L’era del canvi

0
437
COOPERA-SAÓ

Preus irrisoris i envelliment de la pagesia: aquests són dos dels principals problemes, d’entre una pila de reptes inacabables, que afronta el sector agrari avui en dia. Anys enrere era possible tirar endavant amb poca terra, però ara la competència en un mercat globalitzat i agressiu impossibilita la subsistència dels petits pagesos i pageses, que es veuen obligats a buscar maneres d’aconseguir més i més tros perquè surtin els números o que s’abandonen al millor postor i deixen perdre, amb tristesa i alleugeriment, els terrenys que havien marcat la seva vida, la dels seus pares i la de les seves àvies. Sense exagerar, aquesta situació és un drama amb conseqüències greus. Però té solució?

1. La pèrdua d’un llegat

Coopera és un projecte cooperatiu de relleu agrari que incorpora pagesos joves i col·lectius en situació d’exclusió. // COOPERA – SAÓ

Què falla? És evident que un negoci no pot perdurar si els preus del producte final són iguals o inferiors als costos de producció, i més si les persones que fins ara el sostenien es fan grans i tenen ganes de plegar. I aquest és, precisament, el quid de la qüestió: de les quasi 48.000 explotacions agrícoles catalanes declarades, un 41% de les propietats són d’homes i dones majors de 65 anys, i un 25% pertanyen a persones d’entre els 56 i els 65 anys, segons apunten des del Departament d’Agricultura de la Generalitat.

Amb aquestes dades es conclou que un 66% dels conreus declarats de Catalunya són propietats gestionades per majors de 56 anys; i les feines del camp són especialment dures físicament. Si interpretem aquests indicadors no és d’estranyar que molts d’aquests propietaris i agricultors, quan decideixen deixar de treballar la terra i són incapaços de trobar un relleu agrari que continuï cuidant l’explotació, acabin venent-la i vegin com, en molts casos, els arbres i les plantes que portaven generacions laborant acabin arrencats de soca-rel o morint enmig d’una lenta agonia.

“El meu fill m’ha ajudat sempre que ha pogut, però havíem arribat a un punt que ni ell ni jo podíem seguir cuidant la terra i havíem pres la decisió d’arrencar el nostre miler de presseguers, perquè jo ja em veia gran i no trobàvem ningú que es pogués fer càrrec de la terra i la parada que tenim al Mercat del Préssec d’Ordal” explica en Joan Massana, pagès de 73 anys que no volia veure morir allò que havia creat durant tota una vida.

En aquesta línia Fèlix Galimany, president de la cooperativa vitivinícola més gran de Catalunya (Covides), apunta que el relleu agrari és un repte generalitzat: “A la nostra cooperativa veiem com s’ajunten dos conflictes: d’una banda, la mitjana d’edat dels nostres socis ronda els 61 anys, i de l’altra hi ha una enorme manca de mà d’obra al sector agrari, sobretot mà d’obra amb formació”.

Als baixos preus i a la manca de mà d’obra i relleu s’ajunta l’abandonament del món rural per part de moltes institucions, la desvalorització del paisatge agrari i les pressions que molts agricultors reben per vendre les seves terres: “fa molts anys ja vam veure el declivi del valor de la fruita a llocs com Mercabarna. Ara hi ha cada vegada més indústries agràries grans i preus més baixos, i entenc que molts pagesos que, com jo, es volen jubilar després de tota la vida treballant, s’ho pensin dos cops quan els ve una empresa que els ofereix un bon preu per instal·lar fotovoltaiques o quedar-se els seus terrenys, perquè ens costa molt trobar gent que ho vulgui seguir cuidant. Si darrere no et ve una generació que també hi vulgui apostar fort, què has de fer? Estem deixant que el món agrari es mori lentament” afegeix en Joan Massana.

2. Relleu de valors

Els membres de Coopera participen a formacions qualificades. // LA FURA

El panorama de la supervivència del sector agrari sembla desolador i irrecuperable, però hi ha alguns reductes gals que hi planten cara. Un d’ells és el projecte Coopera, una iniciativa amb l’embrió al Penedès que amb un sol any de vida ha pogut portar esperança a diverses finques a un pas de l’oblit.

Coopera, com el seu nom indica, és un projecte de cooperació, fundat en format de cooperativa, i centrat en l’era, la terra. Els seus objectius principals són dos: assegurar un relleu agrari per a la pagesia que es vol jubilar i oferir llocs de feina dignes a persones que formen part de col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió. Coopera és una oportunitat de vida per al camp i d’autonomia per a les persones, creada per iniciativa de les cooperatives Entrem, Actua i Covides a partir de les subvencions de Projectes Singulars del Programa d’Economia social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Segons Ramon Masip, coordinador de Coopera, la base del projecte és la formació: “no som tant una empresa de serveis agraris com una formació de persones dins l’àmbit agrari en diferents nivells que, a diferència d’altres escoles agrícoles, no s’enfoca a sectors que ja tenen coneixements previs. El que nosaltres volem és donar resposta a la manca de relleu de la pagesia aportant persones que han estat formades per a això, amb una formació dual i valors d’ecologia. Oferim serveis agraris, recuperem finques, i mirem de dissenyar un itinerari formatiu a mida dels perfils amb què treballem”.

Els membres de Coopera provenen de projectes d’inserció social i laboral de les cooperatives Entrem i Actua, ambdues membres de l’Ateneu Cooperatiu Coopsetània i estretament lligades al creixement de l’economia social del territori penedesenc.

A Coopera treballen, sobretot, joves d’origen migrant que o bé tenen dificultats per trobar feina o bé necessiten adquirir coneixements per ser cada vegada més autònoms. Són joves amb ganes de treballar i aprendre als quals s’ofereix una oportunitat: “fa uns anys, Covides ens va cridar l’atenció sobre la falta de mà d’obra al camp, sobretot en temps de verema, i sobre l’envelliment progressiu de la pagesia. Llavors vam formar alguns dels nostres joves perquè poguessin collir i vam impulsar un projecte pilot, que ha acabat sent Coopera i que posa en contacte necessitats dels pagesos amb els treballadors que formem” exposa Miquel Àngel Carreto, coordinador general d’Actua. Per la Carina Leal, directora de l’àrea d’atenció a les persones d’Entrem, la creació d’un projecte com aquest era qüestió de temps: “Coopera ha tingut molt bona rebuda perquè estava clar que feia falta una proposta per donar suport al sector primari i resoldre’n les necessitats. El sector agrari té molts condicionants que fan que molta gent no hi vulgui treballar, i que gent que vol treballar-hi no estigui preparada; i Coopera ho soluciona. No és un relleu familiar, però és un relleu”.

3. Salvar la terra

Un dels objectius de Coopera és oferir un relleu al camp, amb joves que aprenen dels pagesos que busquen jubilar-se. // LA FURA

Coopera ha rebut sol·licituds d’arreu de Catalunya, i si bé no les ha pogut cobrir totes (per manca de maquinària, per logística, perquè les terres eren massa petites, massa abandonades o massa lluny), hi ha alguns casos d’èxit.

Can Serra, de Constantí, és una de les finques que es gestionen des de Coopera i que ha servit no només perquè 300 oliveres tornessin a la vida, sinó també perquè Coopera pugui elaborar el seu propi oli i tancar el cicle. En aquest cas, Can Serra estava caient en l’abandó perquè els propietaris que l’havien heretat no se’n podien fer càrrec.

Un altre cas de terres recuperades és Ca la Marieta, la finca de 1.000 presseguers de la família d’en Joan Massana de Sant Pau d’Ordal. “Per mi, Coopera ha estat un alliberament. És el primer any i els joves encara han d’aprendre que la fruita no s’espera, i algunes coses no les fan tal com m’agrada fer-les a mi, però jo mai m’havia pogut jubilar i encara que ara segueixo cuidant els meus ceps i l’hort perquè ho he fet tota la vida i alguna cosa he de fer, quan me’n canso vaig amb la família i els amics, i puc estar pels nets” explica Massana.

Ca la Marieta ha servit perquè els joves de Coopera aprenguin a cuidar arbres fruiters, i perquè el producte que treballen es vengui al Mercat del Préssec d’Ordal, a la parada que abans portava la família i ara porten persones amb discapacitat formades per Entrem. Coopera també porta la gestió directa de Can Carbó de Cantallops i Can Bruguera del Pla, i també cobreixen serveis puntuals de poda de vinya, olivera i arbres fruiters, esporga, verema, cura d’horta…

“Hi ha una desconnexió entre la formació de persones i el món de la pagesia, que també fa accions per solucionar el relleu generacional, però no hi ha un punt de trobada” assegura Ramon Masip. “Cada cop és més complicat trobar segons quins perfils, i les empreses demanen experiència als joves que ni tan sols han tingut temps de tenir-la. Coopera vol ser l’encaix entre el món de l’agricultura i els joves formats, volem que els pagesos i els propietaris vegin que som una eina vàlida que els pot ajudar. Necessitem crear una base de terres important i disposar dels recursos necessaris per treballar-la, com ara que estem fent mans i mànigues per aconseguir un tractor propi per poder anar agafant més terres amb millors garanties”, apunta.

Contractar els serveis de Coopera i contribuir a aquest projecte no només ajuda a la formació d’aquests joves, sinó que també els dona més opcions perquè es puguin dedicar a la terra i que l’agricultura tingui més possibilitats de perdurar. Tot, oferint sous dignes: “no volem precaritzar la feina al camp, perquè si hem de fer el mateix que una ETT, no estem canviant res” explica Carreto. “Aportem un valor als joves que entren al sector primari amb formació, i també sabem que els pagesos volen que es facin bé les coses i els consumidors tenir un bon producte. A llarg termini, però, volem que Coopera sigui autosuficient i pugui treure un rendiment dels productes que cultiva”.

4. Un futur per Coopera

Ca la Marieta és uan finca de presseguers recuperada per Coopera, i els préssecs qie hi cultiven es venen al Mercat del Préssec d’Ordal. // LA FURA

Els membres de Coopera aprenen a cuidar cultius a partir de cursos qualificats, el monitoratge de joves pagesos de la zona que a canvi reben un sobresou, i els mateixos pagesos que els contracten o els cedeixen la gestió de les terres.

“Amb Coopera he vist que treballar la terra m’agrada, i estic aprenent molt. M’agradaria tenir el meu propi hort i treballar al camp durant tot l’any” explica l’Ale, jove de Coopera. “Aquestes setmanes estem collint els préssecs que hem estat cuidant i després es venen al mercat: veus que formes part d’una cosa, i que el que fas té una utilitat”, afegeix. Alguns dels joves, però, no ho veuen tan clar: “jo ara tinc vint anys i abans havia treballat de cambrer i en una fàbrica. Prefereixo tornar a una fàbrica perquè al camp hi ha dies que no hi tinc feina, i no tenim estabilitat”, comenta l’Ibrahim, un altre dels joves del projecte.

Coopera, doncs, cobreix dues necessitats urgents al territori. La seva supervivència dependrà de les decisions que prenguin propietaris i pagesos sobre les seves finques, però també de les preferències del mercat: apostarem per la sobirania alimentària i productes de km 0, o ens seguirem decantant per les grans indústries i els orígens “no-t’hi-fixis”?

5. “Per treballar al camp t’ha d’agradar el que fas”

En Ferran Romeu i en Roger Balaguer són dos joves pagesos que, a banda de treballar les terres de casa, formen part de Coopera ensenyant a cuidar els cultius als joves que hi treballen. // LA FURA

Quins són els orígens de la vostra relació amb la terra?

R: Jo soc fill únic, i quan es va morir el meu avi i es va jubilar el meu pare he seguit treballant les terres que ells ja havien estat cuidant sempre. A banda de les tasques del camp i de la granja que tenim, també tenia altres feines, però ara, des que estic a Coopera, que em puc centrar més en el camp i no m’he de buscar altres coses.

F: Els meus coneixements venen de casa, perquè la meva àvia vivia d’una mica de terra que tenim i el meu pare, tot i que ja no en vivia, la seguia cuidant, i jo ara també. Com ells, estic seguint l’herència familiar.

El sector agrari està molt castigat. Vosaltres en teniu prou amb el que traieu de treballar al camp o us calen feines complementàries?

R: Per mi el camp sempre era una cosa de més a més, perquè no et garanteix uns ingressos estables, hi ha temporades amb menys feina… Però formant part de Coopera, que em porta a treballar altres terres, puc dedicar-m’hi completament i a més se’m fa més portable perquè no estic només treballant a casa. A més, els joves que formem em venen a donar un cop de mà quan jo tinc pics de feina.

F: A mi em passava el mateix. Abans de treballar a Coopera duia les terres de la família i havia de fer altres feines, cuidar les terres era una cosa de més a més i no en tenia prou amb el que en treia. Però amb aquest projecte puc estar molt més al camp.

L’envelliment de la pagesia és un problema molt generalitzat: per què hi ha pocs joves, al camp?

R: Ara tenim el problema que necessites tenir força terra perquè et surti a compte, i dedicar-hi moltíssimes hores: si no, val més que busquis altres feines. A més, has de pensar que no tots els anys t’aniran bé, i entenem que per tots aquests factors molts joves busquin feines més estables, com en una fàbrica, que et garanteixen un sou tot l’any. Ara també s’han de mecanitzar molts processos, i si no duus prou terra, no pots pagar les màquines, i això acaba sent un peix que es mossega la cua. És una feina que, per fer-la, t’ha d’agradar.

F: No és fàcil: si no tens moltes terres, no pots tirar endavant per tu sol, són feines de moltes hores i molta dedicació, i segurament molts joves busquen alguna cosa més senzilla, amb un mateix horari de dilluns a divendres. Treballant la terra et condiciona el temps, et condicionen molts factors que en altres feines no apareixen. I entenc que molta gent gran no trobi relleu ni a la seva família, perquè els fills i nets els han vist treballant tota la vida de sol a sol i no tenen ganes d’haver de fer el mateix. Fins ara la pagesia treballava d’aquesta manera, de sol a sol i quasi que de dilluns a dilluns. Entre els costos de producció i el tipus de terra, perquè has de tenir cultius mínimament decents, entenem que costa veure com pots tirar endavant, i molta gent ho valora i potser no li val la pena.

Què feu a Coopera i què us aporta?

R: Formem els nois perquè puguin ser autònoms, portem camps que sinó no portaria ningú… Gràcies a les formacions preparem aquests joves perquè més endavant els puguin contractar directament, perquè ara ja han après a pujar filferros, podar, esporgar… Busquem que puguin ser independents. Ara cada cop s’han de dur més terres i, per dir-ho d’alguna manera, et sobra temps: hi ha moments de l’any en què tenim molta feina i ens cal contractar algú, i altres moments en què no tenim feina i llavors no tenim ingressos. Amb Coopera podem estar treballant de manera més constant i estable durant tot l’any, i a més tenim aquests joves formats que ens ajuden quan ens cal un cop de mà.

F: Trobem altres feines que complementen el que no podem fer per nosaltres mateixos. Fent serveis agrícoles i recuperant finques abandonades o que no tenien relleu també ens motivem més amb la terra, coordinem la feina amb els joves, apliquem els coneixements que ja tenim i n’adquirim de nous amb pagesos experimentats… I amb Coopera dignifiquem l’ofici de pagès, perquè s’aporten sous dignes als treballadors, i es donen oportunitats a persones que sense això ho tindrien més complicat

Com vau conèixer aquest projecte?

F: Jo estava en contacte amb gent d’Actua i així vaig saber que estaven arrencant un projecte ocupacional i de relleu agrari i necessitaven una persona amb un perfil que m’encaixava, i aquí estem!

R: Jo crec que ja hi era abans que es creés Coopera. Des d’Actua es va fer un projecte pilot per ensenyar a fer tasques de camp a alguns joves, i necessitaven un pagès que els ho ensenyés. Va funcionar molt bé i a partir d’aquí va néixer Coopera, on continuo treballant.

Creieu que projectes com Coopera tenen futur?

R: I tant: camps abandonats i pagesos que necessitin mà d’obra n’hi haurà sempre. No tot es pot fer a màquina, i es necessiten treballadors, sobretot ara que cada vegada apuntem més cap a l’agricultura ecològica.

F: Aquí estem en una zona molt agrícola. Si no hi ha futur per a la pagesia, projectes així s’aniran perdent. Però si volem mantenir el paisatge, Coopera es farà més gran.

6. Cooperatives impulsores de Coopera

Actua

Cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que fa accions socioeducatives a infants i joves en situació de vulnerabilitat. Gestionen projectes en els àmbits de la prevenció, la protecció i la participació de la infància i l’adolescència, així com d’emancipació personal, social i laboral.

Covides

Cooperativa vitivinícola de primer grau, la més important de Catalunya, amb 650-700 socis. Covides va néixer a partir de la inquietud de 600 pagesos de 50 nuclis diferents que van decidir elaborar el seu propi vi per combatre els preus baixos. Avui tenen 1.950 hectàrees de vinya i molts productes ecològics.

Entrem

Grup de cooperatives d’inserció laboral que desenvolupa projectes sociolaborals i activitats econòmiques per millorar la qualitat de vida de les persones amb vulnerabilitat social, especialment de les persones amb discapacitat. Entrem gestiona contractes i iniciatives de formació i capacitació.

FER UN COMENTARI