Una de les coses bones que té la democràcia americana és que limita a dos mandats seguits la presidència del país. Altres països no tan coneguts també ho practiquen com els Brasil a dos consecutius i Filipines a tres mandats. Més propers també tenim Itàlia, però segons les dimensions del municipi. Aquesta seria una bona mesura per anar renovant la casta política que tenim a casa nostra. Alguns polítics fa més de vint anys que són al capdavant de la localitat i han fet una bona tasca, però seria bo que deixin entrar nous valors del municipi , sinó la cosa s’enquista i no hi ha ningú que ho mogui en cap sentit. Si aquesta persona que ha estat dues legislatures al capdavant d’un consistori vol repetir, que descansi un període electoral o que vagi en altres posicions de la llista. Però en conec pocs que després d’alcaldes hagin passat a ser simples regidors. Suposo que és una cosa molt dura de suportar i prefereixen sortir per la tangent o situar-se en posicions de la llista, lluny dels llocs davanters.
Aquesta és una mesura força lògica per anar donant interès a la política que és un sector de la nostra societat cada dia més mal valorat i en el qual l’abstenció va ampliant el seu segell. El nostre univers electoral està preparat perquè encara que votin quatre gats, les eleccions siguin igual de vàlides. No cal que parlem de les llistes obertes en les eleccions. Aquestes dues mesures, que no suposen cap despesa, anirien molt bé perquè els pocs que encara creuen en aquest muntatge ho continuïn fent i no augmentar el nombre de desafeccions, però sembla que no deuen interessar, tot i ser molt coherents i practicables.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
