L’hora greu

0
211

Dilluns a primera hora es feia pública oficialment la condemna que interessadament ja s’havia filtrat d’antuvi. El Suprem, àvid de venjança pel ridícul espanyol de l’1-0, ha confirmat una sentència ignominiosa, antidemocràtica, que demostra, un cop més, com en pot arribar a ser d’injusta la justícia espanyola. També és la constatació, un cop més, que la separació de poders a Espanya és una fantasia. El poder real, la derechona de sempre, estén els seus tentacles de manera coordinada per tots els organismes importants de l’Estat: controla la justícia, els cossos policials espanyols, el poder econòmic, la monarquia, els mèdia més influents de l’Estat, l’alt funcionariat… tots a l’una, i poc marge de maniobra deixa a la política, que és la que hauria de solucionar un afer que sempre ha estat polític. La recepta és mà dura. El Suprem, amb l’aquiescència de pràcticament tot l’entramat polític espanyol, incloent-hi un president a qui li tremolen les cames quan pensa en les enquestes que condicionen totes les seves accions i gesticulacions, confirma l’expulsió del seu imaginari col·lectiu de dos milions llargs de catalans. Perquè la condemna és a nou dirigents polítics i socials del moviment independentista, però interpel·la tothom que va participar en la votació de l’1 d’octubre. Tots els que hi vam prendre part en som còmplices, en vam ser part activa indissociable i, com diu Cuixart, ho tornaríem a fer.

El cas és que el TS ha decidit que Junqueras s’ha d’estar tretze anys entre reixes per organitzar una votació que no era del grat dels tribunals. El que en qualsevol país no passaria de desobediència, allà en diuen sedició, un delicte de temps pretèrits, que roman petrificat en el vocabulari dels entogats. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, onze any i mig per permetre un debat al Parlament. Etimològicament, la paraula ve de parlar. I què se suposa que hauria d’haver fet, doncs? Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, nou anys per emparrar-se dalt d’un jeep de la Guàrdia Civil i demanar a la gent que pacíficament se n’anés cap a casa. Raül Romeva, dotze anys per cometre el delicte d’informar el món de l’anhel d’una part important de la societat catalana de tenir el que tenen els altres, un estat que els empari. Etc. etc.

Des de La Fura no podem fer altra cosa que seguir denunciant les injustícies i sumar-nos a la vaga general convocada per divendres. Per això, aquesta setmana l’edició es distribuirà un dia abans.

FER UN COMENTARI