L’Autòdrom de Terramar, situat al terme municipal de Sant Pere de Ribes, va ser construït el 1922 i inaugurat un any més tard. A partir d’aquell moment, el circuit es va convertir en el centre d’una activitat frenètica al voltant del món de l’automobilisme, però la realitat és que això va durar ben poc. L’elevada expectació que va generar la seva construcció –que es va fer en només 300 dies–, de seguida va quedar afectada pels problemes econòmics que arrossegava la societat constructora. L’Autòdrom passaria per diverses mans fins que, amb l’esclat de la Guerra Civil, va quedar tocat de mort. Quan és a punt de celebrar el seu centenari, en aquest Tema de la Setmana recordem la història de l’Autòdrom de Terramar, l’únic circuit antic oval que encara hi ha al món. Un espai que, previsiblement, en els mesos vinents s’enfrontarà a un procés de transformació que ha posat el crit al cel: revitalització de l’espai o atemptat paisatgístic?

1. Pioner, efímer, etern

Cursa d’automobilisme a l’autòdrom. // ANC. Fons Gabriel Casas i Galobardes

L’Autòdrom de Terramar va ser una de les joies de la creació i desenvolupament de la ciutat-jardí de Terramar, a Sitges. Impulsat per l’industrial sabadellenc Francesc Armengol, la construcció del circuit va arribar quan Europa només disposava de dos autòdroms, el de Brooklands (1907) i el de Monza (1921), i als Estats Units només hi havia el d’Indianapolis (1909). L’octubre del 1923, però, Ribes passaria a disposar de la quarta pista més antiga del món.

L’Autòdrom havia de respondre a l’interès creixent de les activitats del motor, aparegudes a inicis del segle XX. De seguida va convertir-se en un circuit referent del món automobilístic, i s’hi va celebrar el primer Gran Premi Internacional de la història d’Espanya, una competició equivalent a l’actual campionat de Fórmula 1. Tot i això, els automòbils de competició evolucionaven ràpidament i la pista de seguida va quedar obsoleta.

No van trigar en arribar les queixes dels pilots pels elevats peralts que afectaven la seguretat del circuit. A més, l’elevada inversió per a la seva construcció, sumada a l’escàs públic que assistia a les proves, va fer que no es poguessin atorgar premis monetaris als pilots per les seves victòries. La manca d’aquesta recompensa va afectar seriosament la reputació del circuit, al qual la classe benestant barcelonina aviat va deixar d’assistir. Aquest descontentament general va desencadenar una conseqüència que marcaria un punt d’inflexió en la història del circuit: l’any 1925 ja no s’hi realitzaven curses.

L’any 1929 l’Autòdrom va tornar a recuperar la seva activitat. El circuit va passar a mans del corredor txecoslovac Edgar Morawitz, i gràcies a la seva inversió es van poder reprendre les curses, amb una prova del campionat espanyol de motociclisme.

L’imminent esclat de la Guerra Civil, però, va tornar a aturar les competicions i el circuit es va acabar convertint en un camp d’instrucció de soldats. El posicionament de Morawitz contra el règim de Francisco Franco el va obligar a abandonar la gestió de l’Autòdrom, per por a les represàlies de la dictadura. En aquells anys, els terrenys van canviar de propietaris diverses vegades fins que es va acabar convertint en una explotació agrícola.

La granja Avimar va funcionar fins als anys 80 i va transformar considerablement l’Autòdrom, per donar-li l’aspecte que té avui en dia. La grada històrica va tancar i es va convertir en una fàbrica de pinsos. A l’interior de l’anella es va conrear vinya, blat i fruiters; es va crear un sistema de reg amb basses i canals i es van construir milers de metres quadrats de galliners, d’incubadores i de naus de porcs i vedelles.

Tot i que podria semblar llunyana de la funció original del circuit, l’activitat agrícola, finalment, va permetre preservar el lloc de la destrucció. I com dèiem, quan l’Autòdrom és a punt de fer cent anys, l’empresa francesa Equstrian Grand Prix s’ha proposat “revitalitzar l’espai per recuperar l’activitat esportiva, social i cultural de l’Autòdrom”.

2. El projecte

Estat actual de l’interior de l’anell de l’autòdrom. // LA FURA

Amb aquesta revitalització, els promotors preveuen la construcció d’una zona on fer activitats eqüestres i automobilístiques, a més de la construcció d’un espai hoteler que allotjarà els turistes i visitants de les instal·lacions, repartits en un àmbit d’actuació de 650.000 metres quadrats.

Després de dècades tancades, Equestrian Grand Prix Espanya, empresa especialitzada en esdeveniments esportius i que des de l’any 2016 impulsa la reforma de l’Autòdrom, vol que l’espai central de les instal·lacions es dediqui a competicions eqüestres. Es tracta d’una superfície que acollirà cinc pistes diferents per a salts de cavalls i que es completaran amb el condicionament de les grades perquè el públic pugui assistir-hi.

Aquests esdeveniments es realitzaran en format de competicions entre els mesos d’octubre i abril. És a dir, quan les instal·lacions del nord d’Europa tanquen per raons climatològiques, l’Autòdrom de Terramar acollirà competicions de genets que arribaran de diferents punts del continent. Uns programes internacionals que, segons l’empresa promotora, s’iniciaran entre finals del 2023 i principis del 2024. Els participants, a més, es podran allotjar en una zona hotelera que comptarà amb 150 places i que ocuparà unes 2,2 hectàrees –l’equivalent a cinc camps de futbol.

Per la seva banda, la zona dedicada a l’automòbil també es millorarà. Es renovarà la tribuna principal de l’Autòdrom per acollir celebracions dins de l’àmbit dels cotxes clàssics. El projecte també preveu l’ampliació de l’espai de la grada amb nous edificis, que es destinaran “al futur de la mobilitat i a les tecnologies punta”. Però a més de les celebracions corporatives, la grada, la pista i l’interior de l’anella també podran acollir esdeveniments oberts al gran públic, com, per exemple, concursos d’elegància, festivals de cotxes clàssics o carreres virtuals. De fet, des de Grand Prix han assegurat que la pista de l’Autòdrom mantindrà el seu estat actual i no es reformarà. “En el cas que es reparés, l’obra s’hauria de fer placa per placa perquè asfaltar la superfície desvirtua la pista i el seu valor històric i cultural”, expliquen. Per raons de seguretat, el projecte tampoc contempla l’accés a la pista de particulars, clubs o la celebració de curses de cotxes.

A més de preservar la graderia i la pista, el projecte també contempla la rehabilitació de la Masia del Clot dels Frares, el Clot d’en Sidós, l’antiga fàbrica Champion i els antics boxs del circuit.

3. Impacte paisatgístic i poca transparència

L’empresa detalla que, per tirar endavant el projecte, farà servir els “principis de l’economia circular” i “preservarà la connectivitat ecològica”, fent referència a la connexió entre els espais naturals del Penedès. I és que el projecte està previst en una zona declarada d’interès natural, ubicada entre els Colls i Miralpeix, el Parc del Garraf i el Parc Natural d’Olèrdola. Jaume Marsé, president de l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA) i membre de la Plataforma Verda de l’Autòdrom, exposa els seus dubtes sobre si això serà realment així: “L’única cosa que pot garantir la connectivitat ecològica és que aquell espai estigui protegit. Això vol dir declarat sòl no urbanitzable. Ells ho han revertit i, per tant, aquesta garantia ja no la poden mantenir”.

A aquest impacte paisatgístic se suma la manca de transparència que ha acompanyat el projecte de l’Autòdrom fins a la seva aprovació. El 8 de maig de fa dos anys, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès va aprovar el projecte de forma virtual en una reunió que estava prevista a finals del mes de maig, però que es va acabar avançant quinze dies. En aquell moment, el reial decret que declarava l’estat d’alarma va paralitzar tots els tràmits administratius, però, en aquest cas, l’aleshores conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, es va acollir a l’excepció que permetia fer tràmits administratius si els projectes eren considerats d’interès general. “La Comissió d’Urbanisme del Penedès i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes van actuar sense comptar amb la complicitat de la gent i amb molt poca transparència”, denuncia Marsé.

Després d’això, la Plataforma Verda de l’Autòdrom i SOS Penedès van redactar una moció que rebutjava el projecte, però la pandèmia i l’estat d’alarma van posposar el ple de l’Ajuntament de Vilanova en què s’havia de portar a votació. Així i tot, es va acabar aprovant, al contrari que al ple de Sant Pere de Ribes, en el qual es va presentar, tot i que les entitats ecologistes no la van poder sortir a defensar i el govern en majoria del PSC la va rebutjar. El 6 de maig, el govern municipal de Sitges va presentar la moció al ple, però també el PSC i l’oposició liderada per Junts per Sitges van acabar tombant-la. Jaume Marsé es mostra contundent amb el camí a seguir a partir d’ara: “Ara ens queda veure si han comès errors en l’exposició pública o si s’han comès irregularitat. Tenim moltes esperances posades en el recurs contenciós que es va presentar”.

Per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, en canvi, el procés s’ha ajustat en tot moment a la llei d’urbanisme. Asseguren que la promotora ha fet correctament la seva feina, mantenint reunions amb més d’una quarantena de col·lectius de la comarca del Garraf i exposant el seu projecte. El consistori, per la seva banda, també ha organitzat diverses jornades públiques per explicar el projecte a la ciutadania i tots els documents s’han hagut de publicar, apunten, perquè són sensibles d’al·legacions. “El projecte de l’Autòdrom ha superat quatre exposicions públiques i encara en queda una cinquena. La llei d’urbanisme fa que els processos urbanístics siguin llargs, transparents i garantistes”, assegura el regidor d’Urbanisme de Ribes, Fran Perona. En aquest sentit, Perona ha explicat que l’aprovació en cap cas es va fer apressadament “perquè la llei no ho permet”. “Han passat sis anys i encara no hem acabat”, afegeix.

Ara, el projecte es troba ja en la fase final documental, abans de l’inici d’obres. L’Ajuntament de Ribes està tramitant el projecte de rehabilitació i d’urbanització, que és el que ordenarà com s’han de fer les obres en aquest sector: enllumenat, aigua, accessos, etc. En el moment que aquests dos documents estiguin aprovats, la promotora podrà començar la urbanització d’aquest espai. “Estem il·lusionats”, diu Perona, “perquè aquest projecte permetrà mantenir un patrimoni arquitectònic que és singular al món i que, malauradament, s’ha deteriorat molt en les últimes dècades”.

4. “El territori no podrà suportar un projecte com el de l’Autòdrom”

Jaume Marsé, president de l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA-EdC) i membre de la Plataforma Verda de l’Autòdrom. // LA FURA

La Plataforma Verda de l’Autòdrom va néixer quan l’Ajuntament de Ribes va donar el vistiplau al projecte de l’Autòdrom. Aleshores, a la plataforma s’hi van adherir moltes entitats ecologistes del territori, que es van mobilitzar per aturar aquest macroprojecte. Uns anys més tard, la plataforma continua viva –i molt activa– perquè encara tenim esperances de trobar una solució per revertir la requalificació del sòl i paralitzar el projecte.

Per què es vol aturar el projecte de l’Autòdrom?

Estem d’acord que l’Autòdrom i les masies del voltant s’han de conservar, però s’ha de fer d’una altra manera. Aquest projecte talla per complet la connexió biològica dels diferents espais naturals que hi ha a la comarca: les Costes del Garraf, les serres del litoral central i els Colls i Miralpeix. Tots aquests espais tenen uns valors naturals que estan reconeguts científicament i és molt important conservar-los perquè, si no ho fem, no es podrà garantir la biodiversitat dels Colls i Miralpeix. En altres paraules, no podem permetre que es faci un pla urbanístic que destrueixi una illa de natura com els Colls. Si l’espai es queda aïllat de la resta, no tindrà cap sentit que estigui protegit.

L’empresa assenyala que es garantirà “la connectivitat biològica”. Us genera dubtes?

Un cop has canviat la qualificació d’un espai, guanyes el dret de fer-hi construccions o, com passarà amb l’Autòdrom, d’eliminar les vinyes, impermeabilitzar el terreny d’una forma excessiva… De fet, la mateixa Generalitat va reconèixer que aquest projecte tindrà un gran impacte ambiental, però al final sembla que han tingut més força els promotors. Evidentment, encara es poden produir alguns canvis, però difícilment recuperarem la catalogació de sòl no urbanitzable.

I l’Ajuntament de Ribes, què us ha dit?

Lògicament, ens han escoltat i n’hem parlat, però els seus arguments són ben clars: urbanitzar el territori que estava protegit. El problema de Ribes és que té un govern monolític, en el qual hi ha un únic partit que mana. Això fa que els seus posicionaments siguin molt ferms i segurs. A més, s’han trobat amb un govern de la Generalitat format per un seguit de persones de Junts i s’ha produït el que anomenem una sociovergència. De fet, històricament socialistes i convergents s’han entés en molts aspectes, sobretot quan es tracta de temes urbanístics.

?

El sòl no urbanitzable és la categoria que tenen els plans urbanístics per definir un lloc on hi ha valors naturals. En aquest cas, van fer una modificació puntual del pla general en què es modificava aquesta qualificació. A més, això es va fer apressadament i expressament. Els tràmits segueixen uns ritmes i si hi ha una persona que accelera aquests tràmits, està incomplint un codi ètic, ja que està passant per davant de moltes altres coses que podrien anar a la mateixa velocitat. Aleshores, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès, en plena època de la covid-19, es va reunir de forma urgent per tractar el tema de l’Autòdrom. De fet, van avançar la reunió quinze dies per agafar-nos a contrapeu i evitar cap acció de protesta per part de la plataforma. En aquell moment, el president d’Urbanisme era en Damià Calvet, que va accelerar el tràmit i va mostrar un interès personal perquè això tirés endavant. Per tant, creiem que es va aprovar de forma irregular i sense tenir en compte la ciutadania. Això demostra que la Comissió Territorial d’Urbanisme no fa pràctiques de bon govern i per això ho hem denunciat i continuem demanant més transparència.

Confieu que es pugui arribar a aturar?

De seguida ens vam adonar que hi havia errors greus i, sobretot, irregularitats. Per exemple, entendre aquesta obra com un projecte d’interès general quan en realitat és d’interès particular. La comissió, a més, està formada per persones que tenen un interès directe amb el territori i que es presenten com a experts. Però, experts en què? Una comissió tan important com aquesta hauria d’informar la ciutadania de què s’hi cou i no ho estan fent. Per això volem que el cas passi per mans d’un jutge i que s’investigui si pot haver-hi o no tràfic d’influències. Tenim esperances posades en el recurs contenciós que van presentar la CUP de Vilanova (Capgirem Vilanova CUP), Ribes (Construïm) i Sitges (Guanyem). Creiem que els podem enganxar per aquí.

El territori podrà suportar un projecte com aquest sense la complicitat de la ciutadania?

No podem gastar ni un metre quadrat més de sòl no urbanitzable perquè és l’únic que garanteix que pugui haver-hi boscos, arbres i animals salvatges. Els ocells, rèptils, amfibis, insectes… depenen de la biomassa verda, però si encimentem aquests espais, el territori i el conjunt d’éssers vius -persones, animals i plantes- no podran suportar un projecte com el de l’Autòdrom.

5. “El debat públic sobre el futur de l’Autòdrom reforça el nostre projecte”

Matthieu Liard, director d’Equestrian Grand Prix Espanya. // LA FURA

El grup Grand Prix és una empresa d’origen francès que està ubicada a França i a Espanya. Som especialistes en l’àmbit de la comunicació –revistes, llocs web, televisions– i en l’organització d’esdeveniments i concursos de salt a cavall. Aquest any, per exemple, hem organitzat una dotzena de concursos, principalment a França.

Heu desenvolupat cap projecte semblant al de l’autòdrom?

No. A França hi ha una gran tradició pel món eqüestre i, per tant, la majoria dels concursos s’organitzen en equipaments públics que ja estan preparats per acollir aquesta mena d’esdeveniments. Ara mateix, l’esport eqüestre és el tercer esport més important del país pel que fa al volum de federats i això implica disposar d’espais tan populars com Fontainebleau, Compiegne, Normandia, París… Però encara no disposem del nostre propi espai.

I per què a Ribes?

Ara s’organitzen concursos durant la primavera i l’estiu, que és la temporada alta de l’activitat eqüestre al nord d’Europa. Desplegar aquest projecte a Ribes, al Garraf, ens permetrà allargar la temporada i desenvolupar una oferta de salt a cavall també durant l’hivern. A l’Estat ja existeix aquesta oferta, però has d’anar fins a Andalusia o el sud de València. Creiem que l’Autòdrom de Terramar també compleix amb un seguit de criteris que són molt importants, com ara el clima, la proximitat amb l’aeroport del Prat o la seva proximitat amb Sitges, a més de ser un espai increïble.

Serà un espai per als genets del nord d’Europa?

I per a genets locals, evidentment. Cada cop hi ha més adeptes i aquest és un dels nostres objectius: generar un interès pel món eqüestre ara que comença a anar l’alça. A més, els esdeveniments eqüestres seran d’accés lliure, de manera que molta gent podrà venir a passejar per l’autòdrom mentre veu un concurs de salt a cavall.

Com serà el nou Autòdrom de Terramar?

Com et deia, l’autòdrom vol ser un referent per a l’activitat eqüestre durant els mesos d’octubre a abril. Però fora de la temporada esportiva també volem ser un espai de referència a l’hora d’organitzar esdeveniments relacionats amb el món del motor. Cupra, per exemple, va venir fa unes setmanes a l’autòdrom i va organitzar un acte espectacular. Volem modernitzar la infraestructura per poder continuar treballant en aquesta línia i acollir més esdeveniments com aquest.

En quin punt es troba el projecte?

Ara estem tramitant el projecte de càrregues externes i el projecte dels accessos, que s’hauran de fer nous per poder arribar de forma més fàcil a l’autòdrom. Som a la fase final d’aquest tràmit i, certament, esperem tenir-lo enllestit en els pròxims mesos, tenint en compte que és un procés molt lent.

La pandèmia ho ha fet encara més feixuc?

Són, més aviat, les característiques de l’espai les que fan que aquest procés sigui més complex. Som conscients que l’autòdrom és un lloc icònic, històric i amb un patrimoni molt important, de manera que hem d’estudiar molt acuradament tots aquests aspectes abans d’actuar. També ho està fent constantment l’Ajuntament de Ribes, la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Biodiversitat… Així ho hem fet des de l’any 2016, quan vam presentar l’avantprojecte, i fins ara, que ja estem a la fase final del procés.

Els costos del projecte s’han encarit?

Sí. El retard en un projecte d’aquesta mena es tradueix en un encariment dels costos: de la tramitació urbanística, del personal que fa el manteniment de l’espai i dels materials de construcció, que estan augmentant a causa de la situació actual. La pandèmia ens ha afectat en qüestions logístiques, però la guerra ha fet que no estiguem en el millor moment per posar en marxa aquest tipus de projecte.

El projecte es tirarà endavant?

Absolutament. Estem molt il·lusionats i ara, com a empresa, ens toca treballar per minimitzar l’impacte que la pandèmia i, sobretot, la guerra puguin tenir sobre el projecte. Només aturarem el projecte si cau un meteorit o ens envaeixen els extraterrestres.

Quan es començaran a veure els primers canvis?

Abans de començar la modificació de l’autòdrom, hem de centrar-nos en la part exterior i en els accessos. Aquesta és la part pública del projecte i és l’Ajuntament de Ribes qui marca el criteri a l’hora de decidir quins materials es fan servir, com es fa l’escomesa elèctrica… Un cop es comenci a fer això, ja podem començar a construir. És difícil marcar un calendari perquè es tracta d’un projecte complex, però la nostra intenció és començar aquest 2022, coincidint amb el centenari de l’Autòdrom.

Molta gent no confia gaire en el projecte.

La qual cosa no em sorprèn i, de fet, em sembla molt bé. Que s’hagi generat un debat públic al voltant del futur de l’Autòdrom només reforça el nostre projecte. Al llarg d’aquests sis anys, el projecte també ha passat per diferents moments d’exposició pública, de recollida d’al·legacions i de reunions públiques per explicar el que volem fer. Però totes les observacions que s’han recollit, sens dubte, enriqueixen el projecte. A més, seria sospitós que la reforma comptés amb el suport de tothom, no?

Què suposarà el projecte de l’Autòdrom per a Ribes i per a la comarca?

Primer de tot, una activitat econòmica molt important i en un moment de l’any que l’arribada de turistes és molt baixa. A més, es crearan al voltant de 200 llocs de feina en la fase final del projecte, a més dels necessaris per a la creació i construcció d’infraestructures. Però, sobretot, el projecte suposarà la recuperació d’un espai històric de Ribes i que manté un vincle molt estret amb moltes persones. Volem que l’Autòdrom de Terramar sigui un projecte comú, una font d’orgull per a tots els que han passat algun cop per aquest espai.

FER UN COMENTARI