Llaurar dret

0
113

Tot i que el terme llaurar és emprat pròpiament en tasques de la pagesia, quan la rella de l’arada intenta obrir solcs, actualment ha pres un altre concepte: el de la conducta social de l’ésser humà, avui maltractada amb guerres, drogues, crims i violacions.

La primera vegada que vaig sentir-lo fou en l’oferta de l’oncle-avi Facundo: “Si llaures dret, et deixaré el negoci, la casa, el mas, les vinyes i les oliveres” (Ribera d’Ebre). Als 15 anys, però…

El segon llaureu dret fou en un consell de mossèn Ballarín a les trobades dominicals al santuari de Queralt, sota el lema “Pau, pau i sempre pau”, al qual ell afegia “llibertat!”. Els assistents eren reclutes militars a Berga, després llicenciats en visites i reunions a Gósol, on fou rector.

I el tercer, una veritable amenaça encoberta, “Llaura dret, que tens dona i fills”, segons una nota del cap de la policia vilatana feta portar per un satèl·lit armat just l’any 1975, després que amb penes i treballs van donar llum verda i legal a l’actual Centre Excursionista del Penedès.

Nascut com a grup col·laborador dins la Secció d’Arqueologia del Museu, havia de tenir un responsable, ja que l’antic Centre, amb estatge al Coro, fou clausurat i els directius empresonats per falses acusacions i escrits al cim del Castellar. Problema superat per un voluntari pel fet que el dirigent havia de ser membre del “partido” i cap dels membres no hi era apuntat. En tot cas, sortí un espontani que llaurava dret, alhora que protegia el seu negoci, i se’n feu nou afiliat, abans era membre d’Estat Català.

De tot el relat es dedueix que aquest país és un joc d’ous. Per molta voluntat d’endreçar les coses, ni els de dalt, amb corona o sense, absents, i els de baix, amb la cua entre cames, mai es posen d’acord, tot són negociacions interminables. I no sé si la nostra princesa, quan arribi a capità general, ens donarà un cop de mà als manxaires, mentre que els prínceps titulars d’Andorra es rumoreja que volen adquirir uns lleopards per a la defensa de les set parròquies.

Antoni Poyo i Creixenti

Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI