Llibres medievals al Penedès

1
249

La majoria de llibres eren còdexs, l’antecedent del nostre llibre; un tipus de manuscrit elaborat a partir de la unió de diversos fulls plegats (plecs). S’elaboraven amb pergamí, sobretot a l’alta edat mitjana, fets a partir de pell d’animal. A partir del segle XIII el pergamí va començar a alternar-se amb el paper i a finals de l’edat mitjana ja era més habitual tenir còdexs fabricats només amb paper. Era usual descriure el llibre, als inventaris, copiant l’inici i el final.

El mercader Ferrer Esplugues fou batlle de Vilafranca del Penedès (1387-1390). El Ferrer es va casar amb la Constança i van tenir dos fills, el Joan i el Bernat. El Bernat visqué a Barcelona i fou notari i escrivà del Consell de Barcelona. El seu testament ens diu que tenia una biblioteca molt gran. Els seus marmessors van tenir la feina d’anar a recollir els llibres que havia deixat a gent del Penedès (l’Arboç, Gelida, Subirats, Vilafranca…). Entre els llibres hi havia un Decret, un Terenci i les Epístoles de Ciceró; un exemplar de les Tragèdies de Sèneca; un de les Epístoles de Sèneca; un Dant en italià i, finalment, un còdex amb les Metamorfosis d’Ovidi.

Més d’un llibre és en italià. Potser el seu pare Ferrer o el germà, com a mercaders, eren els qui li van proporcionar els dos còdexs ja esmentats de Dant, un exemplar de l’Eneida de Virgili i un Dictat de rims. Altres obres eren dos manuscrits de la Divina Commedia… Tot el llistat d’aquesta biblioteca i més sobre la seva persona ho podeu trobar en un treball fet per Josep Antoni Iglesias Fonseca. Val la pena que hi doneu una ullada i veure la importància de la seva biblioteca, que està penjada a les xarxes.

Els notaris no eren les úniques persones que tenien llibres, també els preveres. Guillem Malet el 1438 va fer un inventari de vint-i-tres llibres. Més d’un tenia les cobertes amb pell adobada, suau i prima (aluda) i n’hi havia molts antics (vetust). En un dels llibres es descrivien setze oficis. Comença pel primer ofici puer nobis (de nens, coneguts) i el darrer és l’ofici de nupcies (dones casades). La col·lecció Corpus Iuris Canonici és dels principals textos jurídics eclesiàstics medievals. És una suma d’obres diverses. Comprèn el Decret de Gràcia (1140); els Decretals de Gregori IX (1234). Els va compilar Raimon de Penyafort.

El notari de Vilafranca Vidal Bartomeu l’any 1438 era a Lleida i en un full va escriure: “Antoni i jo havíem batuda tota la ciutat i no si troba res, és molt pobra de llibres”. La majoria de ciutats no eren gaire diferents. Els notaris, els advocats i els preveres, a causa del seu treball, eren els més afortunats.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI