Les Guixeres de Sant Martí, un dels jaciments neolítics més antics de la Mediterrània Occidental

0
243

A Sant Martí Sarroca hi ha el jaciment neolític més antic de la península Ibèrica i un dels més antics del Mediterrani occidental. I també és un fet excepcional que es trobi a l’aire lliure, ja que els més usuals es troben en coves i balmes. Es tracta d’un jaciment prehistòric situat prop del cim de la muntanya de Cal Sogas, a la zona coneguda com Les Guixeres, que va tenir diferents ocupacions entre fa 7.600 anys i fins en fa 4.500. El jaciment s’excava cada estiu des de 2015 i enguany l’Ajuntament de Sant Martí i la Universitat de Barcelona han signat un conveni per donar continuïtat als treballs com a mínim durant quatre anys, fins al 2025.

El jaciment de les Guixeres va ser descobert durant els anys 30 del segle passat, després se’n va publicar la troballa el 1955 i va ser excavat de manera discontínua pel professor de la UB Vicenç Baldellou i per l’arqueòleg vilafranquí Josep Mestres, entre 1974 i 1984. A partir de 2015, el grup de recerca SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la UB, juntament amb Josep Mestres i amb estudiants del grau d’Arqueologia i d’Història, va reprendre els treballs. Enguany hi van ser entre el 10 i el 30 d’agost.

Fins ara, a Les Guixeres s’hi han trobat restes de tres cabanes (una de les quals podria ser la més antiga d’Europa) i s’està treballant per localitzar-ne una quarta. Enguany s’han excavat en dos sectors diferenciats: per la banda nord s’ha delimitat millor una de les cabanes i pel sud s’ha estès la recerca més enllà de la tercera cabana, per intentar descobrir noves estructures. Segons el professor de Prehistòria i Arqueologia de la UB Xavier Oms, que dirigeix l’excavació, “encara és aviat per saber els resultats, s’han d’analitzar les restes i reconstruir la seva situació en l’espai del jaciment per saber si podem comptar amb noves estructures d’hàbitat”.

La fase més ben conservada i que està proporcionant més dades és la més antiga, que se situa al Neolític antic Cardial. “Aquesta fase, d’entre fa 7.600 i 7.000 anys, representa el primer moment en què les poblacions tenen una economia productora, és a dir, són agricultores (blats i ordis) i ramaderes (apareixen els primers animals domèstics com ovelles, cabres, vaques i bous)”, ha dit Oms. És on s’han trobat les tres cabanes, de 8-9 metres de llargada i 4 d’amplada. Segons l’arqueòleg, “aquestes cabanes, a part de ser llars familiars, també eren el lloc on es produïen elements més o menys especialitzats; per exemple, en una es va documentar un taller de realització de denes de collaret a partir de petxines; en altes espais es tallava sílex o hi havia les eines per moldre”. També s’han descobert restes de dos individus: un d’entre 25 i 35 anys, enterrat dins una sitja de fa 4.500 anys, documentat l’any 1981; i l’altre, un infant de 4-5 anys, situat prop d’una cabana de fa 7.500 anys i documentat l’any passat.

FER UN COMENTARI