir del temps lliure i, alhora, donar suport a la família o als cuidadors que els atenen. De fet, cada cop més els centres de dia han esdevingut un recurs determinant per a moltes famílies que tenen cura de persones grans.

Qui hi pot anar?

Un centre de dia és una bona opció per a persones que tenen un cert grau de dependència, però que volen continuar vivint a casa seva o amb les seves famílies. Als centres de dia, però, l’atenció no és específicament sanitària, sinó que ofereix múltiples serveis dirigits a millorar el seu benestar durant el dia i retardar l’augment de la seva dependència: restauració, higiene personal, activitats de teràpia ocupacional, recuperació dels hàbits d’autonomia, fisioteràpia…

Els hem de concebre, per tant, com a espais on es promouen activitats beneficioses per l’estat físic, cognitiu i emocional de les persones grans. El simple fet d’anar-hi, ja els ajuda.

Els avantatges

Anar a un centre de dia implica poder gaudir d’un espai on relacionar-se amb persones de la mateixa edat; es creen vincles i relacions socials d’amistat i es comparteixen experiències. Aquesta interacció contribueix a reduir l’aïllament social, però també ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu, millora el seu estat anímic i, de retruc, la seva qualitat de vida.

Però més enllà de l’aspecte social, com dèiem, els centres de dia ofereixen diverses activitats estimulants: exercicis físics, jocs de taula, tallers, passejos pel poble o balls… Aquestes activitats fomenten la creativitat, ajuden a mantenir les habilitats cognitives i incentiven a la seva autoestima i independència.

Un altre avantatge és que els centres de dia també ofereixen serveis per mantenir els hàbits d’higiene, especialment per aquelles persones que tenen un cert grau de dependència i que no disposen d’una llar prou adaptada.

Per tot plegat, són espais idonis per a les persones que volen continuar vivint a casa seva sense renunciar a les activitats terapèutiques que es fan als centres residencials. Durant el dia, gaudeixen en un entorn segur i agradable; a les nits, tornen a casa i, així, continuen sentint-se integrats i vinculats al seu entorn familiar i social.

8. Bons aliats

AdobeStock

Amb el pas dels anys van disminuint, inexorablement, les nostres capacitats físiques i cognitives. Això no obstant, no és sinònim de resignar-se a veure passar els anys assegut al sofà, sinó que per aconseguir gaudir de la vellesa amb la màxima autonomia física, mental i social és important mantenir una actitud positiva que s’aconsegueix combinant una alimentació saludable, movent-se tant com el cos ho permeti, seguint les pautes mèdiques indicades (si n’hi ha) i relacionant-se amb l’entorn familiar i comunitari.

L’ortopèdia geriàtrica és una gran aliada per ajudar a mantenir l’autonomia i per facilitar el dia a dia dels ancians ajudant-los a adaptar-se a les seves noves necessitats de suport que vagin sorgint. Aquesta engloba tota una sèrie d’instruments que ajuden a les persones grans amb discapacitat o alguna malaltia a dur a terme les activitats de la seva vida diària de manera més autònoma.

Abans d’endinsar-nos a repassar quins són els instruments ortopèdics geriàtrics més recurrents, és rellevant saber que tots ells han de ser productes homologats perquè facin correctament la seva funció. I que la millor manera de fer-se amb el més indicat a cada situació, necessitat i realitat és acudint a centres especialitzats o a farmàcies que comptin amb aquest servei. I és que, és important recórrer a professionals sociosanitaris experts perquè, depenent de la malaltia o discapacitat que presenti la persona, així com al seu nivell de dependència i  la fase en què es trobi, serà més o menys pertinent fer-se amb un element ortopèdic o a un altre.   

L’ortopèdia geriàtrica s’adapta a les necessitats que es van presentant entre les persones d’edat avançada o amb algun tipus de dependència amb l’objectiu d’ajudar-les a valdre’s per si soles tant en espais domèstics com residencials i, alhora, facilitar la tasca a les persones cuidadores per atendre’ls en les millors condicions possibles.

Com hem indicat, el ventall d’articles i productes relacionats amb l’ortopèdia geriàtrica és bast. Dins dels elements d’assistència per a la mobilitat, per exemple, podem trobar des dels més comuns com són bastons i crosses (de mil materials, formats i prestacions), fins a cadires de roda manuals, elèctriques o vehicles motoritzats elèctrics, passant per tota mena de caminadors. Pel que fa a l’assistència per al descans i la postura trobem llits articulats de tota mena, coixins i matalassos diversos per evitar l’aparició de llagues a la pell, grues per ajudar a aixecar i posar al llit persones amb molt poca mobilitat, etc.

Hi ha també infinitat d’instruments relacionats amb la higiene personal que van des de barres i elements de suport per instal·lar al lavabo, fins a cadires de bany, cadires WC, etc. I relacionats amb l’assistència podològica l’oferta és igualment extensa amb tota mena de calçat ortopèdic, plantilles, alçadors, mitges de compressió, calçadors…

Les PAO

Les ajudes PAO són una prestació pública orientada a subvencionar totalment o parcial determinats instruments ortopèdics destinats a recuperar habilitats, capacitats o funcions que s’han deteriorat o perdut a causa d’una malaltia congènita o adquirida, o un traumatisme. D’aquesta manera, el sistema de salut garanteix a les persones assegurades l’obtenció de les pròtesis externes, ortesis i cadires de rodes prescrites per metges especialistes de la xarxa sanitària pública i que estiguin incloses en la cartera del sistema nacional de salut vigent.

El metge especialista és qui lliura el document PAO (prescripció d’article ortoprotètic) quan ho considera indicat i el pacient és qui l’ha de tramitar, habitualment dins el mateix centre sanitari. Un cop s’atorga és important informar-se dels centres dispensadors d’articles ortoprotètics (ortopèdies i  farmàcies que són alhora ortopèdies).

9. Establiments residencials per a necessitats diferents

AdobeStock

Per poder cobrir les diferents necessitats i situacions familiars de les persones grans que, per circumstàncies sociofamiliars, no poden romandre a la mateixa llar, a Catalunya hi ha un conjunt d’establiments residencials que ofereixen diferents opcions. Alguns dels principals són els habitatges de lloguer amb serveis compartits, les llars residències i les residències assistides.

Habitatges tutelats de lloguer

Per a les persones grans amb un grau d’autonomia més elevat, els habitatges tutelats de lloguer amb serveis compartits són una bona opció.

Es tracta d’un conjunt d’habitatges sense barreres arquitectòniques on les persones grans poden viure amb els cònjuges o les parelles, o amb les persones que en depenguin.

A més dels habitatges independents, hi ha estances i serveis d’ús comú, de manera que els residents comparteixen tasques i despeses. Aquest fet és molt positiu per diverses raons. D’una banda, perquè facilita la socialització i permet superar la bretxa de la soledat de la gent gran. Per altra banda, compartir espais i serveis també permet empoderar els usuaris, participant en les tasques diàries.

Són equipaments concebuts perquè hi visquin persones més grans de 65 anys autònomes, tot i que també hi ha un equip de professionals formats que els dona suport. A més d’un director o directora, es compta amb un treballador social per a les admissions, el seguiment i la recerca de recursos. També es disposa d’un conserge i un servei de teleassistència les 24 hores del dia.

Llars residències

Quan les persones grans tenen un grau d’autonomia més baix, el més ideal són els serveis d’acolliment residencial, que poden ser temporals o permanents. Aquí és on trobem les llars residències, destinades a aquelles persones que, tot i que conserven un grau d’autonomia suficient per a la vida diària, requereixen suport personal i un determinat nivell d’organització.

Bàsicament, ofereixen un entorn substitutori de la llar, amb allotjament, manutenció, acolliment, convivència i suport personal. Es tracta d’un habitatge amb serveis comuns i un equip professional format per un responsable del servei, un responsable higienicosanitari, i treballadors que donen una atenció continuada durant les 24 hores del dia.

Residència assistida

En el cas de les persones grans que no tenen una autonomia suficient per fer les activitats diàries i que necessiten una supervisió constant, la millor opció són les residències assistides. El servei s’adapta al grau de dependència dels usuaris, amb un equip pluridisciplinari format per infermers, auxiliars de gerontologia, fisioterapeutes o experts en educació social, psicologia i medicina.

FER UN COMENTARI