L’Eix Transversal, el gran repte ferroviari

Si des de les pàgines d’aquest setmanari -que es distribueix només a les comarques penedesenques- ens fem ressò de l’ETF és perquè, si finalment es tira endavant, pot esdevenir una solució al col·lapse que pateixen totes les línies ferroviàries que transcorren pel nostre territori i que deriven en un servei de Rodalies absolutament deficient que acaba saturant, de retruc, les línies d’autobús interurbanes. Aquesta és una de les raons que ha mobilitzat l’associació Pro Vegueria Penedès (PVP) a mobilitzar-se i iniciar, ja el 2024, una campanya per donar a conèixer l’ETF i aconseguir sumar el màxim d’agents possibles per fer front comú davant la Generalitat per reclamar que tregui el projecte del calaix i treballi per fer realitat aquesta infraestructura.

Segons l’esmentat “Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’Eix Transversal Ferroviari” aprovat per la Generalitat, l’ETF és una infraestructura d’uns 254 km de longitud total que passa per 59 municipis de 9 comarques. Compta amb un primer ramal entre l’aeroport d’Alguaire i Lleida i un segon, com acabem d’apuntar al principi, entre Igualada i Martorell. És concebut com una línia d’altes prestacions, amb una velocitat de 250 km/h pels serveis de viatgers i de 120 km/h per als de mercaderies. Això significa que els trens de passatgers podrien recórrer el trajecte Lleida-Girona en 1 h 20’, Lleida-Cervera en 34’, Vic-Girona en 23’ o Igualada- Barcelona en 40’.

Des de Pro Vegueria Penedès calculen que la inversió total d’aquesta nova infraestructura se situa al voltant dels 7.000 milions d’euros i que, si finalment la Generalitat reprèn la iniciativa i arriba a un acord perquè el Govern espanyol se’l faci seu i es comprometi a finançar-lo (amb l’ajuda de fons europeus), les obres del primer tram (Lleida-Igualada) podrien estar fetes d’aquí a sis anys.

La Unió Europea exigeix als països membres que en els propers anys bona part del transport de mercaderies per carretera es traspassi al ferrocarril. Per fer-hi front, els trens de mercaderies que ara passen pel litoral convivint amb els de Rodalies hauran d’augmentar la seva freqüència i això saturarà, encara més, el servei de passatgers. A banda d’absorbir aquest trànsit de mercaderies canalitzant-lo per l’interior del Principat, per la PVP (vegeu entrevista de la pàgina 8), la infraestructura va més enllà esdevenint una eina per reequilibrar el país, creant una comunicació contínua i directa entre comarques que tradicionalment no han estat prou ben comunicades.

Competència de l’Estat espanyol
Malgrat que l’ETF transcorre íntegrament per territori català, en formar part d’un corredor més extens que discorre per altres comunitats espanyoles, és l’Estat qui, segons l’article 149 de la Constitució, en té la competència. És per això que el primer pas per aconseguir fer realitat la infraestructura és aconseguir que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica entomi el projecte i convenci Madrid de la necessitat d’executar-lo. En aquest sentit, la setmana passada la Comissió de Territori i Habitatge del Parlament de Catalunya va aprovar la Declaració de Vilafranca (impulsada per la PVP) en la qual es reclama l’execució de l’Eix.

Com acabem d’esmentar, l’associació Pro Vegueria Penedès ha liderat la reivindicació de la represa del projecte d’ETF. Entre les desenes de reunions que l’entitat ha mantingut amb diferents agents del país es troben, evidentment, els alcaldes de les quatre capitals de comarca de la vegueria Penedès. La Fura ha contactat amb els batlles del Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, les tres capitals de les comarques de l’àmbit de distribució del setmanari. Tots tres coincideixen en la necessitat d’impulsar l’Eix Transversal Ferroviari i l’oportunitat que representaria per a la millora del transport públic amb tren pel territori.

“Una necessitat vital”
Per Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, davant el col·lapse ferroviari que pateix tota la zona de la costa, la màxima prioritat és treure el trànsit de trens de mercaderies d’aquesta àrea i fer-lo passar per l’interior: “La necessitat de construir un Eix Transversal Ferroviari o qualsevol plataforma ferroviària que desviï el trànsit (principalment de mercaderies) de la zona de la costa, més que clau és vital. En aquests moments, amb el tercer fil i el Corredor Mediterrani passaran per la línia de costa, és a dir, pel mig de les principals zones econòmiques, poblades i turístiques del país, centenars de trens de mercaderies que saturaran encara més una zona que, de per si, ja ho està. Hem d’entendre que a les nostres comarques el tren ha d’actuar gairebé com un metro cap a Barcelona i Tarragona, i per això no pot conviure amb tants trens de mercaderies”. Pel batlle del Vendrell, l’ETF pot resoldre aquest repte: “La solució de les mercaderies s’ha de buscar ja, és vital moure cap a l’interior aquestes les línies i l’Eix Ferroviari Transversal, malgrat que és una inversió a llarg termini, és una possibilitat”.

“Trencar la centralitat metropolitana”
Per la seva banda, l’alcalde de Vilanova, Juan Luís Ruiz, també inclou l’ETF com una infraestructura important per a la seva ciutat i comarca i la situa com un complement a les demandes que fan des de la capital del Garraf perquè es desenvolupi la Línia de Tren Orbital (Vilanova-Mataró, vegeu el requadre adjunt): “Tant l’Eix Transversal Ferroviari com la Línia Orbital han de ser eixos bàsics, estratègics, per a la mobilitat del Penedès i per a la relació amb la resta del país. Tots dos projectes han de permetre tendir a l’equilibri territorial, ens han de servir per dotar-nos d’infraestructures i serveis adequats a les necessitats del Penedès, tant pel que fa a mobilitat de persones com de mercaderies. Es tracta d’infraestructures que han de permetre trencar la centralitat metropolitana i vertebrar les zones urbanes que realment estem fent de contrapès a l’àrea metropolitana, i alhora avançar en les directrius europees per fomentar una mobilitat més sostenible, tot reduint notablement el transport per carretera”.

“Una infraestructura de país”
Finalment, des de Vilafranca del Penedès, el seu alcalde, Francisco Romero, mostra el “total suport a aquesta nova infraestructura de país que és l’Eix Transversal Ferroviari” i que ha de servir, segons anota, per “resoldre el dia a dia i tenir els serveis que ens mereixem de transport públic de viatgers”. Així mateix, Romero posa en relleu que els impulsors del projecte formen part de nou de la Conselleria de Territori: “És una infraestructura ja dibuixada en l’etapa del president Maragall i pel mateix equip que formaven Manel Nadal i Jordi Julià, que ara ha tornat a la direcció de la Conselleria. El mateix Jordi Julià ha donat suport a l’equip tècnic municipal en aquest tema i també en la part de transport de viatgers, amb la parada de trens regionals que reclamem des de Vilafranca. Així doncs, no només estem a favor de l’Eix Transversal Ferroviari, sinó que ens considerem impulsors de la iniciativa”.

“Calen mesures urgents per a Rodalies”
L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) també veu amb bons ulls l’Eix Ferroviari Transversal, però insisteix que es tracta d’una iniciativa a llarg termini que no resoldrà, ara per ara, les deficiències que presenta el transport ferroviari de passatgers al nostre país: “Si s’aprovés ja, passarien deu o quinze anys abans que es posés en servei i els usuaris del tren el que necessitem és que es resolguin a curt termini les necessitats que tenim. S’han de buscar solucions més factibles al problema que patim i que s’agreujarà encara més quan aquest tercer fil incrementi el trànsit de trens de mercaderies”, explica Albert Parés, delegat de la PTP a l’Alt Penedès. Efectivament, la preocupació d’aquesta entitat és que per a l’any 2030 Europa reclama que el 30% de les mercaderies es moguin amb tren i l’única alternativa que l’Estat ha buscat és el tercer fil: “Ara a Espanya només van un 4% de mercaderies per tren. El tercer fil s’ha construït perquè per la via dels trens de passatgers puguin circular també trens de mercaderies. Si això passa, Rodalies es col·lapsarà, hi haurà menys freqüències i moltes més incidències perquè no és una infraestructura adequada”, alerta Parés.

A banda de denunciar les conseqüències que té i tindrà “una desinversió de vint anys”, des de la PTP demanen que es construeixin urgentment trams de triplicació i quadruplicació de la via que permetin que els trens de mercaderies puguin aparcar i esperar mentre passen els de rodalies.

Ample de via
L’ample de via és la separació que hi ha entre les vies. L’ample estàndard o internacional és d’1,435 metres, però a l’Estat espanyol des del segle XIX que es va decidir afegir 20 centímetres a aquesta distància i fer una separació d’1,668 metres. La conseqüència d’aquest pam de més ha estat i és encara la impossibilitat de connectar directament la península amb Europa. Un problema per al corredor mediterrani, que pretén unir Algesires amb la frontera francesa amb ample internacional, perquè els trens de mercaderies puguin connectar amb Europa.

El tercer fil
En els darrers dos anys les obres de construcció del tercer fil han provocat l’aturada del servei de l’R4 entre Sant Vicenç de Calders i Castellbisbal en diferents trams i períodes i, més recentment, la situació s’ha replicat entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. A banda de les aturades del servei, la construcció del tercer fil ha causat, dia sí dia també, modificacions d’horaris, reducció de la freqüència de pas dels trens de viatgers, supressió de combois, demores i augments de la durada del trajecte.

És una mesura provisional que ha consistit en la col·locació d’un carril addicional al llarg de tota la via entre Castellbisbal i Tarragona per poder implementar així l’ample mixt (internacional i ibèric). D’aquesta manera, per la mateixa via poden circular trens de Rodalies d’ample ibèric i trens de mercaderies d’ample europeu o estàndard. La mesura té per objectiu posar aquestes vies al servei del corredor mediterrani i no ha calgut ampliar-la més enllà de Castellbisbal perquè en aquest punt les vies que utilitza l’AVE serveixen també per a les mercaderies (en tot el tram previ entre Madrid i Castellbisbal, no).

Corredor mediterrani ferroviari
L’etern projecte del Corredor del Mediterrani ha d’unir Algesires amb França passant per Catalunya i el País Valencià. És una infraestructura ferroviària que acumula més de vint anys de retards i que consisteix en una doble plataforma amb amplada internacional i amb alta velocitat que unirà les principals ciutats de l’arc mediterrani fins a la frontera francesa i d’aquí cap a la resta d’Europa.

Línia orbital
És un projecte pensat només per al transport de viatgers, una línia que s’incorporaria a Rodalies i que hauria de connectar Vilanova i la Geltrú amb Mataró sense passar per Barcelona. A més de connectar-ne els extrems, la línia comunicarà les ciutats de Vilanova amb Vilafranca, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Alguns dels trams d’aquest trajecte s’haurien de construir de nou (Vilanova-Vilafranca, Martorell-Terrassa i Granollers-Mataró) i en altres s’aprofitaria la via existent (l’R4 entre Vilafranca i Martorell, per exemple).

Entrevista a Jordi Cuyàs, president de l’associació Pro Vegueria Penedès

Què fa que l’associació Pro Vegueria Penedès abanderi la reivindicació perquè es faci realitat el projecte d’Eix Transversal Ferroviari, si la major part del traçat hi passa de llarg?
Fa més d’un any que hi treballem i ho fem davant la constatació que el Penedès és un territori desequilibrat i que el projecte de Pla Territorial reforça encara més aquesta idea d’una vegueria amb tres calaixos estancs. Per entendre’ns, és com si es dibuixessin tres carrils: el de la costa, el de l’Alt Penedès i el de l’Anoia.

Parlem de trens encara?
No. El que ens posa en tensió és veure com el Pla Territorial vol especialitzar el territori penedesenc en diferents àmbits molt diferenciats i que per nosaltres no tenen cap sentit ni raó de ser.

Quins són aquests models?
Per a la zona de costa el Pla contempla un gran creixement urbanístic per absorbir la població de Barcelona que hi vindrà només a dormir i perquè pugui créixer encara més el turisme, un dels sectors amb salaris i condicions laborals més precàries. Per part de l’Alt i el Baix Penedès es juga amb la logística internacional, i per això s’hi fa passar el tercer fil ferroviari, mentre que a l’Anoia s’hi preveuen desenes de parcs per generar energia fotovoltaica. En definitiva, és com si la vegueria hagués de proveir de tot el que necessita Barcelona: gent, material i energia.

I el tren de Lleida a Girona pot ajudar a canviar aquests plans?
No ens avenim amb la proposta del Pla i això ens posa en tensió. Estem convençuts que hi ha d’haver alguna manera de no haver de lluitar i defensar tots aquests temes un per un. És en aquest punt quan ens adonem que l’eix vertebrador del territori ha de ser la mobilitat òptima amb tren i això implica treure els trens de mercaderies del litoral perquè sinó els de passatgers mai podran ser eficients ni útils. Enmig d’aquest debat veiem que fa quinze anys ja es va pensar, dibuixar i planificar que les mercaderies passessin pel centre de Catalunya i que, si es fes realitat, el Penedès podria tenir tot un altre aire. L’Eix Transversal Ferroviari és una oportunitat per a la vegueria.

A partir d’aquí comenceu a moure-us per Catalunya?
Tenim molt clar que l’Eix no pot ser només un tema del Penedès, i per això dediquem el 2024 a parlar amb molta gent i a copsar com es veu fora de la vegueria aquesta infraestructura.

I quin feedback recolliu?
Ens sorprèn, per una banda, el desconeixement que hi ha arreu sobre el projecte (diguem que la majoria l’ha oblidat) i per l’altra, la bona rebuda i acollida. Els primers d’engrescar-se són els de Lleida perquè darrerament veuen com moltes empreses marxen cap a l’Aragó i, lògicament, reben el projecte amb els braços oberts. L’altra ciutat que més gratament ens sorprèn és Tarragona.

Tarragona? Per allà l’Eix transversal ferroviari tampoc passa…
No, però el pas de mercaderies perilloses els afecta moltíssim, de fet no poden acabar de desenvolupar el seu POUM perquè estan totalment condicionats pel tren. Nosaltres el que els argumentem és que si tots els trens que pugen pel Mediterrani es desvien cap a Lleida, se’n trauran moltes de sobre.

Per tant, en general, el suport que rebeu és majoritari.
Sí, perquè l’argument supera la vegueria. Per nosaltres, a banda de ser una bona eina per aconseguir que les quatre comarques del Penedès puguin jugar totes les cartes en comptes d’especialitzar-se en funció de les necessitats de Barcelona, l’Eix Transversal Ferroviari és una infraestructura de país que ha de resoldre, en part, el problema de macrocefàlia que tenim a Catalunya i que fa que en una petita franja de 200 km de llarg i 40 km de fondària al voltant de Barcelona hi visquin set milions de persones, mentre que a la resta del país només un.

El debat sobre aquest eix ferroviari ha arribat fa uns dies al Parlament. Quin serà el vostre full de ruta a partir d’ara?
A aquestes alçades donem per fet que al Parlament hi haurà una majoria que donarà suport a la iniciativa de tirar endavant l’Eix i això forçarà que el PSC hagi d’anar a Madrid per reclamar-lo. Mentrestant, nosaltres estem a l’espera de l’aprovació del Pla Territorial del Penedès, que, si tot va bé, serà al juliol.

Quin paper juga el Pla Territorial en l’Eix Transversal Ferroviari?
Com és obligació de tot Pla Territorial, el projecte recull tota la planificació aprovada fins al moment. Per tant, inclou el pas de l’Eix per una part de l’Anoia, però també la possibilitat que hi hagi una via paral·lela a l’altura de Vilafranca. Nosaltres el que reclamem a Territori, i així els ho hem fet saber, és que aquesta opció de Vilafranca no es tingui en compte i només es contempli el traçat de l’ETF. Això voldrà dir que el govern es mulla. Esperem que aquest primer semestre de l’any tinguem el Pla Territorial clar i el posicionament dels governs català i espanyol definits i alineats.

Per més que el projecte tiri endavant, l’Eix Transversal Ferroviari és una infraestructura que no es farà realitat a curt termini. Pot ser que quan arribi l’hora de donar llum verda al projecte d’Eix Ferroviari el Govern espanyol digui que ja ha fet la feina amb el tercer fil?
L’Estat s’ha aprofitat que aquí no hi havia una posició unànime al voltant de les infraestructures per anar posant pedaços, que és el més barat. Però el tercer fil no pot ser definitiu de cap manera, perquè el problema de fons no se soluciona.

Parlem de calendaris. Si tot surt rodat, quant temps trigaria a ser una realitat l’Eix Transversal Ferroviari?
En uns sis anys hauríem de tenir la primera fase (Lleida-Igualada) feta. Per ara, des de Mobilitat de la Generalitat ens han indicat que aquest any tenen intenció de fer el projecte executiu d’obra que és el que acabarà determinant la inversió i el calendari. Amb aquest projecte, s’haurà d’anar a Madrid.

De cara al ciutadà que agafa el tren o l’autobús cada dia, per què és important que es faci realitat el projecte d’Eix Transversal Ferroviari?
Perquè sinó es morirà Rodalies. L’objectiu d’Europa és que entre un 15-20% del transport de les mercaderies vagin amb tren per treure camions de l’autopista. Això significa que els trens de mercaderies, que fan 750 metres de llarg, s’hauran de duplicar i serà impossible que puguin conviure amb els de Rodalies, almenys amb la freqüència de pas actual. Si no fem res, perdrem totalment el control dels trens de passatgers. L’Eix Transversal Ferroviari permetrà absorbir la major part del trànsit ferroviari de mercaderies i això beneficiarà, directament, els usuaris de tren. A més, anirà bé per al Penedès perquè el mantindrà equilibrat i no en fa departaments estancs, i per al conjunt del país ja que ajudarà a tenir un territori més equilibrat i no tot concentrat vora mar.