El notari exercia com a escrivà de la cort i custodiava els documents. La Cort del Batlle estava situada al carrer de la Cort, al costat de l’actual Ajuntament. Just al davant hi havia la Cort del Veguer. Eren dos espais diferents. La immensa majoria de parròquies de Catalunya comptaven, en un principi, amb l’activitat del sacerdot com a notari.
Des de l’any 1187 ja existia una escrivania notarial per a tot el terme d’Olèrdola, i Bernat Clergue (del llinatge dels castlans de Vilafranca) fou el primer notari que trobem documentat. L’església de Vilafranca era qui posseïa el domini feudal de l’escrivania, per concessió reial. Posteriorment, l’escrivania passà de mans de Bernat al clergue Ramon de Puig, l’any 1209.
L’any 1263, el rei concedí l’escrivania del batlle i la del veguer de Vilafranca al prevere Guillem Pere. Feu aquesta donació a canvi del pagament d’un censal. Totes dues escrivanies, per tant, passaren a ser controlades per l’església de Santa Maria en un primer moment.
Posteriorment, l’escrivania de la vila i de tot el seu terme passaren al rector de la mateixa església, Pere de Torruella, que alhora era canonge de la catedral de Barcelona (1315). Torruella en feu el reconeixement al rei Jaume II, a qui rendí homenatge.
Pere Martí fou el primer notari que no formava part de l’església de Santa Maria (1328), tot i que Berenguer Papiol, ardiaca del Penedès i canonge de la catedral de Barcelona, fou qui obtingué el feu (domini feudal) de l’escrivania i en rebé la investidura per part del rei. Bernat, pare de Pere Martí, havia estat veguer de Vilafranca l’any 1280.
El feu de l’escrivania passà després al germà de Berenguer Papiol, Raimon. Els Papiol, al Penedès, eren senyors feudals d’una quadra situada al terme de l’Arboç.
L’any 1344 es va iniciar un procés contra els rectors que fins aleshores havien tingut el feu de l’escrivania, perquè no havien actuat correctament pel que fa als límits del territori de la batllia i la vegueria de la vila.
L’any 1395, el feu de l’escrivania de la cort del batlle era propietat de Ramon Vilafranca i dels notaris Francesc Jover i Joan Pellisser. A partir d’aquest any, foren els castlans o persones vinculades a la universitat de la vila qui aconseguiren el feu.
L’escrivania de la cort del veguer i la del batlle s’arrendaven per períodes de quatre anys. Els cavallers, els senyors feudals i persones benestants que actuaven com a senyors feudals a la vila en solien adquirir l’arrendament. Pagaven un cens o un paó del mateix valor al rei.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
