L’augment de temperatures farà necessari el rec –puntual– a la vinya

0
176

El rec a la vinya serà cada vegada més necessari. No tot l’any; no a tot arreu; potser no cada any, però sí de manera puntual, com a suport al creixement del cep, i com a complement a altres accions per fer front al canvi climàtic. Així es desprèn de la jornada tècnica “Serà viable la vinya de regadiu a la DO Penedès”, organitzada per l’IRTA dimecres al Centre Àgora de Vilafranca.

Durant la jornada, la investigadora de l’IRTA Inmaculada Funes troba “pessimista i realista” un escenari d’increment de 5º de temperatura a finals de segle, per la qual cosa considera que “cal dissenyar estratègies per adaptar-s’hi i ser més resilients”. Les conseqüències seran “un creixement del raïm més curt i més avançat, la floració s’avançarà un mes el 2030 i cap al 2070 la verema s’avançarà entre 40 i 60 dies”. Pot ser que plogui amb la mateixa quantitat total anual, però la calor farà que hi hagi més evaporació, més transpiració, que el sòl tingui menys capacitat d’emmagatzematge d’avui, sobretot en terrenys amb poca retenció d’aigua. Conclusió: “les necessitats hídriques podrien ser 1-2 vegades les actuals el 2030 i 2-3 vegades a finals de segle”, ha dit Funes.

David Camino, tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua, va dir que tenint en compte l’estat de les conques hídriques i preveient com estaran en el futur, “si cal rec, no es pot assumir amb aigua subterrània”, i únicament es podrien augmentar les extraccions a la depressió central del Penedès, que és on més aigua i de més qualitat hi ha”. També va apuntar com a imprescindibles l’aprofitament d’aigua del pantà del Foix i de les depuradores.

Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA, afirma que “el canvi climàtic ha fet la típica caricatura d’una realitat existent, que és que al Mediterrani els hiverns són freds o molt freds, i els estius càlids o molt càlids”. També va parlar de pèrdua de qualitat del raïm per la calor (aromes, sabors, sucres…), i va aconsellar que, per rebaixar la “incertesa” pel clima, en comptes d’agafar com a model zones vitícoles on plou molt més que al Penedès, ens fixem en indrets on no plou tant. Propostes de mitigació? Despampolar i reduir la densitat de raïm, com fan al Priorat, o fer passar per la vinya tractors menys pesants (i que, per tant, compactin menys el sòl i permetin major filtració de la pluja), va dir Savé.

El també investigador de l’IRTA Joan Girona va dir que al món hi ha moltes vinyes que es reguen, però que cal mirar si és “rendible” econòmicament, qualitativament i mediambientalment. Va apuntar que el moment més sensible del cep a la manca d’aigua és a l’hivern (quan menys probable és la sequera), va dir que les varietats negres aguanten més la sequera que les blanques i que “el rec en moments extrems pot salvar una campanya”, no mullant tota la planta, però sí amb poca quantitat i concentrada, perquè arribi a l’arrel. Quan? “Si a la primavera cau un 5-10% de les fulles, rega; si a l’estiu cau un 10-15% de les fulles, rega”.

FER UN COMENTARI