Un mes i mig després, l’Arxiu Comarcal del Garraf i el Grup de Recerca i d’Investigació dels Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) han acabat la primera fase de digitalització d’una part del seu fons documental. Són més de 3.000 documents del període de la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú que, a partir d’ara, seran accessibles per a la consulta ciutadana.

Per dur a terme aquesta tasca, l’Arxiu ha comptat amb el suport de l’historiador i membre del GRIEGC, Adrià Cabezas. “No som conscients del fons documental que hi ha a l’arxiu del Garraf, però hem digitalitzat material inèdit i, molt probablement, únic a Catalunya”, assegura Cabezas.

En aquest sentit, aquesta primera fase ha servit per digitalitzar llistes de milicians, en les quals es detalla on vivien o què cobraven, entre d’altres; documents sobre les unitats militars que van ser a Vilanova durant aquest període, com ara avisos de la gent que moria al front i que, segons Cabezas, pot ser “útil” per obtenir més informació sobre els desapareguts de la Guerra Civil. L’Arxiu i el GRIEGC també han revelat el llistat de persones, amb els noms i cognoms, que van treballar en la construcció dels refugis antiaeris de la Plaça de la Vila o de la Plaça de les Neus; llistes de refugiats procedents de les Terres de l’Ebre; i informació sobre els carabiners ferits que van ser atesos a la finca Mas Solers, reconvertida en aquell moment en un hospital de guerra.

“Ha estat un procés molt lent, ja que les fotografies s’han de tractar abans i després d’escanejar-les”, explica l’arxivera Silvia Manuel Lafuente. En primer lloc, s’ha seleccionat els documents més “rellevants” i després, un per un, s’han anat passant per l’escàner. Com dèiem, ha estat una feina de gairebé dos mesos, però que encara no ha acabat. Esperen, de fet, poder engegar aviat una segona fase de digitalització amb l’objectiu de “recuperar aquesta part de la història, incorporar-la al fons municipal i poder fer difusió d’aquest període recent”.

L’Arxiu necessita imatges de la vida quotidiana

En paral·lel a aquesta feina, l’Arxiu va fer una crida a la ciutadania per incorporar més documentació als seus fons. Concretament, van detectar que hi havia un buit important de fotografies de la vida quotidiana a la Vilanova i la Geltrú d’aquella època, però també de documents. Es tracta, sobretot, dels anys que van des de la proclamació de la Segona República el 1931, passant per la Guerra Civil, fins als primers anys de la Transició democràtica, en l’època de les primeres eleccions democràtiques.

Des de l’Arxiu expliquen que encara no han rebut cap document, però creuen que moltes famílies podrien tenir fotografies i material dels qui van viure la Guerra Civil a Vilanova i la Geltrú. “Qualsevol document ens serveix: dietaris que expliquin el dia a dia de la gent o, fins i tot, fotografies de la gent anant a comprar”, detallen.

Les persones que tinguin material, documents i fotografies d’aquesta època i que les vulguin cedir, es poden posar en contacte amb l’Arxiu Comarcal o adreçar-se personalment a la seu de l’arxiu, al castell de la Geltrú. Les imatges es digitalitzaran i es retornaran als seus propietaris, o bé es conservaran amb la resta de fons fotogràfics que ja hi ha a l’Arxiu.

FER UN COMENTARI