L’Índex de la FEGP determina un augment de les desigualtats entre comarques

0
438
D. Moreno, la presidenta de la FEGP Neus Lloveras, Robert Ramos (CaixaBank) i el regidor Joan M. Montfort. // FEGP

Aquesta setmana la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha presentat el 18è informe econòmic que analitza la competitivitat de les comarques catalanes. L’índex, que elabora la consultoria Activa Prospect, s’utilitza per situar els reptes del territori penedesenc i valorar quins àmbits necessiten reforç.

Així, mesura un model de desenvolupament i la capacitat de competitivitat d’un territori en relació a l’economia globalitzada, posicionant totes les comarques catalanes. A més, enguany incorpora una anàlisi de les tendències a llarg termini.

En la presentació hi participaven Neus Lloveras, presidenta de la FEGP, Joan Manel Montfort, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilafranca, Robert Ramos, director de Centre d’Empreses de CaixaBank, i David Moreno, soci d’Activa Prospect.

Recuperació econòmica desigual

Lloveras assegurava que l’índex ha determinat que “gairebé totes les comarques catalanes han recuperat el nivell d’ocupació prepandèmia i totes les mesures preses per fer front a la covid han estat bones”. Per la seva banda, Montfort afegia que l’índex de la FEGP “és una eina transcendent per valorar com estem fent les coses, sobretot en un moment tan incert com ara, perquè entre la guerra que s’allarga i la pandèmia s’han provocat moltes situacions estranyes que han deixat un llast i efervescència important”. En aquest sentit, el regidor es referia a la incertesa dels efectes de les inversions dels fons Next Generation o les licitacions “que queden desertes perquè els preus són inestables”, i augurava una “tardor calenta” però assegurava que, de moment, “les dades són positives i el que hem de veure és el present”.

David Moreno apuntava que “hi ha molt poques publicacions com aquesta, i encara menys amb tanta trajectòria i amb visió a llarg termini com la de la FEGP, cosa que aporta un valor afegit a l’índex perquè es pot valorar millor la seva evolució”. En aquesta darrera edició, l’estudi ha determinat que hi ha una recuperació generalitzada però que s’estan aguditzant les desigualtats entre el desenvolupament en zones més competitives i zones menys competitives, i que si bé sestà produint una transició digital en zones rurals no s’està acompanyant de la transició ecològica.

Penedès amb economia prou estable

En l’àmbit penedesenc, l’índex exposa que l’Alt Penedès continua tenint una economia resilient però perd dues posicions al rànquing: fins ara era la dotzena comarca més competitiva i ara passa a ser la 14a. Destaca la recuperació del teixit empresarial i la reducció de la taxa d’atur, que ronda l’11,6%.

El Baix Penedès perd dinamisme econòmic i demogràfic i passa de la 17a posició en el rànquing de competitivitat a la 22a posició. És la segona comarca catalana amb menys dinamisme degut en part a una creació d’ocupació de tan sols el 0,1% interanual el 2021. Tot i així, millora en el seguiment dels estudis postobligatoris per part dels joves i en el desenvolupament dels serveis TIC i financers, entre altres.

La comarca de la vegueria que destaca, però, és el Garraf: passa històricament a la 7a posició, ascendint des de la 9a i apropant-se a les comarques líder. És el millor registre de la comarca des que es va iniciar la sèrie. S’ha recuperat teixit empresarial, s’ha millorat l’ocupació i sobretot hi ha hagut un gran desplegament de les TIC, els serveis intensius en coneixement i els serveis d’R+D+i, tendència que ha estat clau en la recuperació de molts territoris.

El repte general de la vegueria continua sent el desajust entre la qualificació dels recursos humans i la demanda empresarial i l’oferta formativa existent.

FER UN COMENTARI